INTERVENCIÓ BPA
Suplement 25/04/2015

Llei a mida per a una crisi financera sense precedents

El Govern prendrà una decisió sobre el futur de la BPA en un mes

Marta Tort
5 min
RUMORS, I CUES  La traducció al carrer de la crisi de la BPA van ser els rumors i les consegüents cues.

Andorra La VellaLa societat andorrana no s’hauria imaginat mai que un dels cinc bancs andorrans es trobaria a les portes de la desaparició, tal com li ha passat a la Banca Privada d’Andorra (BPA). L’afer BPA s’ha convertit en una crisi financera sense precedents a Andorra i inèdita a l’entorn més pròxim, ja que el daltabaix, a diferència del que ha passat fa poc en altres entitats bancàries dels països veïns, no està relacionat amb un problema de liquiditat sinó amb una acusació de males pràctiques, relacionades amb el blanqueig.

Les alarmes van saltar el dilluns 9 de març, quan el Govern va ser informat pel Financial Crime Enforcement Network (FinCEN), l’organisme dependent del departament del Tresor dels Estats Units encarregat de prevenir i investigar els delictes financers, que l’endemà faria pública una nota per qualificar la BPA d’entitat sotmesa a preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals. El comunicat de l’organisme nord-americà denunciava que tres alts directius de l’entitat haurien facilitat transaccions de blanqueig de diners de persones relacionades amb organitzacions criminals, corrupció i tràfic de persones a través del sistema financer dels Estats Units, cobrant comissions “exorbitants”. Es vinculava així la Banca Privada d’Andorra amb l’organització criminal russa d’Andrei Petrov, amb la trama del xinès Gao Ping (cas Emperador), amb el desviament de fons de la petroliera pública de Veneçuela i fins i tot amb el càrtel mexicà de Sinaloa, i s’assenyalava que tres directius haurien cobrat comissions “exorbitants” per desviar diners d’aquestes xarxes.

El FinCEN va anunciar que durant un termini de 60 dies estudiaria les mesures per limitar la capacitat de la BPA, unes mesures que podien consistir a prohibir a les entitats financeres dels Estats Units operar amb el banc andorrà. A la pràctica, però, els corresponsals estrangers van deixar d’operar amb la BPA tan bon punt es va fer pública la denúncia feta pel Tresor nord-americà.

Reacció “inèdita i contundent”

Davant les greus acusacions, el Govern va acordar intervenir la Banca Privada d’Andorra, una decisió que va fer pública el mateix cap de govern en funcions, Toni Martí, el 10 de març. A partir d’aquí, els fets es van precipitar. Dos dies més tard, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que és l’òrgan supervisor del sistema financer del país, va destituir el consell d’administració de la BPA, encapçalat pels germans Higini i Ramon Cierco i el conseller delegat, Joan Pau Miquel, així com dos directors adjunts, i va nomenar tres administradors provisionals mancomunats perquè es fessin càrrec de l’entitat.

L’endemà, la Policia andorrana detenia Joan Pau Miquel, que posteriorment ingressava a la presó. Paral·lelament, es van dictar dues ordres de detenció contra dos gestors de la BPA que apareixien en una gravació amb càmera oculta -que forma part del sumari del cas Emperador- explicant al cunyat de Gao Ping com treballava suposadament l’entitat per blanquejar diners.

De seguida van sorgir algunes veus crítiques amb la reacció del Govern qualificant-la de precipitada i culpant del bloqueig aplicat pels corresponsals estrangers la decisió d’intervenir el banc. En canvi, des de l’executiu s’ha mantingut en tot moment que les mesures preses van ser precisament inèdites i contundents per evitar el contagi a la resta d’entitats bancàries, i que si no s’hagués intervingut l’entitat igualment les entitats estrangeres haurien deixat d’operar amb la BPA.

Al carrer, el rebombori estava servit: rumors sobre una liquidació immediata de l’entitat, clients retirant els diners, temor de contagi a la resta de bancs, preocupació pel fet de no disposar d’un banc central i de no tenir accés al Banc Central Europeu, rebaixes del ràting del país, i tot plegat amb l’ombra d’una possible sanció multimilionària dels Estats Units, que finalment el mateix FinCEN s’ha encarregat d’esvair. El malestar dels responsables polítics i econòmics del país davant d’un possible daltabaix econòmic es va evidenciar especialment el 14 de març, durant l’acte oficial del Dia de la Constitució, en què el síndic general va alertar que “els actes irresponsables” -en referència a les presumptes males pràctiques de la BPA- podien “posar en qüestió la sobirania i la continuïtat de l’estat”.

La decisió més alarmant va arribar el 16 de març, amb la limitació de les disposicions d’efectiu fins a un màxim de 2.500 euros per setmana i per compte, un fet que va provocar llargues cues a les oficines de l’entitat. Des del Govern es va justificar la mesura per mantenir el valor del banc i evitar un problema de liquiditat. I és que, malgrat que es tracta d’un banc especialitzat en banca privada, també tenia una part significativa de clients del país que l’utilitzaven en la seva activitat productiva. Per aquest motiu, el Govern ha posat en marxa una línia de crèdit de 100 milions d’euros perquè les empreses que operaven exclusivament amb la BPA puguin pagar les nòmines i fer altres pagaments corrents, tot i haver de fer front a un interès.

Una llei a mida

El Govern ha elaborat una legislació que permeti decidir el futur de la Banca Privada d’Andorra sense haver-se de cenyir a un procés judicial concursal, l’única via que permetia fins llavors la legislació andorrana. Es tracta d’un text basat en la directiva europea del 2014 sobre reestructuració i resolució d’entitats bancàries que ha permès constituir l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries, que serà l’encarregada -un cop s’hagin separat els actius lícits dels il·lícits amb la creació d’un banc pont- de decidir si s’opta per la venda total o parcial dels actius bons o per la liquidació. La llei aprovada crea també el Fons de Resolució d’Entitats Bancàries, amb una dotació inicial de 30 milions d’euros que aportaran la resta d’entitats bancàries per fer front als costos de reestructuració.

Els treballadors es mobilitzen

Mentrestant, els treballadors de l’entitat es van organitzar davant la incertesa del futur de l’entitat. Els representants dels 270 empleats, a través de les reunions mantingudes amb els diferents òrgans implicats, es van assegurar que percebrien el salari i van aconseguir incloure a la llei la garantia que es mantindrà l’antiguitat dels treballadors que passin al banc pont. Amb tot, l’1 d’abril passat, treballadors, clients i ciutadans van protagonitzar una multitudinària concentració a Andorra la Vella per demostrar “l’impacte social” que està tenint la crisi de l’entitat.

De moment, les oficines de la BPA continuen obertes al públic i es manté la limitació de disposar de 2.500 euros cada setmana -per la qual cosa el Govern assegura que la fuga de capitals no ha sigut significativa- mentre l’auditora PricewaterhouseCoopers porta a terme el procés de triatge dels actius de l’entitat. La intenció del Govern, que no amaga el més que probable impacte que tindrà l’escàndol en l’economia del país, és que la solució al cas BPA estigui sobre la taula d’aquí un mes.

Conseqüències dràstiques a la filial espanyola

Les filials de la BPA a Espanya i Panamà també van ser intervingudes pels seus respectius supervisors de resultes dels fets que han passat a Andorra. En el cas de Banco Madrid, però, les conseqüències han sigut encara més contundents que a la seva matriu, ja que la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) ja havia posat en el punt de mira la filial espanyola de la BPA abans de l’acusació emesa pels Estats Units i hauria trobat indicis de blanqueig de capitals del crim organitzat. Per tot plegat, Banco Madrid va patir una important fuga de capitals que el va posar en risc d’insolvència tècnica i això ha precipitat una liquidació exprés de l’entitat acordada pel Banc d’Espanya.

Els clients de l’entitat podran recuperar fins a 100 milions d’euros a través del Fons de Garantia de Dipòsits, però això no ha evitat que els empleats i un grup de clients de Banco Madrid hagin portat el cas als tribunals, en considerar desproporcionada la intervenció feta pel Banc d’Espanya.

stats