El Consell General, a favor d'endurir les sancions per consum d'alcohol o drogues

El Govern disposa d'un any per establir programes de rehabilitació per als joves

Els diferents grups parlamentaris han coincidit en la preocupació pels efectes de l’ increment del consum d’alcohol i drogues entre el jovent i han votat tots de manera favorable que s’endureixin les sancions relacionades amb aquest consum. Així, la modificació de la llei de seguretat pública, que va ser aprovada al desembre del 2018, ha comptat amb el suport unànime de les diferents forces polítiques. Un dels aspectes que determina aquesta modificació és que els menors de 25 anys que no siguin reincidents puguin commutar la sanció administrativa o penal per la realització de treballs socials, i per aquest motiu ara el Govern disposarà d’un any per dur a terme la regulació del programa que empari aquesta rehabilitació. 

Tal com ha explicat la consellera demòcrata Ester Molné, malgrat la llei fos aprovada el 2018, s’ha constatat darrerament un increment del consum d’alcohol i drogues entre els joves i algunes conductes, com per exemple la conducció sota els efectes d’aquests tòxics, que han motivat que s’hagi cregut necessari modificar-la per ser “més contundents” contra comportaments que creuen que perjudiquen no només els joves sinó la societat en general. Així, s’endureixen les sancions administratives, es modifica el Codi Penal perquè la venda d’alcohol a menors sigui considerat una sanció penal (fins ara era administrativa) i les sancions penals també s’han agreujat en el sentit d’incloure una multa en aquelles que no la tenien associada i incrementant l’import en aquells delictes que sí que contemplaven una sanció econòmica. S’ha previst, ha concretat Molné, que tant les sancions administratives com les penals en el cas de joves menors de 25 anys que no siguin reincidents es puguin substituir per treballs socials. Molné ha reconegut que aquesta lluita contra el consum d’alcohol i drogues entre els joves “no es pot aturar aquí” i per això han incidit en la necessitat de la “sensibilització, la prevenció i l’educació”. En aquest sentit, s’encarrega al Govern que en tres mesos dugui a terme una actualització del pla nacional contra les drogodependències.

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha destacat que l’augment del consum de tòxics entre els joves feia necessari una modificació de la llei i ha celebrat que sigui “molt bona iniciativa” el fet que es prevegi un programa de rehabilitació per als joves. També veu de bon ull que s’hagi de fixar per via reglamentària els llindars de soroll que pertorben la convivència ciutadana i creu que serà interessant ja que així “tothom sabrà quan pot ser sancionat”. Rossell també s’ha referit a la feina que en els darrers mesos el Govern ha dut a terme amb entitats relacionades amb el jovent i que derivaran en diferents accions.

Des dels grups de l’oposició, la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, ha destacat el “bon clima” en què s’ha desenvolupat el treball parlamentari i ha manifestat que “celebren” les mesures pactades i, especialment, que es pugui substituir la pena per treballs socials, ja que ha recordat que sovint les multes les han d’afrontar els progenitors dels joves. Salazar ha emfasitzat que la llei ampliï la protecció dels menors davant de conductes que els poden resultar nocives i ha incidit en la necessitat de l’educació i la pedagogia. En definitiva, ha subratllat que aquest sigui un “bon exemple de com el consens pot fer que s’assoleixin textos més beneficiosos per a la ciutadania”.

Al seu torn, des de Terceravia, el president suplent, Joan Carles Camp, ha remarcat que s’han fet unes “modificacions pertinents” i ha recordat que quan tot just havia estat aprovada la llei es van produir els aldarulls a la festa major de Sant Julià de Lòria que, segons ha afegit, van evidenciar que calia anar més enllà que el que marcava el text. També ha incidit en la necessitat que s’incideixi en “prevenció, informació, conscienciació, educació i reinserció”.

Llei de finances comunals

El mateix consens que en l’aprovació de les modificacions de la llei de seguretat pública s'ha donat en la presa en consideració de la proposició de llei de modificació de la llei de les finances comunals. Els diferents grups han coincidit amb el criteri emès pel Govern que caldrà avaluar quin pot ser l’impacte que pot tenir l’increment de gravàmens que es proposa en la llei de determinats impostos, com el de radicació o inquilinat. Cal recordar que quan es va anunciar el criteri favorable del Govern, el ministre de Finances, Eric Jover, va posar en relleu que caldria valorar si aquest augment podria suposar un menyscapte per a l'executiu. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha anat més enllà i ha demanat que s’analitzi si aquests augments dels impostos poden arribar a suposar, fins i tot, l’increment dels preus dels habitatges de lloguer. Jover s’ha mostrat obert que des del ministeri es puguin dur a terme aquests estudis i ha manifestat que es “comparteix” la preocupació expressada per Camp sobre la situació “d’inferioritat de condicions” en què es troben les corporacions que tenen camps de neu respecte de les que no en tenen ja que es troben que els ingressos no se’ls computa però sí les pèrdues d’aquestes societats. Així, el titular de Finances ha manifestat que estan treballant en què es pugui impulsar una esmena per poder donar “més flexibilitat” a les casuístiques d’aquests comuns.

Liquidacions de comptes

Més discussió hi ha hagut en la votació de les liquidacions dels comptes corresponents a l’informe del Tribunal de Comptes dels exercicis 2017 i 2018. Terceravia+Unió Laurediana+Independents hi ha votat en contra per diversos motius entre els quals que no s’estiguin destinant els recursos necessaris al tribunal per dur a terme la seva feina; que no es “faci cas a les recomanacions” que aquest organisme fa cada any i també pel retard en què té lloc aquesta aprovació, entre d’altres. Al seu torn, des del PS, López ha manifestat que és evident que cal un seguit de canvis legislatius que portin a què el tribunal tingui una major capacitat sancionadora, que es clarifiqui la relació que l’organisme té amb les entitats que fiscalitza i també perquè es doti el tribunal de més recursos. Jover ha reconegut que cal treballar per “fer més diligent” el procés perquè les liquidacions no es debatin amb dos o tres anys de decalatge i ha destacat que el Govern està compromès en dotar de més mitjans el Tribunal de Comptes. També ha subratllat el fet que les recomanacions que el tribunal fa a l'executiu siguin cada cop menors, passat per exemple de 84 el 2010 a 30 el 2018 i ha volgut contextualitzar el contingut d’aquestes recomanacions, admetent que el que cal és “millorar el diàleg” amb la institució.