Bonificacions del 10% en les reformes d'habitatges destinats al lloguer

Altra de les novetats del programa Renova d'aquest any és la promoció de la qualificació de la certificació energètica

El programa Renova per al foment de la rehabilitació d’immobles, la millora de l’eficiència energètica i l’ús de les energies renovables preveu una sèrie de novetats per a aquest 2020. Així, la convocatòria que s’obrirà la setmana que ve, i que compta amb una partida d’1,2 milions, inclou com a principal novetat que, a banda de l'ajuda que es pugui rebre per a la rehabilitació, els propietaris també percebran una bonificació del 10% si incorporen aquells habitatges al mercat de lloguer. Així ho ha avançat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que ha detallat també que des de l’executiu es té la ferma voluntat de continuar apostant perquè es facin reformes integrals dels habitatges i que aquestes millores vagin també encarades a aconseguir una millor qualificació de l’eficiència energètica.

I és precisament per potenciar aquestes reformes més encarades a obtenir millores de les certificacions energètiques que en aquesta convocatòria 2020 sempre que el propietari busqui aquest objectiu, a més de l’ajut per a la reforma, podrà obtenir un altre de fins al 40% per a l’elaboració d’aquesta certificació. També s’ha apostat per la simplificació administrativa i per aquest motiu ara només es demanarà al propietari un pressupost en lloc de tres com fins ara i els criteris dels ajuts s’han aclarit perquè l’usuari ho tingui més fàcil a l’hora de demanar una de les ajudes. Així, per exemple, s’homogeneïtzen el percentatges dels ajuts al 15% per a intervencions que vagin més enllà d’actuacions a les façanes, com poden ser intervencions per a la sostenibilitat en general, l’accessibilitat o la seguretat industrial. Calvó ha detallat, en aquest sentit, que les actuacions que suposin, únicament, intervenir en la façana rebran un ajut de fins al 5%, ja que el que interessa és que siguin treballs que vagin més enllà d’aquesta part de l'edifici.

En aquesta convocatòria 2020 es promou, a més, la qualificació de l'eficiència energètica i, en aquest sentit, les ajudes per a l'elaboració d'aquesta certificació poden arribar al 40% si s’obté una certificació A i fins al 35% si és B. A més, altres criteris també estableixen que la millora de l’eficiència energètica pot anar del 10% al 40% i la implementació d’energies renovables del 15% al 40%.

La ministra de Medi Ambient ha recordat que el programa es va posar en marxa el 2013 i que des de llavors s’han rebut 1.641 sol·licituds que han comportat ajudes per valor de dotze milions que al final han suposat 60 milions d’euros invertits en eficiència energètica. La ministra també ha fet balanç de la convocatòria del 2019 i, en aquest sentit, ha posat en relleu que es van rebre 259 sol·licituds, la qual cosa va suposar un 14,5% menys que el 2018 però, en canvi, van suposar actuacions un 53% superiors en el cost de les intervencions. Així, aquest import va ser de 9,7 milions, la qual cosa suposa que “per cada euro invertit hi ha una repercussió en el teixit empresarial de 6,53”. A més, la titular de Medi Ambient ha celebrat que es consolidi la tendència que cada vegada s’aposti més per reformes més importants. En aquest sentit, Calvó ha recordat que el 2018 es van impulsar dos subprogrames, el Renova + i el programa per a la fotovoltaica. El primer està encarat a les reformes globals i el 2019 ja va arribar a suposar l’11% del total de les sol·licituds; a més, el cost de les actuacions mitjanes es va situar en 195.000 euros, una xifra molt superior als 86.000 de l'any anterior. Gràcies a aquestes ajudes hi va haver cinc certificacions energètiques, dues de les quals A i tres, B. En aquest sentit, Calvó ha destacat que aquest projecte ja està “donant fruits” i que s’espera que cada vegada siguin més els edificis que obtinguin aquestes màximes qualificacions.

Pel que fa al Renova fotovoltaic, els canvis que es van fer també han motivat que hi hagi més instal·lacions d’aquest tipus d’energia. Així, l’any passat n’hi va haver dotze i actualment la xifra s’eleva a 55, que produeixen l’equivalent al consum de 430 llars.

Etiqueta energètica

D’altra banda, i qüestionada sobre les queixes dels promotors immobiliaris sobre el preu de l’etiqueta energètica obligatòria en les transaccions immobiliàries, Calvó ha reiterat que es tracta d’un aspecte recollit a la llei de transició energètica que el que pretén és donar “més informació” a l’usuari i ha incidit en què cal relativitzar el “preu màxim” de 240 euros, ja que es tracta d’un import que no és gaire important si es tenen en compte els preus de les transaccions immobiliàries. Ha destacat que hi ha una vintena de professionals que poden fer aquesta certificació i ha afegit que ja s’han tramitat 23 registres en pocs dies. Aquest mateix dijous des del ministeri de Medi Ambient es mantindrà una reunió amb els professionals per mirar d’aclarir els dubtes que encara hi pugui haver però la titular de la cartera ha remarcat que des del mes de juliol de l’any passat s’està treballant aquesta nova obligació de l’etiqueta energètica que va entrar en vigor al gener. Ha afegit que s’està elaborant una guia per als professionals i també ha recordat, tal com ja ho havia fet en seu parlamentària, que es treballa en una aplicació informàtica per simplificar la feina dels professionals i també per rebaixar el preu actual.