Zaplana es juga dinou anys de presó per blanquejar sis milions a través de BPA

Andorra la VellaLa Fiscalia Anticorrupció sol·licita una condemna de 19 anys de presó per a Eduardo Zaplana, exministre de José María Aznar i expresident de la Generalitat Valenciana, com a màxim responsable d’una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que es va iniciar amb la privatització de les ITV valencianes. L’anomenat ‘cas Erial’. Zaplana, segons l’acusació, va blanquejar sis milions d’euros a través de BPA i mitjançant un testaferro. A Zaplana se li imputen sis delictes: pertinença a grup criminal, blanqueig de capitals, delictes continuats de suborn, falsedat en document mercantil, prevaricació administrativa i un delicte de falsedat en document oficial.

El testaferro a BPA era Joaquín Barceló que ja era investigat per blanqueig al Principat. Així figura, per exemple, en un informe remès per la Policia d’Andorra en el qual explica que la relació amb la Banca Privada d’Andorra (BPA) es va iniciar amb l’obertura d’un compte bancari numerat ‘SR. 420092’ en la qual també constaven com a titulars la seva dona i la seva filla i en la qual es van arribar a ingressar 6,4 milions d’euros.

L’operativa d’abonaments va consistir, indiquen els agents, en unes 50 operacions entre febrer de 2004 i febrer de 2007 conceptuades com a “lliuraments en efectiu” per un total de gairebé 6 milions d’euros. D’elles, la Policia té coneixement que 43 per 5,4 milions en realitat responen a l’anomenat “sistema de compensació” amb 30 comptes numèrics i 11 societats alhora.

BPA, sosté l’informe, va facilitar a Barceló aquest mètode, consistent en l’intercanvi de diners amb altres clients que necessitaven reintegrar quantitats. És a dir, uns actuaven com una espècie de “caixers automàtics” per a uns altres que necessitaven els diners en efectiu sense necessitat de pujar d’Espanya o baixar el metàl·lic d’Andorra. L’entitat posava en contacte als clients entre ells i possibilitava les operacions per a evitar la circulació de l’efectiu i estalviar-se el perill d’un control de fronteres. Aquest “sistema de compensació” quedava disfressat en els extractes de comptes dels intervinents com a reintegraments en efectiu. En el cas de Barceló, es tractava d’ingressos, diversos dels quals s’aprecien fins i tot el mateix dia o ni tan sols eren signats per ell en aquest moment sinó amb posterioritat.

En l’escrit d’acusació, el Ministeri Públic demana el decomís de 20,6 milions d’euros, entre els quals hi ha els sis a BPA, quantitat de la qual suposadament es van apropiar tant Zaplana com la resta de processaments, altres catorze persones, en una operativa de suposades mossegades que es van desviar a paradisos fiscals.

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, assegura en el seu escrit d’acusació que l’exministre, després d’abandonar la política, “va realitzar els actes necessaris per a ocultar l’origen del patrimoni il·lícitament obtingut per al seu posterior gaudi a través de societats i testaferros”. Durant la seva “extensa carrera política”, Zaplana, “va formar un grup de persones pròximes amb la finalitat d’obtenir beneficis il·lícits gràcies a la seva posició institucional i de govern”, segons l’escrit d’Anticorrupció.