Publicitat
Publicitat

PRECAMPANYA ELECTORAL A L’ESTAT HEBREU

Abbas estudia trencar el pacte de seguretat amb Israel

Netanyahu va negociar en secret concessions amb els palestins, segons la premsa

La mort, el desembre passat, de l’històric dirigent de Fatah Ziad Abu Ein durant una protesta no violenta a Cisjordània va posar sobre la taula, una vegada més, un dels temes més espinosos per a l’Autoritat Nacional Palestina (ANP): les relacions amb Israel en matèria de seguretat, l’origen de les quals es remunta als Acords d’Oslo del 1993. Veus palestines van dir llavors que potser havia arribat el moment que Mahmud Abbas tallés aquest incòmode pont amb els israelians. “Totes les opcions estan obertes”, va respondre el president palestí.

Tres mesos després, i coincidint que Israel ha suspès la transferència dels diners que recapta en concepte d’impostos als palestins -de moment són ja 409 milions d’euros, cosa que ha suposat haver de rebaixar el sou dels funcionaris palestins un 40%-, el Consell Central de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) va anunciar dijous a la nit que “suspenia totes les formes de coordinació de seguretat amb Israel”. La mesura inclou, segons diu el comunicat, “les seves incursions militars diàries a Palestina i atacs contra els seus civils i propietats”. Aquesta decisió l’ha d’aplicar el comitè executiu de l’OAP però, de moment, segons fonts consultades per aquest diari, no hi ha una data perquè Abbas la faci efectiva. ¿I si Abbas no l’accepta? “Seria un suïcidi polític. Aquesta és una decisió política presa pel cos principal palestí”, assenyala a l’ARA el portaveu de l’OAP, Xavier Abu Eid.

En aquesta peculiar relació entre Israel i l’ANP, el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es beneficia de les forces de seguretat palestines, que poden contenir protestes a Cisjordània i, en alguns casos, també aturar atemptats contra israelians. En el cas d’Abbas, a través del control militar israelià i els seus serveis d’intel·ligència es pot assabentar dels moviments dels grups connectats a Hamàs a Cisjordània. Aquest grup islamista, que en el seu moment havia titllat de “col·laboracionista” Abbas, ha aplaudit la decisió aprovada pel Consell Central de l’OAP perquè apunta que “va en la direcció adequada”. Aquesta no ha sigut l’única resolució presa durant els dos intensos dies de la 27a conferència a Ramal·lah per analitzar la situació política de Palestina.

Preocupació compartida

Paral·lelament, en la conferència a Ramal·lah s’ha fet una crida a “boicotejar tots els productes israelians, no tan sols els que procedeixen dels assentaments”, s’ha oposat “a reconèixer Israel com a estat jueu” i es proposa avançar en la reconciliació palestina, així com celebrar eleccions parlamentàries i presidencials “tan aviat com sigui possible”.

Una altra preocupació -aquesta compartida per israelians, palestins i també per l’administració Obama-és un imminent col·lapse econòmic de l’ANP i, com a conseqüència d’això, l’extensió del caos i la violència. Precisament la setmana passada Israel va mobilitzar per sorpresa 13.000 reservistes per participar en unes maniobres militars a Cisjordània, amb el rerefons d’un hipotètic aixecament popular palestí.

Quan aviat farà un any del bloqueig de les negociacions entre israelians i palestins, auspiciades pels Estats Units, el diari Haaretz publicava que, segons fonts de la Casa Blanca, el president nord-americà, Barack Obama, té la intenció de renovar els esforços per tirar endavant el procés de pau. Però no serà abans del 17 de març, data prevista per a les eleccions israelianes, que, de moment, les enquestes pronostiquen que guanyarà Netanyahu, per tercera vegada consecutiva. Un Netanyahu que per a aquesta legislatura hauria promès importants concessions durant unes reunions secretes amb els palestins, segons publicava ahir el diari Yediot Aharonot. El diari més llegit d’Israel revelava que Netanyahu, per aconseguir un acord de pau, hauria accedit a una retirada gradual de l’exèrcit israelià de Cisjordània -una terra on els palestins podrien crear un estat independent i viable a partir de les fronteres del 1967-, així com de bona part dels assentaments. Sobre Jerusalem, els israelians oferien, segons el document, “un reconeixement implícit de la reivindicació dels palestins a Jerusalem Est”, i sobre el dret del retorn dels refugiats, s’acceptava un reconeixement personal però “no nacional”. L’oficina del primer ministre hebreu va contestar dient que es tractava d’una proposta nord-americana que ells no van acabar firmant.