Publicitat
Publicitat

NEGOCIACIONS PEL RESCAT

Brussel·les veu ara dificultats per tancar un acord amb Grècia

Atenes insisteix en el missatge optimista sobre el rescat

El govern grec és un vaixell a la deriva que ja ha començat a veure terra. Després d’acostar posicions amb els socis en l’Eurogrup dilluns, fonts de l’executiu grec van expressar ahir l’esperança d’arribar a un acord abans que s’acabi el mes sobre el pla de reformes que ha d’impulsar Grècia a canvi dels diners pendents del rescat. Ho van fer després del consell de ministres i van detallar que Grècia i els seus creditors ja han trobat punts comuns en matèries sensibles com la restauració dels convenis col·lectius i els acomiadaments, però encara no pel que fa a les pensions i l’IVA. El primer ministre, Alexis Tsipras, va assegurar que estan negociant “amb força” per protegir treballadors i jubilats.

En canvi, ahir alguns dirigents comunitaris van matisar el missatge que dilluns havien enviat els socis de l’Eurogrup, en què asseguraven que s’havien produït avenços en les negociacions. El vicepresident de la Comissió Europea responsable de l’euro, Valdis Dombrovskis, va refredar l’optimisme grec. “Queda molt de terreny per recórrer en les negociacions”, assegurava. Fonts diplomàtiques pròximes a les converses amb Atenes anaven més enllà i afirmaven que, tot i la declaració de l’Eurogrup, “s’ha avançat molt poc i les coses estan molt complicades” per arribar a un acord abans de finals de mes.

“No sé com acabarà tot”, asseguraven les mateixes fonts. La sensació que hi ha entre els estats membres és que el govern d’Alexis Tsipras, en realitat, no vol negociar i està estirant la corda al màxim per veure si es trenca. De fet, els socis europeus han canviat el discurs i ara no posen cap impediment perquè Grècia celebri un referèndum sobre la seva permanència a l’euro, un tema que fins ara era tabú.

Problemes de liquiditat

Al marge de les converses, els problemes de liquiditat persisteixen a Grècia, encara que ja ningú és capaç de valorar-ne l’impacte real. El govern porta mesos dient que se li acaben les reserves d’efectiu, i el ministre de Finances, Iannis Varufakis, tornava a insistir-hi dilluns des de Brussel·les. “És un assumpte terriblement urgent” deia Varufakis, que afirma que el país només té diners per a dues setmanes.

Però malgrat les especulacions constants que posen data a la fallida del país, ahir Grècia tornava a pagar 750 milions d’euros al Fons Monetari Internacional (FMI) com a devolució del préstec del programa de rescat. Segons l’agència Reuters, el pagament es va fer amb els diners que el país té en el seu compte de reserva de l’FMI, un fons que només es pot utilitzar en cas d’urgència.

A més, el Banc Central Europeu va augmentar ahir en 1.100 milions d’euros el mecanisme de liquiditat d’emergència per als bancs grecs, ara per ara l’única via de finançament que tenen des que el BCE va deixar d’admetre bons hel·lens. La setmana passada, de fet, el vice primer ministre Iannis Dragassakis i el ministre de Relacions Internacionals Econòmiques, Euclidis Tsakalatos, es van desplaçar fins a Frankfurt, seu del BCE, per reunir-se amb el president de l’entitat, Mario Draghi, amb l’objectiu últim d’assegurar el manteniment d’aquesta injecció d’efectiu.