MERCAT LABORAL
Suplement 22/02/2015

Atur del 2%, bona situació laboral o falsa il·lusió?

El Govern creu que s’ha acabat amb la idea que quan algú es queda sense feina ha de marxar

Mayte Barrachina
5 min
El sector de la construcció és el més afectat en la davallada d'assalariats. / David Rodriguez

Andorra La Vella“He perdut el meu lloc de treball i no sé què puc fer”, “He de marxar del país perquè aquí no hi ha prou ajuts per a aturats”, “Si no sóc andorrà ho tinc molt complicat”... Aquests són alguns dels dubtes o tòpics que poden passar pel cap d’una persona a Andorra quan involuntàriament perd el seu lloc de treball.

A Andorra, a causa de les petites dimensions del país, el mercat laboral no és lliure sinó que els permisos de residència i treball estan subjectes a quotes. Així, és el Govern qui autoritza periòdicament la quantitat de places de treballadors estrangers que es necessiten i que no es poden cobrir amb el mercat intern. Aquesta circumstància marca tot el sistema laboral del país i, malgrat la crisi econòmica, ha permès mantenir el nombre d’aturats en nivells molt baixos, ja que mitjançant el sistema de quotes d’immigració, s’ha pogut prioritzar la contractació de persones aturades del país.

Segons les últimes xifres ofertes pel departament d’Estadística del Govern, corresponents al novembre del 2014, el nombre d’assalariats d’Andorra se situa en 34.552, una xifra que contrasta amb els més de 42.000 assalariats que es van assolir durant els anys 2006 i 2007. Des del 2013, però, s’ha frenat la davallada i durant el 2014 el nombre de treballadors ha tornat a créixer després de 7 anys.

2% de taxa d’atur

Actualment, hi ha al voltant de 600 persones en situació de recerca de feina inscrites al Servei d’Ocupació, és a dir, un 2% de la població activa. La xifra s’ha tornat a situar a nivells del 2011 després que arribés a màxims històrics durant els anys 2012 i 2013. Els pitjors moments van ser els mesos d’abril i maig, quan es va arribar al sostre de gairebé 1.200 persones aturades inscrites. És per aquest motiu que el Govern, en els darrers anys, ha posat en marxa diversos programes d’ocupació.

Aquest nivell d’aturats és una xifra elevada per a Andorra, on històricament l’atur ha estat gairebé inexistent. Però, evidentment, és un percentatge molt baix si es compara amb els països veïns, amb un atur del 23,7% a Espanya i del 10,3% a França. Amb tot, cal tenir en compte que la xifra pot no representar al 100% el nombre total d’aturats, ja que, com que no existeix un subsidi d’atur contributiu, algunes persones poden no trobar la necessitat d’inscriure’s al Servei d’Ocupació.

Durant l’últim any, i seguint la tendència dels països veïns, el nombre de persones aturades registrades al Servei d’Ocupació s’ha reduït un 25%.

Diferents lectures

Hi ha diferents formes de llegir els motius pels quals baixa el nombre de persones que busquen feina a Andorra, ja que un descens de les xifres no significa que tots hagin trobat un lloc de treball. Tenint en compte l’elevada taxa d’immigració del país (només un 46% de la població és de nacionalitat andorrana) se sol pensar que l’atur no augmenta perquè els que no troben feina decideixen marxar del país i retornar al seu lloc d’origen i, de fet, així ho han denunciat en diverses ocasions les institucions i entitats socials.

Les dificultats per rebre prestacions de desocupació i la seva poca durada, així com el fet que després de tres mesos sense treballar es perdi la cobertura sanitària, són afegits perquè els que pateixen situacions més crítiques siguin els que abans abandonin el país.

No obstant, des de l’executiu s’ha volgut atacar aquest problema, i el ministre d’Interior i Justícia, Xavier Espot, opina: “Hem deixat de banda la idea que quan una persona es queda sense feina a Andorra, ha de marxar del país”.

Una altra paradoxa del sistema laboral andorrà és el funcionament del Servei d’Ocupació. Moltes persones, quan s’hi inscriuen, mai són avisades per desenvolupar cap lloc de treball, possiblement per la disfunció que existeix entre la demanda del mercat i el perfil dels aturats.

Gran estacionalitat

El mercat laboral andorrà també està marcat per l’elevada estacionalitat de l’ocupació a causa de l’important pes que hi tenen les activitats vinculades al turisme. De fet, el 87% de la població assalariada treballa al sector serveis, dels quals un 28% al comerç i un 15% a l’hostaleria, mentre que un 14,3% pertany a l’administració pública.

A causa de l’alta demanda de llocs de feina durant els mesos de temporada d’esquí, el Govern aprova cada any una quota per contractar treballadors temporals per a l’hivern. El nombre d’autoritzacions s’ha anat reduint durant els últims anys per donar prioritat als aturats residents al país, però aquesta temporada el sector de l’hostaleria va augmentar les contractacions i ha esgotat la quota, cosa que ha provocat l’ampliació fins a 200 noves autoritzacions. El ministre ha explicat que aquesta ampliació es va fer després de constatar que el mercat nacional no comptava amb els perfils professionals escaients.

Programes d’ocupació

Les partides pressupostàries en matèria d’ocupació han anat augmentant per pal·liar els efectes de la crisi econòmica i la destrucció de llocs de treball. L’any 2013 la partida va augmentar un 53% en relació a l’any anterior, i l’any 2014, un 23%. Per al 2015 hi ha una partida prevista de 2.700.000 euros.

Des del 2012 s’han desenvolupat programes per oferir feina temporal als desocupats per dur a terme treballs en benefici de la col·lectivitat a l’administració pública. En l’últim any s’han contractat fins a 360 persones, xifres que Espot considera “molt grans a escala andorrana, comparant-les amb les persones inscrites al Servei d’Ocupació”.

A més, també s’han dut a terme programes d’ajut a les empreses per fomentar la contractació de joves i la contractació indefinida. Més recentment, s’ha creat un nou pla per fomentar la contractació de personal en zones allunyades, com Arinsal o el Pas de la Casa, i el Pla Focus 16-20, que preveu subvencions de fins a 5.250 euros per a les empreses que contractin persones d’aquesta franja d’edat.

Perfils variats

Les persones que passen anualment pel Servei d’Ocupació tenen un perfil molt variat. Resulta complicat fer una generalització, però molts aturats provenen del sector de la construcció -que durant els darrers anys ha patit una forta crisi i segueix en situació de dificultat-, encara que també hi ha gent de sectors molt diversos com l’hostaleria o perfils administratius.

De les gairebé 600 persones que actualment busquen feina, la majoria pertanyen a la franja juvenil i a la de majors de 45 anys. Per una banda, molta gent jove, quan acaba l’escolaritat obligatòria, decideix no continuar estudiant i es veu amb dificultats per trobar un lloc de feina per la seva falta de formació. Per l’altra, hi ha els majors de 45 anys, un dels col·lectius més vulnerables perquè, o disposaven d’una formació en un sector determinat que actualment ha reduït l’oferta, o es troben amb casos d’empreses que restringeixen el límit d’edat.

El Govern és conscient d’aquesta problemàtica i per això ha volgut potenciar la formació dels aturats, ampliant el nombre de cursos i generalitzant l’oferta. Durant l’any 2014 s’han impartit 31 formacions ocupacionals destinades a les persones beneficiàries de la prestació per desocupació involuntària i 67 destinades a tots els treballadors inscrits al Servei d’Ocupació.

Salari mitjà de 2.000 euros

El mercat laboral andorrà també es defineix pel seu salari mitjà, que se situa en els 2.042 euros. Aquesta xifra, però, ve donada per la gran diferència que hi ha entre els salaris que es paguen en uns sectors i en altres. Mentre que hi ha sectors que cobren sous semblants al salari mínim interprofessional, de 962 euros, n’hi ha d’altres, com el bancari, on el salari mitjà supera els 4.000 euros. En aquest sentit, també el salari mínim, que ascendeix a 962 euros, és clarament més elevat a Andorra que a Espanya, on se situa en 648,60 euros.

Però el Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa ha estimat que el salari mínim interprofessional no arriba al mínim establert, és a dir, està per sota del 50% del salari mitjà. Encara que sigui una xifra superior a Espanya, l’elevat salari mitjà fa que no s’assoleixi l’equilibri desitjat.

El Govern s’ha compromès a analitzar de nou les seves estadístiques i, si és necessari, modificar la quantitat establerta.

stats