Publicitat
Publicitat

Alemanya tiba la corda abans de la cimera decisiva

Els líders de la UE decideixen el futur de Grècia

Les negociacions entre Grècia i els creditors no només tracten de xifres o de deute. La reunió d’ahir de l’Eurogrup -que encara continuava al tancament d’aquesta edició- debatia també una qüestió molt més simbòlica però més difícil de combatre: la confiança. O més aviat la falta de confiança. El govern d’Alexis Tsipras arrossega el pes de ser el primer país de la zona euro que no paga a l’FMI i d’haver-se aixecat de la taula de negociació per convocar un referèndum i demanar el no al seu poble. Per això si bé els ministres de Finances de la zona euro van arribar ahir a Brussel·les disposats a començar les negociacions per a un tercer rescat, aquest cop li exigeixen al ministre de Finances grec, Euclid Tsakalotos, que aporti no només xifres, sinó “fets concrets” per convèncer els seus socis que Atenes és de fiar.

“La qüestió més important és la confiança”, deia el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. “Les negociacions tracten avui de confiança”, afegia el ministre eslovac. “La confiança s’ha de reconstruir”, indicava el seu homòleg luxemburguès, Pierre Gramegna. L’espanyol Luis de Guindos va lamentar que “la credibilitat [del govern grec] és molt baixa”.

Finlàndia rebutja el nou rescat

La duresa prové especialment d’Alemanya, que ahir arribava a la trobada amb l’advertència que l’acord no serà gens fàcil. A més segons el diari Frankfurter Allgemeine Zeitung el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, té en compte fins i tot la possibilitat d’una sortida de Grècia de l’euro durant cinc anys. Tot i així, fonts comunitàries van considerar “improbable” aquest escenari i van recordar que els tractats no el preveuen.

Però a més d’Alemanya, països petits com Finlàndia, Eslovàquia, Bèlgica, Lituània, Letònia i Estònia no estan disposats a posar les coses fàcils a Grècia. Finlàndia ja va anunciar ahir mateix que no pensa donar suport a un tercer rescat, tot i que per ell mateix no bloqueja la possibilitat d’aquest acord, que teòricament només necessita el 85% dels països per aprovar-se en l’Eurogrup.

Per la seva banda, Estònia, que va haver de passar per un difícil programa d’austeritat i amb estrictes condicions per entrar a l’euro, assegura que no està disposat a oferir concessions que amb ell ningú no va tenir. Igual opina Bèlgica, amb un govern de coalició ara enfocat a reduir el seu altíssim deute públic a base de retallades i que ha patit cinc vagues generals en els últims mesos.

Tal com estan les coses, l’Eurogrup demana a Atenes que apliqui tan aviat com sigui possible les reformes. Segons fonts europees, els ministres van exigir que l’executiu grec comenci a legislar demà mateix en matèria de pensions i en l’IVA, i creï un organisme independent que lluiti contra l’evasió fiscal. Segons aquestes fonts això enviaria el senyal inequívoc que Atenes es compromet amb els creditors, molt necessari per iniciar les negociacions d’un tercer rescat.

Però això ni de bon tros seria el final. Només permetria que Grècia i les institucions tornessin al moment en què es van quedar abans que el primer ministre, Alexis Tsipras, convoqués el referèndum. Amb la diferència que ara es negocia un nou rescat, que es calcula en 74.000 milions d’euros. Una altíssima quantitat que Alemanya es resisteix que l’eurozona assumeixi.

L’inici d’un tercer rescat necessita l’aval d’alguns Parlaments per donar-hi la llum verda definitiva, com els d’Alemanya, Àustria, Finlàndia, Estònia, els Països Baixos i Eslovàquia. Segons fonts diplomàtiques, aquest procés s’hauria de produir al llarg de la setmana que ve per arribar a ajudar Atenes abans del 20 de juliol, quan hauria de pagar 3.500 milions d’euros al BCE. El temps corre en contra de tots, però especialment de Grècia. I la reunió d’avui dels líders de la UE dels Vint-i-vuit s’albira decisiva.