Les 10 claus de la proposta per regular el dret de vaga

Andorra la VellaEl grup parlamentari demòcrata ha presentat l'esborrany legislatiu que desenvolupa el marc jurídic del dret fonamental establert a l'article 19 de la Constitució, segons el qual els assalariats i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. Els 10 punts més destacats de la proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu són:

1.- El dret de vaga no extingeix la relació laboral amb l'empresa, únicament comporta la suspensió del salari mentre duri l'aturada.

2.- Durant la vaga, l'assalariat manté l'alta a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, amb la suspensió de cotització tant per part de l'empresari com de l'assalariat. Mentre dura la vaga, l'assalariat no té dret a prestació de baixa mèdica, llevat del cas d'accident de treball.

3.- L'article 15 exposa que correspon a l'empresari i al comitè de vaga -que és l'òrgan representatiu dels assalariats en vaga i l'encarregat de negociar amb l'empresari- designar conjuntament els serveis mínims del centre de treball mentre duri l'aturada. Si no hi ha acord entre les parts per als serveis mínims dos dies hàbils abans de començar la vaga, l'esborrany diu que correspon a l'empresari la designació de les funcions i els assalariats que les desenvolupin. Aquesta designació unilateral pot ser impugnada pel comitè de vaga davant l'autoritat competent, que haurà pronunciar-se en un termini de 24 hores, però la interposició del recurs no en suspendrà l'execució immediata.

4.- Sempre que sigui possible, els serveis i els treballs de manteniment han de ser desenvolupats per assalariats que optin per treballar durant la vaga. En qualsevol cas, diu l'article 18, està prohibit que els empresaris reemplacin els assalariats que fan vaga per treballadors aliens al centre productiu, ni per treballadors de la mateixa companyia que tinguin una altra categoria professional. Només es preveu que se substitueixin els assalariats que, tenint l'obligació de realitzar els serveis mínims, no els facin.

5.- Els àmbits que han d'assegurar serveis mínims són els que garanteixen el contingut essencial dels drets a la vida, a la integritat física i la salut, a la seguretat, a la comunicació i la llibertat d'informació, a l'educació i a la tutela judicial efectiva. Pel què fa a la prohibició del dret en el personal de l’Administració: els membres del Cos de Policia i del Cos Penitenciari no poden exercir en cap cas el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret. Tampoc el personal de Justícia, sense perjudici que en el futur calgui regular-ne el dret de manera específica.

6.- Queda regulat l'acte de conciliació, segons el qual, les parts implicades han de comparèixer en un acte de conciliació, convocades per Treball, en el termini màxim de 5 dies hàbils des que es formalitza el conflicte.

7.- Queda regulada la figura de l'arbitratge. Si les parts no arriben a un acord s'han de sotmetre a un procediment arbitral que finalitzi amb un laude de compliment obligatori, que fixarà un àrbitre designat conjuntament, o per mitjà del ministeri competent. L'àrbitre haurà de dictar la resolució en un màxim de tres dies hàbils, després de la darrera compareixença de les parts.

8.- Queden prohibides les vagues, entre d'altres supòsits, quan tenen caràcter estrictament polític -que pretenen subvertir l'ordre constitucional i obstaculitzar el lliure desenvolupament de l'activitat legislativa, executiva o judicial- i les de solidaritat -les que es convoquen en defensa d'altres assalariats amb els que no es té cap relació laboral. Les vagues també es poden prohibir si es consideren abusives, perquè ocasionen un dany greu, intencionat i desproporcionat a l'empresa.

9.- El Govern es reserva la darrera carta a l'hora d'arbitrar un conflicte. Segons l'article 19, si la vaga es perllonga i posa en perill l'economia del país o la viabilitat de l'empresa, l'Executiu pot acordar l'establiment d'un arbitratge que acabi amb una resolució de compliment obligatori per a tothom.

10.- L'esborrany també preveu el dret de tancament patronal, que entre altres supòsits decideix l'empresari quan, en cas de vaga, els treballadors ocupin il·legalment l'empresa o consideri que hi ha un perill evident per a la seguretat o la integritat de les persones que hi són.