El llarg camí dels refugiats, i de la diplomàcia andorrana

Andorra la VellaLes imatges del cadàver de l’infant Aylan Kurdi ofegat fa poc més d’un any després que els seus pares intentessin travessar el Mediterrani al setembre de 2015 va despertar un tsunami d’indignació per com Europa tractava la tragèdia dels refugiats provinents de la guerra de Síria. Les aigües remogudes per aquelles imatges van arribar a mullar els peus dels principals mandataris europeus, que es van veure instats a donar alguna resposta a la manera com el continent tancava les portes a persones necessitades.

Amb major o menor vehemència, l’acollida de refugiats provinents de la guerra de Síria va passar a les agendes dels diferents governs i a la primera plana de l’actualitat informativa amb una crítica constant a la situació perpètua de camps de refugiats i a l’èxode macabre del mediterrani. Murs i reixats custodiats per cordons policials i gent amb paquets corrent per les fronteres europees, saltant d’un camp a un altre o baixant d’embarcacions improvisades.

Va ser en aquest ambient quan Andorra es va sumar a la cursa de declaracions benintencionades, i com a petit estat -però sobirà- va anunciar que assumia la seva part de responsabilitat en la crisi humanitària. Almenys, a intentar-ho, en les seves capacitats. L’anunci fet pel cap de Govern, Toni Martí, a Meritxell comptava amb l’aplaudiment d’oposició i majoria. “Crec que hem de participar”, deia Víctor Naudi d’SDP. Per part del PS, Rosa Gili recordava un drama “que està passant a les portes de casa nostra i Andorra s’ha de solidaritzar i té l’obligació de col·laborar”, i el president del grup liberal, Josep Pintat, s’exclamava: “no pot ser que el Mediterrani s’estigui convertint en un cementiri de persones”. La declaració del cap de Govern passà a rang de missió pastoral en l’homilia del Dia de Meritxell feta pel copríncep episcopal Joan-Enric Vives, “estic convençut que serem exemplars en aquesta acollida del món dels refugiats”. En sintonia, el Comú d’Andorra la Vella anunciava que posava a disposició el refugi de la Comella i mossèn Ramon de Canillo, la casa de colònies d’AINA.

20 refugiats, una comissió i un protocol

El cap de Govern detallava que serien vint els refugiats els que arribarien al país, ajustant d’aquesta manera la quota solidària a les capacitats nacionals. Es posava en marxa la maquinària administrativa, diplomàtica i governamental per atendre l’emergència humanitària i en poc més de quinze dies, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, detallava fil per randa en roda de premsa l’elaboració d’un protocol i la constitució d’un comitè interministerial que lideren -encara avui- la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, i la d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll.

El protocol, exhaustiu i detallat, tenia tots els ets i uts per a posar amb garanties al país els vint refugiats: com es recollirien als punts fronterers per part de la Policia, quin control d’identitat personal es faria, com s’estipularien les condicions dels refugiats que serien verificats per les autoritats franceses o espanyoles (des d’on se suposava que havien de venir), com es farien les autoritzacions d’immigració, una revisió mèdica per part del SAAS, com es facilitaria la roba i els productes de neteja i higiene personal, l’escolarització de les nenes i els nens, l’organització de cursos de català, i fins i tot la recerca de llocs de treball. Feina feta: protocol, comissió interministerial i nomenats els responsables designats per a la missió.

La missió diplomàtica

En paral·lel, el ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, es reunia amb el seu homòleg espanyol a qui confiaria el traspàs de 20 dels més de 16.000 refugiats que Espanya havia acceptat que atendria segons el manament europeu que havia fet el repartiment de quotes. En la primera reunió del setembre de 2015 i en les dues posteriors, l’assumpte va ser protagonista de múltiples i variades converses diplomàtiques. Per a la coordinació de l’arribada i recepció dels refugiats, el ministeri d’Afers Exteriors comunicava també que s’establia una coordinació amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Brussel·les, Ginebra i Roma. Una relació estable, malgrat Andorra no es troba subscrita a la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951, la carta fundacional de l’ACNUR.

Saboya i Descarrega deleguen en l’impuls dels països veïns l’arribada dels vint refugiats al país i condicionen a la cessió de vint refugiats a França i Espanya, amb predilecció per l’executiu de Madrid. De fet, atribuiran a la manca d’acord europeu el retard de l’arribada de refugiats. Preguntats al mes de juny, deu mesos després de l’anunci, sobre si la falta de l’Estatut de Refugiat podia ser un impediment, el ministre ho estableix en una fase d’estudi: “això està per veure”, dirà.

Concretament, els problemes fan referència a la voluntat d’alguns estats: “Europa mateix té molts problemes a l’hora d’identificar aquestes persones, per gestionar si són famílies i l’interès dels estats on tenim uns de més receptius i altres no tant, també el tema quotes entre els estats que han fet els repartiments, això és el que està dificultant l’acollida” dirà la secretària d’Estat de Justícia i Interior. “La realitat és que tots heu vist les dificultats d’implementació a nivell global”, dirà Saboya, i que “tot just estan arribant els refugiats al nostre entorn”.

Sempre s’havien atribuït als problemes dels països veïns, al retard de l’acollida. Problemes com el procediment final per a rebre els refugiats, d’on sortirien o com arribarien, més altres qüestions sorprenentment derivades de l’argumentari utilitzat pels executius veïns. Fins i tot, el ministre Saboya imitava el polèmic ministre espanyol Manuel García-Margallo en atribuir la lentitud de l’acollida a greus problemes de seguretat i el perill del terrorisme, “no ens hem d’enganyar, hem de continuar assegurant que hi ha tots els paràmetres de seguretat donades les circumstàncies actuals”.

L'homòleg espanyol havia arribat a dir que jihadistes infiltrats podien accedir a Europa com a refugiats. Ho feia, sense esmentar -tal i com detalla la mateixa ACNUR- que les persones candidates a ser refugiades a Europa són identificades per diferents organismes internacionals i la seva inclusió com a refugiats es fa amb motiu de les condicions extremes en què es troben “persones grans, malaltes, menors amb dificultats, dones embarassades o fins i tot mares amb problemes de lactància”, tal i com explicava a l’ARA Paula San Pedro, responsable de l’ONG Oxfam Intermón responsable junt amb l’ACNUR de gestionar la crisis humanitària.

Espanya i França, els assessors europeus menys decidits

No tots els estats han mantingut la mateixa actitud i resultats que els veïns, i així, l’ACNUR suspèn Espanya i França en el compliment dels seus compromisos humanitaris mentre s’assenyala països com Luxemburg, Islàndia o Suïssa a un nivell de compliment, si bé no exemplar, sí molt superior. Així, mentre els executius d’Hollande i Rajoy no han arribat al 7% del nombre de refugiats compromesos de bon principi, Luxemburg ja compta des de fa mesos amb 60 refugiats (16%), 70 es troben a Islàndia (que representa el 63% dels anunciats) i Suïssa compta amb 2.000 persones refugiades (el 41% del total). Gràficament, la Confederació Helvètica compta amb els mateixos refugiats que Espanya i França junts. Una altra lliga és la que juguen països de la UE com Finlàndia o Alemanya, arribant al 85 o al 114% dels refugiats compromesos.

La voluntat d’acollir refugiats s’ha repetit com un mantra en diferents organismes internacionals per diferents portaveus de l’Estat i davant diferents interlocutors. Una constant de l’actualitat diplomàtica. El cap de Govern, Toni Martí, confirmava davant l’ONU el compromís en sessió plenària, la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, presentava la missió andorrana a la Cimera Mundial Humanitària organitzada per Nacions Unides a Istanbul sobre Drets del Refugiats; Saboya feia el mateix davant el subsecretari adjunt del Departament d’Estat dels Estats Units, Conrad Tribble, en la visita de més alt rang del Govern dels Estats Units d’Amèrica des del 2004; el mateix a la Trobada Empresarial al Pirineu a la Seu d’Urgell davant el seu homòleg espanyol, i en tres ocasions més. I un any després d’anuncis, cimeres, trobades bilaterals i declaracions, la secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, detalla una circumstància fins al moment desconeguda: Andorra no disposa de l’encaix legal per poder acollir els refugiats.

Ara, la solució passarà pels canvis legislatius perquè la missió humanitària (i pastoral) d’urgència pugui arribar a bon port. “Estem intentant tenir una regulació que permeti donar asil. Nosaltres no tenim l’estatus de refugiat i per tant és difícil fer arribar la gent a través d’Espanya i França”, ha explicat la secretària d’Estat d’Afers Socials. Malgrat el temps transcorregut i les dilacions, el mateix ministre Saboya feia l’agraïment a Manuel García-Margallo per “l’ajut en matèria d’informació, procediments i legislació” que havia fet Espanya a Andorra, oblidant que els veïns del sud es troben entre els estats que més lluny es troben en el compliment del seu compromís per acollir refugiats.

Refugi o asil: una qüestió andorrana controvertida

L’Estatut del Refugiat i el Dret d’Asil toca os sobre una qüestió controvertida per Andorra, malgrat la seva història i trajectòria. De fet, Saboya apuntava després de les recomanacions fetes per l’ONU el mes de maig de 2015 al Consell dels Drets Humans celebrat a Ginebra que “els governs anteriors sempre van jutjar ser prudents amb els avenços del Conveni (de Ginebra), i hem de veure si es pot assumir, però sempre ha estat una posició cautelosa perquè hi ha problemàtiques molt complicades que se’n deriven”. En l’informe final sobre drets humans es recomanava al país la subscripció de la Convenció. “La Convenció sobre l’Estatut dels refugiats és un text antic”, reblava Saboya, que es mostrava molt prudent respecte al dret d’asil.

Ara, després d’un any, l’acollida de vint persones provinents de la guerra de Síria passarà pel Consell General amb la necessitat de fer canvis legislatius, i poder mantenir la voluntat expressada en el Dia de Meritxell del 2015. Però l'exercici de la diplomàcia del país queda lluny dels resultats i l’actitud Suïssa, i també de la història d’aquells passadors -que malgrat l’empipament espanyol- als anys quaranta feien passar fins a 80 refugiats diaris per les fronteres del país.

Cronologia d'una intenció poc reeixida

7 de setembre de 2015.-

El Govern anuncia l’acollida de refugiats provinents de la guerra de Síria “de forma coordinada amb l’entorn europeu”. L’Executiu creu que “Andorra ha de participar de les accions i esforços de solidaritat”.

8 de setembre de 2015.- L’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra, Joan-Enric Vives, encomana la missió d’ajudar els refugiats sirians durant la missa del Dia de Meritxell. El cap de Govern, Toni Martí, anuncia que Andorra podria acollir-ne una vintena en proporció a la seva població. 9 de setembre de 2015.-

El Comú d’Andorra la Vella posa a disposició del Govern l’Alberg de la Comella per a l’acollida dels refugiats. L’oferiment se suma al que va fer mossèn Ramon Rossell, facilitant la casa de colònies AINA.

21 de setembre de 2015.- El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, i el seu homòleg espanyol, José Manuel García-Margallo, mantenen una reunió a Madrid per tractar la crida internacional per l’acollida per als refugiats del conflicte de Síria que segons nota del Govern s’anuncia que es fa coordinadament amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

24 de setembre de 2015.- El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, detalla un complert protocol per acollir els refugiats. A més, anuncia que un grup de coordinació liderat per la secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, i la d’Afers Socials, Ester Fenoll.

2 d’octubre de 2015.- El cap de Govern, Toni Martí, confirma davant l’ONU el compromís d’Andorra amb l’acollida dels refugiats sirians.

11 de març del 2016.- Es produeix la visita de més alt rang del Govern dels Estats Units d’Amèrica des del 2004 amb el subsecretari adjunt del Departament d’Estat dels Estats Units, Conrad Tribble, acompanyat del cònsol general dels Estats Units, Marcos Mandojana. Un dels temes tractats és el de la crisi dels refugiats sirians on Saboya reitera als delegats nord-americans el compromís a acollir-ne una vintena.

23 de maig de 2016.- La secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, es desplaça fins a Istanbul a participar a la Cimera Mundial Humanitària organitzada per Nacions Unides per tractar la responsabilitat dels estats per no deixar cap persona desatesa davant les crisis humanitàries. Preguntada sobre els motius de l’endarreriment per l’acollida, Descarrega assenyala que “Europa té molts problemes per identificar aquestes persones, gestionar si són famílies o no, i algunes demandes sobre el que ofereixen els estats i les quotes dels estats”.

2 de juny del 2016.- El ministre d’Afers Exteriors i la secretària d’Estat de Justícia i Interior participen en la introducció de la conferència ‘Com a refugiats, tots som iguals… o no? Experiència a Lesbos’ recordant la voluntat d’acollir refugiats. El ministre Gilbert Saboya recorda que la legislació andorrana no preveu l’estatut del refugiat, i que no s’ha rubricat la convenció de Ginebra, fet pel que per Andorra no existeix el dret d’asil.

17 de juny de 2016.- En el marc de la Trobada Empresarial al Pirineu, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, i el ministre Saboya tracten la voluntat del país per acollir els refugiats on Saboya agraeix precisament al seu homòleg espanyol l’ajut en matèria d’informació, procediments i legislació per atendre l’arribada dels refugiats sirians.

20 de juny de 2016.- El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, assegura que “aviat” arribaran refugiats al país després de la Trobada Empresarial al Pirineu de la Seu d’Urgell.

29 d’agost de 2016.- La secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació, Ester Fenoll, anuncia que el Govern pensa després d’un any d’anuncis de voluntats que la legislació andorrana no permet donar asil. Fenoll admet que “estem intentant tenir una regulació que permeti donar asil. Nosaltres no tenim l’estatus de refugiat i per tant és difícil fer arribar la gent a través d’Espanya i França”.