ENTREVISTA

Martínez Benazet: “No farem cribratge als turistes perquè no són el problema”

"Que França i Catalunya hagin pres les mesures ara, a mi ja m’agrada, si ho haguessin fet al desembre ens haurien complicat molt a nosaltres la temporada d’hivern”, diu el ministre de Salut

Catalunya fa 150.000 proves PCR a la setmana. Aquest és el seu topall, la capacitat màxima de testar d'un territori amb 7,5 milions d'habitants. Si fem una regla de tres, a Andorra, amb 75.000 habitants, surten 1.500 PCR per setmana. Però se’n fan set o vuit vegades més, unes 10.000. Per això aquí la incidència del virus és tan alta, perquè es té una foto més ajustada a la realitat que a qualsevol altre lloc.
Exactament. Fem entre 9.000 i 11.000 proves per setmana. Tenim més coneixement del què està passant, perquè busquem més que qualsevol altre país. La xifra de la incidència tan elevada, en fred, pot fer semblar que la cosa vagi malament però si després veus la taxa de letalitat i la pressió sanitària t’adones que és força més baixa que la dels països de l’entorn.

Per a què serveix testar tant?
Per tenir més control sobre la transmissió del virus. Detectes més persones malaltes i al virus li costa més progressar. Des de l’inici aquesta ha estat la nostra estratègia.

Per què aquests cribratges massius no han estat efectius al Cedre i a Salita, on hi ha tornat a haver contagis, com va passar a la primera onada?
Perquè a vegades, el virus, encara que facis tot el que has de fer, també es transmet, ja que el risc 0 no existeix. En altres residències també ha passat però el brot no s’ha estès tant com al Cedre o Salita. Ara diagnostiquem més malalts asimptomàtics que aleshores no fèiem i això ens ajuda més a aturar els contagis.

Podem dir, doncs, que l'única fórmula perquè el virus no es coli a les residències és la que ja s'està aplicant?
És que sempre hi haurà un perill. També és cert que les mesures d’ara a les residències han estat una mica més flexibles que en l’anterior corba. Això millora la qualitat de vida dels residents, però també augmenta el risc.

"Totes les mesures que aprovem busquen el mateix, que la gent no interaccioni"

A l'hora de frenar els contagis hi ha, posem, tres tecles que es poden tocar abans de confinar totalment la població, que seria l'últim estadi. La primera és restringir interaccions: ja s'ha fet tancant bars i parcs. La segona és la llibertat de moviments, que és la que genera més dubtes sobre el seu compliment. Vostès admeten les dificultats per controlar que es compleixi el decret que limita a dues persones les trobades entre amics. I també el que obliga, en la mesura que es pugui, a teletreballar.
Tot busca el mateix, que la gent no interaccioni. Hem d’entendre que la majoria de gent compleix. Després hi ha els que fan trampa, i és una pena perquè aquests fan molt mal a la societat. Quan veiem que la cadena falla, aprovem mesures restrictives, que són meditades i estudiades. Sabem que hi ha interaccions del virus als bars i per això decidim restringir-hi l’activitat. Ara fa dies que la taxa de reproducció del virus es manté a 1. Hem de seguir tancant l’aixeta per baixar la transmissió. Per això hem aprovat les noves mesures. Si tothom complís estaríem a 0,5, però com que n’hi ha que incompleixen, hem de restringir una mica més.

Si aquesta tecla falla i es manté el nombre de positius, la següent tecla a prémer és la de les escoles?
Fixi’s que a tota Europa es mantenen obertes, perquè la transmissió del virus és menor entre infants i joves. Nosaltres ho considerem un servei essencial, per tant, hauria d’anar la cosa molt malament per tocar les escoles. Al final, el secret és que la gent es conscienciï que ha de complir certes conductes i que tots haurem de lluitar fins a la primavera.

Insisteixen que els turistes no són els principals transmissors. Això ho demostra que la taxa de reproducció del virus ha seguit baixant després del Pont del Pilar, quan hi havia els carrers plens de gent.
El Govern no té previst fer cribratges als turistes, però les estacions d’esquí sí. S’hauran d’entendre. Des de Salut Pública no farem cribratges als turistes perquè no són el problema. A nosaltres ens toca garantir la seguretat de la gent que viu al país i donar una garantia als que ens vinguin a veure. Si els privats, a més, volen testar els visitants de manera complementària i això ajuda a donar seguretat, doncs endavant.

El novembre, amb poc turisme i per tant poca interacció social i poc volum de negoci, és un bon mes per prendre mesures més restrictives? En aquest sentit, li va bé a Andorra d'alguna manera que França i Catalunya anunciïn restricció de moviments durant els propers caps de setmana?
Que França i Catalunya hagin pres les mesures ara, a mi ja m’agrada. Si ho haguessin fet al desembre ens haurien complicat molt a nosaltres la temporada d’hivern. Que hagin anticipat les mesures és bo, i si són efectives, que esperem que sí, voldrà dir que en un mes estaran en bona situació.

Aquí no ha calgut ni sembla que caldrà confinar. Però si tornés a pujar la reproducció de contagis, què li sembla el confinament intermitent que s'ha plantejat en alguns territoris: 4 dies de llibertat de moviments i 3 de tancament total?
A mi no m’agrada. És millor una mesura en què tu obres i tanques una aixeta gradualment en funció de la pressió del sistema sanitari. Obrim i tanquem en funció de la transmissió del virus. Això de la intermitència és enganyós i també planteja dubtes jurídics.

I tancar-ho tot 10 dies just abans de la temporada d’esquí per posar el marcador a 0?
Nosaltres tenim sobre la taula fins i tot estudis matemàtics que diuen quants dies hauríem d’estar tancats per abaixar els contagis. Però no hi arribarem. Insisteixo en l’estratègia de regular l’aixeta mica en mica. Tal com veig les coses no hem d’arribar a un empitjorament de la situació sinó al contrari, perquè veiem que la corba de contagis ja s’està començant a aplanar.

Tenim més informació que al març, però també tenim una societat cansada de complir obligacions i un personal sanitari física i psicològicament esgotat. I l'hivern ja és aquí. Amb tot plegat, ara mateix estem millor o pitjor que al març?
Estem molt millor que al març pel què fa a corbes d’hospitalització. Però és cert que al març, els professionals de la salut només es dedicaven a la Covid, ara es dediquen a tota la resta i això els suma pressió. Ara estem en augmentar els recursos humans del SAAS. Ells saben que tindran un hivern dur, però també ho sé jo que tindré un hivern dur. Els professionals lluitaran com ho han fet fins ara i com ho hem fet tots els que estem relacionats amb la Covid. Són ocupacions molt vocacionals i saben que estan en una situació excepcional. Ens hem de preparar per lluitar fins a la primavera.

Un dels epidemiòlegs de referència, Oriol Mitjà, justament aquest dimecres explicava que cal tenir un pla a mig termini, un pla a sis mesos. Té Andorra un pla a sis mesos vista?
I tant. És un pla amb diversos punts: el dimensionament del SAAS, l’estructura de l’àrea Covid i l’estratègia de diagnòstic de l’hivern, que farà que testem el 40% de la població cada setmana. Aquest és el nostre pla. A més, espero que al Nadal un 30% de la població hagi passat la malaltia. Cada cop hi haurà més persones immunes. Cada cop serà més ràpid testar. Sorgirà algun medicament. I tot sumarà per dificultar la transmissió de la malaltia.

"L'ús de tests ràpids es democratitzarà i la gent se'n farà a casa abans d'anar a sopar"

Hi haurà dificultats per proveir-se de tests ràpids d’antígens?
No tindrem cap dificultat en aconseguir els tests nasofaringes, que són els primers que sortiran al mercat, ni tampoc els de saliva, que vindran després. La nostra idea és combinar-los amb les TMA. Arribarà el dia que es democratitzarà totalment el seu ús, que els dispensaran a farmàcies i la gent anirà a sopar i es farà un test abans de sortir, però encara falten mesos per veure això.

Vivim en un estat de sobreinformació, tant científica com mediàtica. En aquest mesos, vostè ha tingut temps d'asseure's a pensar, a reflexionar sobre tot això que està passant i sobre com es pot gestionar de manera eficaç aquesta crisi? S'ha pogut despenjar de l'actualitat i mirar-s'ho amb perspectiva?
Dormo molt poc de forma natural, i de matinada m’ho estudio tot, em llegeixo tot el que trobo tant a la premsa com a l’àmbit científic i intento separar el gra de la palla. De vegades no és fàcil desgranar allò que és mentida del que no ho és, però també m’hi ajuda haver-me dedicat professionalment a aquest camp. I és per això que tenim una estratègia a mig i llarg termini. Per això ens hem pogut anticipar moltes vegades amb les mesures que hem pres. Tothom, la resta de països, aspira a fer cribratges com fem nosaltres.