La població fixa de la Cerdanya ha augmentat un 41% des de començaments de segle

Andorra la VellaLa Cerdanya és la comarca de l'Alt Pirineu i Aran on ha crescut més la població fixa tant al començament d'aquesta dècada com des de l'inici de l'actual segle, segons un estudi que ha presentat recentment l'ACN, i que recull Ràdio Seu, en base al padró de tots els municipis catalans. De fet, quasi totes les comarques de Catalunya han tendit a augmentar notablement el nombre d'habitants, tot i que a l'interior del país ho ha fet en general de manera més moderada.

L'anàlisi té com a referència més recent el començament de 2023; és a dir, ara fa just un any. I indica que la Cerdanya ja té actualment prop de 20.000 habitants de primera residència (en aquest recull, exactament 19.848) i es reafirma com la segona comarca més poblada de l'Alt Pirineu, ja a poca distància de l'Alt Urgell, que en té prop de 21.000.

La xifra actual de la Cerdanya representa un increment del 7,14% respecte de l'any 2020 (és a dir, des que va esclatar la pandèmia de la COVID), quan tenia 18.525 habitants censats. I si s'eixampla focus, l'augment ha estat de fins a un 41,2% més respecte del començament de segle, l'any 2000, quan n'hi havia 14.055.

A Puigcerdà, l'evolució ha estat molt semblant. El padró d'aquest any passat situa la població actual de la capital cerdana en 9.764 habitants, cosa que representa un 41,47% més que l'any 2000, quan encara no arribava ni als set mil (6.902). En aquest sentit, el creixement més fort de la vila va ser abans de la pandèmia, atès que entre 2020 i 2023 el canvi ha estat més moderat, de tot just un 2,93% respecte del 2020. Llavors, tres anys enrere, la xifra ja era de 9.486.

A la resta de la Cerdanya, diversos municipis també han experimentat creixements molt notables. Destaca Bellver, segon municipi de la comarca amb 2.250 habitants, un 12,2% més que al 2020 (quan eren 2.005) i un 39,4% més que l'any 2000, quan tenia tot just 1.614 empadronats. Alp, amb 1.719 habitants censats, en té ara quasi un 8% més que tres anys enrere i un 44% més que l'any 2000, quan eren 1.194. I el quart municipi més important de la vall, Llívia, té ara 1.506 empadronats, un 5,25% més que l'any 2020 i un 48,6% més que al començament de segle, quan n'hi havia 1.013.

Tot i això, els increments percentuals més elevats en aquests quasi 25 anys s'han viscut a Guils de Cerdanya (598 habitants fixos, un 79% més que l'any 2000), Bolvir (506, +78%), Isòvol (341, +67%) i Das (257, +62%). Bolvir és alhora el municipi amb més augment d'empadronats des de la pandèmia (+35%), atès que abans d'aquest episodi només tenia 375 habitants fixos. La resta de termes han experimentat en aquests tres anys increments d'entre el 2% (Riu de Cerdanya, que només té 95 habitants) i el 21% (Isòvol). Pel que fa als que limiten amb l'Alt Urgell, Montellà i Martinet té censats 631 veïns (un 25% més que l'any 2000 i un 9% més que al 2020); i Lles de Cerdanya, amb 292, és l'únic municipi cerdà que es manté pràcticament igual que ara fa un quart de segle (+1,3%).

L'Alt Pirineu i Aran ha superat els 75.000 habitants

Després de l'Alt Urgell i la Cerdanya, la tercera comarca amb més habitants de l'Alt Pirineu és el Pallars Jussà, amb 13.370, tot i que és també la que ha crescut amb més moderació des del 2020 (+1,1%). De la seva part, la Val d'Aran té actualment uns 10.500 habitants (+3,2% respecte de tres anys enrere). El Pallars Sobirà, amb 7.248, és la segona comarca pirinenca que ha crescut més (+4,6%). Finalment, l'Alta Ribagorça no arriba als quatre mil (3.966) tot i que ha crescut un 3,7%. La suma de tot plegat determina que la població actual de l'Alt Pirineu i Aran és de prop de 76.000 habitants fixos.