Liberals defensa els dos mestres a maternal i l'edat d'accés actual al sistema educatiu andorrà
També presenten esmenes perquè els plans d'estudi de les universitats no hagin de ser validats pel Govern
Andorra la VellaLiberals d’Andorra vol que els dos docents que ara com ara hi ha a cada classe de maternal del sistema educatiu andorrà es mantinguin i que l’edat d’accés per als infants també sigui l’actual. I és que a la nova llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà es determina que l’accés serà a partir dels tres anys i no queda clar “de manera fefaent” que continuaran els dos docents a maternal. Així ho ha explicat el conseller del grup parlamentari liberal Ferran Costa, durant la roda de premsa que ha ofert per explicar les esmenes que el seu grup ha fet a la llei de l’ensenyament superior, la del sistema educatiu andorrà i la de la Universitat d’Andorra.
D’aquesta manera, Liberals d’Andorra ha presentat un seguit d’esmenes als tres textos, tot i que consideren que són “lleis bones i necessàries”, perquè han trobat aspectes que “són millorables o francament millorables”. Així, pel que fa a la llei del sistema educatiu andorrà han presentat tres esmenes que són bàsicament per aspectes de forma, com faltes d’ortografies i d’altres tres relatives al contingut, com són la que vol que es mantingui l’edat actual per a l’accés al sistema, ja que tal com està redactada la llei els infants només hi podrien accedir a partir dels tres anys i no abans com passa ara. A més, tampoc no veuen de bon ull que, com a conseqüència d’aquest canvi, es redueixin de quatre a tres els cursos de maternal. Costa ha defensat que cal mantenir aquest sistema actual no només perquè la llei incideix en el concepte d’inclusió, i amb dos docents es reforça, sinó també per la immersió lingüística, ja que ara un mestre vehicula en català i un altre en francès.
Una altra esmena a aquesta llei ha de servir perquè els requisits per a l’accés del professorat al sistema, que es considera que són massa “arbitraris” tal com estan redactats a la llei, es fixin a través de reglaments. D’aquesta manera, Costa creu que és massa ambigu que es digui, per exemple, que s’exigirà que el pla d’estudi de la formació del candidat ha de contenir una “part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic”, ja que es qüestiona què vol dir exactament aquest concepte de ‘part important’.
Universitat d'Andorra i ensenyament superior
Pel que fa a la llei de la Universitat d’Andorra i de l’ensenyament superior, els liberals han presentat sis esmenes a cadascuna i entre les més destacables hi ha la que vol que no sigui necessari que el Govern aprovi els plans d’estudi. D’aquesta manera, creuen que cal seguir la tendència que s’està implantant a Europa i que dona més autonomia a les universitats. Així, consideren que aquests plans d’estudis només haurien d’estar validats per l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA). I és que veuen que seria “una ingerència i una intromissió” que el Govern hagi de validar aquests plans i conclouen que “no els agradaria veure-ho”. A més, assenyalen que aquesta manera de procedir encaixaria molt més amb la voluntat del país d’atreure inversió estrangera, ja que l’educació és un sector amb potencial. “La universitat ha d’estar deslliurada d’aspectes polítics”, ha conclòs Costa.
A més, i pel que fa a la llei de la Universitat d’Andorra, defensen que les persones que ara ocupen les coordinacions de rectorat haurien de passar a ser vicerectors per no modificar l’organigrama actual. D’aquesta manera, el redactat proposat pel Govern només parla d’un vicerector i els liberals creuen que s’hauria de facilitar que la xifra fos superior. També volen deixar clar que és “l'única” universitat pública del país, ja que argumenten que si en un futur hi hagués la suficient “massa crítica” perquè n’hi hagués més es podria modificar la llei si fos necessari, però que ara per “coherència” cal donar “la rellevància oportuna” a la UdA com a “única universitat pública” del país.
Altres dos esmenes són per qüestions formals; així, es vol que els càrrecs actuals puguin acabar el seu mandat quan la llei entri en vigor i que no siguin substituïts. D’altra banda, tot i que s’espera que les dues lleis (la d’ensenyament superior i la de la universitat) es puguin aprovar de manera conjunta, es vol que el finançament es tingui en compte tot i que no s’aprovin al mateix temps.
