Publicitat
Publicitat

FILTRACIONS AL VATICÀ

Benet XVI vol perdonar-li la pena de 18 mesos de presó

Condemna lleu al majordom que va robar papers al Papa

El judici per la fuga de cartes dels draps bruts del Vaticà s'ha tancat en una setmana. El majordom del Papa està condemnat a 18 mesos de presó i ara espera un indult de Benet XVI. El cas segueix obert.

El primer capítol del cas de la fuga de documents secrets que revelaven episodis de corrupció i lluites internes al Vaticà ha quedat tancat. El tribunal de l'estat vaticà va sentenciar ahir, després d'un judici exprés que ha durat només una setmana, que el majordom del Papa, l'italià Paolo Gabriele, és el corb que va filtrar a la premsa les cartes privades del pontífex. És l'escàndol més important que ha hagut d'afrontar el papa Benet XVI després dels casos de pederàstia.

Gabriele podria quedar lliure ben aviat. Amb diversos atenuants, els jutges li han reduït la condemna inicial de 3 anys a 18 mesos de presó. També haurà de pagar els costos del judici. De moment, en espera que es decideixi si el condemnat passa a una presó italiana, Gabriele ha quedat en arrest domiciliari. Mentre el Vaticà decideix si l'acomiada, encara viu amb la seva dona i tres fills en un apartament prop del Papa.

El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, va avançar ahir que és molt possible que el Papa perdoni el majordom, amb qui, des de fa sis anys, convivia des de la missa matutina fins a l'hora d'anar a dormir. Com a màxima autoritat del Vaticà i la Santa Seu, un perdó del Papa equival a l'indult de Gabriele. "La possibilitat d'una gràcia és molt concreta i versemblant, però no puc avançar quan i com", va explicar Lombardi.

El mateix Gabriele va escriure fa unes setmanes una carta en què demanava perdó al Papa, i ahir, durant el judici, va assegurar que havia actuat per "amor" al pontífex, a qui diu que estima com si fos el seu fill. Quan se li va preguntar si es considerava culpable o innocent, el majordom va assegurar: "No em sento un lladre". I va dir: "L'única cosa que sento molt fort dins meu és la convicció d'haver actuat només per amor, diria visceral, per l'Església de Crist i el seu cap visible [el Papa]".

Durant el judici, Gabriele va dir també que sentia que el Papa "era molt manipulable" per la cúria, ja que no havia estat informat d'afers vaticans importants. A la instructòria havia afirmat que es veia com una mena "d'Esperit Sant" davant la situació de "desconcert" del Vaticà.

Les cartes que va filtrar, de fet, dibuixen un escenari vaticà ben poc espiritual. La primera era del responsable dels afers interns vaticans, l'arquebisbe Carlo Maria Viganò, que lamentava davant del Papa que se l'hagués enviat lluny, de nunci als Estats Units, després d'haver intentat acabar amb pràctiques corruptes. El responsable del nomenament havia estat el braç dret del Papa, el cardenal Tarcisio Bertone.

Intrigues vaticanes

Experts vaticans s'han preguntat si la fuga de documents no tenia com a objectiu atacar Bertone, després que hagi fet un pols a la poderosa Església italiana. Són guerres internes que es reflecteixen en altres cartes que van ser publicades al maig en el llibre Sa santedat , del periodista Gianluigi Nuzzi.

En les cartes també apareixen informacions sobre un presumpte complot per matar el Papa, les reunions secretes de l'Església amb el govern italià per mirar d'influir en algunes lleis o les presumptes confabulacions d'alguns col·laboradors del Papa per treure's de sobre personatges pròxims a la cúria italiana.

Per això, molts estan convençuts que en l'afer de les cartes, batejat per la premsa com el cas Vatileaks, hi haurien pogut participar alts càrrecs de l'Església. La justícia vaticana, de fet, s'ha reservat la potestat de continuar investigant altres còmplices.

Gabriele ja va dir durant el judici que no va actuar sol. I és evident que hi ha més corbs que encara volen lliures, perquè quan el majordom va quedar detingut, durant 53 dies en una cel·la d'aïllament vaticana, van filtrar-se més cartes. Un segon detingut, Claudio Sciarpelletti, serà jutjat aviat, però se l'acusa d'un afer menor.