El cap de Govern es rebaixarà el sou un 20% i els ministres i secretaris d'Estat, un 15%

El projecte de llei recomana a comuns, Consell General o Consell Superior de la Justícia que segueixin l'exemple de l'executiu

El projecte de llei de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques preveu que el personal concernit vegi reduïda la seva retribució salarial entre un 10% i un 20%. Abans, però, que aquesta llei, que serà entrada a tràmit parlamentari aquest dissabte, sigui aprovada, el Govern ja ha decidit que el sou del cap de Govern es reduirà un 20%; el dels ministres, secretaris d'Estats, secretària general del Govern, cap de Gabinet del cap de Govern, cap de protocol i ambaixadors, un 15% i un 10% el dels ambaixadors no residents. Aquesta llei serà d'aplicació al Govern i a les entitats que en depenguin i pel que fa a altres organismes i entitats, com ara el Consell General, els comuns, el Tribunal Constitucional o el Consell Superior de la Justícia el que es fa és "recomanar" que s'apliqui aquesta reducció salarial. La seva aplicació serà del mes de juny al desembre.

El cap de Govern, Xavier Espot, ha detallat que l'objectiu d'aquest text és la contenció de la despesa; aplicar retallades salarials i també que tant l'executiu com les entitats que en depenen apliquin plans de racionalització. Sobre aquests darrers, la ministra de Funció Pública i Reforma de l'Administració, Judith Pallarés, ha manifestat que el de l'administració general ja s'està treballant i que el que es pretén és que puguin servir per a l'elaboració del pressupost del 2021, però ha afegit que també han de tenir "impacte en la liquidació d'aquest any" per afavorir, ha manifestat, que aquestes liquidacions siguin "favorables".

El cap de Govern ha detallat que l' impacte econòmic que té la reducció ja acordada al Govern suposarà un estalvi de 210.000 euros. "No és enorme", ha confessat, però ha puntualitzat que aquesta acció es veu més "des de la perspectiva i convençuts del rol exemplar" que ha de tenir l'administració. "Hem de donar exemple en uns moments difícils", ha emfasitzat Espot, que ha reconegut que aquesta retallada sempre pot ser percebuda de manera subjectiva ja que per a uns semblarà suficient i per a altres que és "molt poc" i ha conclòs que s'ha optat per uns percentatges que s'han cregut "raonables". També ha desitjat que altres organismes i entitats apliquin l'exemple del Govern i ha concretat que els grups de la majoria i la síndica i la subsíndica ja li han manifestat que procediran a la retallada dels sous. De fet, els grups de la coalició han informat amb un comunicat que la retallada del 15% serà la proposta que faran a la junta de presidents del pròxim dimarts. Tot i això, el percentatge final de reducció de salaris dels consellers generals s’haurà de consensuar amb totes les forces polítiques representades al Consell General. 

El cap de Govern també ha recordat que els diners que es deriven d'aquesta retallada s'ha volgut que tinguin una finalitat concreta: "recompensar" el personal sanitari que no només han fet "un esforç titànic", ha dit, sinó que també han tingut la voluntat de "situar Andorra com a referent" en qüestió sanitària. En aquest sentit, ha recordat que a més d'aquesta feina que han dut a terme també havien renunciat a una part dels complements salarials per valor de 500.000 euros i des de l'executiu es creu que els han de percebre.

Pel que fa a l'elaboració dels plans de contenció, Pallarés ha detallat que es recomana que es facin tenint en compte criteris com la modificació de les estructures organitzatives; la mobilitat del personal; programes de capacitació si el personal és traslladat de lloc de treball i també la suspensió d'incorporacions per cobrir excedències voluntàries.

2,8 milions per a l'adhesió al Banc de desenvolupament

La llei es clou amb un seguit de disposicions addicionals i finals que inclouen, per exemple, un crèdit extraordinari plurianual de 2,8 milions d'euros, 710.750 dels quals per a aquest 2020, per fer front a les despeses d'una eventual adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa, unes converses que Espot ha dit que estan molt avançades encara que la decisió no està presa, tot i que ha subratllat que tenint en compte el cost i el que pot oferir aquest organisme sembla interessant fer aquesta adhesió. De manera paral·lela, ha assegurat, s'exploren altres vies i ha incidit en el fet que l'adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) es podria materialitzar aquest any.

El text legal també inclou la possibilitat de concertar operacions de crèdit amb entitats financeres i institucions internacionals per un import de 350 milions. En aquest sentit, el cap de Govern ha puntualitzat que si bé entre aquest any i el que ve es preveu un dèficit de 250 milions d'euros es calcula que 125 siguin coberts amb emissió de deute; altres 50 amb una pòlissa i quedarien altres 75 milions que es podrien finançar per altres vies.

Finalment, la llei inclou l'habilitació dels quinze primers dies del mes d' agost a efectes processals perquè la justícia pugui treballar i pugui recuperar, en part, el retard derivat de l'aturada de més de dos mesos i mig. I també es determina que certs procediments tinguin preferència, com els derivats del règim de visites o custòdia compartida; els que tenen a veure amb les càrregues del matrimoni i pensions econòmiques i d'aliments per als fills i els relacionats amb la manca de reconeixement per part de l'entitat bancària de la carència o extensió dels préstecs hipotecaris o personals.