Carles Flinch: “Com més soroll fem tots els cuiners, més visibilitat”

Carles Flinch és un cul de mal seient, home de cuina, defensor de la tradició però també curiós amb les noves tendències

Carles Flinch és un cul de mal seient, home de cuina, defensor de la tradició però també curiós amb les noves tendències. La barreja d’aquests dos conceptes es pot trobar a Can Manel, restaurant que lidera després d’agafar el relleu al seu pare. Pròximament s’embarcarà en una nova aventura al costat de l’exciclista professional Purito Rodríguez.

Què és el més preuat de la gastronomia d’Andorra?

Tenim una primera matèria cada vegada més bona i de qualitat, com les trumfes, la vedella, el poltre, els vins... Potser tardarem a ser un referent, però els últims quinze anys s’ha fet una gran feina en l’àmbit gastronòmic.

Què és el que s’ha de defensar més davant del perill que es perdi?

S’ha de ser molt respectuós amb la cuina bàsica, amb el receptari andorrà: l’escudella, el trinxat, l’arròs de conill, receptes amb cansalada... No s’ha de perdre. I de fet, les noves tendències fan que la cuina tradicional torni. Es torna a buscar els orígens, perquè potser havíem anat una mica massa enllà.

¿De quina manera s’ha de conjugar la cuina de tota la vida amb les noves tendències internacionals?

Hem d’anar a buscar l’equilibri. Els plats d’abans amb les tendències d’ara, també tenint en compte les noves preferències dels comensals. Perquè ara ens cuidem més. S’han d’eliminar els dos dits de greix de les receptes de tota la vida, fer-les més lleugeres. Però sense perdre’n el gust i la identitat.

¿Andorra necessita un gran xef o una estrella Michelin per guanyar visibilitat?

És necessari. Com més soroll fem tots els cuiners, millor i més visibilitat tindrem. Si la Guia Michelin comença a fer-nos més cas i a adonar-se que en aquest país hi ha gent que fa la feina molt ben feta, a nivell turístic ens aportaria molt. Durant un temps la guia es va encisar amb el nostre país, però de cop va deixar d’estar-ho. Estaria bé que ens fes més presents perquè Andorra s’ho mereix.

El servei professionalitzat és una de les demandes històriques del sector. En quin punt estem i com cal millorar-lo?

Passa a tots els oficis. És més l’actitud que l’aptitud. Si la gent té bona actitud, l’aptitud es pot agafar amb el temps. De totes maneres, sempre volem els millors professionals, però també se’ls ha de pagar, se’ls ha de motivar.

¿Estàs a favor de les jornades gastronòmiques?

Totalment, en soc un ferri defensor. A més, funcionen, nosaltres en som un exemple. La gastronomia es promociona poc al país, i quan es fa, hi hem de participar i ajudar. Estar a primera línia.

¿La implicació d’Andorra Turisme amb la gastronomia és l’adequada? Cal enfocar-la diferent?

Haurien de creure més en la gastronomia. Estan molt centrats en la neu, el shopping, els ponts... Són dates en què el país s’omple sol. Està bé que s’ajudi i es faci publicitat, però penso que s’hauria de potenciar més el país en dates i èpoques més fluixes. La gastronomia pot ser una eina per fer-ho.