Publicitat
Publicitat

CRISI DE L’EURO

Grècia obre els bancs a mig gas

La Unió Europea fa efectius els 7.160 milions del crèdit perquè el país pagui els deutes a la ‘troica’

Ahir Grècia va poder treure el cap de sota l’aigua i tornar a respirar. A través d’un nou crèdit de 7.160 milions d’euros demanat a la Unió Europea, i desembutxacat a última hora com a recompensa pel fet d’estar fent a ulls clucs tot el que dicten els creditors, el país hel·lè va poder fer front als pagaments pendents. Un total de 4.200 milions d’euros van anar a parar als comptes del Banc Central Europeu i 2.000 milions més van servir per saldar l’impagament del 30 de juny al Fons Monetari Internacional. “Grècia ja no està en mora”, va anunciar l’organisme amb seu a Washington que dirigeix Christine Lagarde.

La quantitat del préstec que sobra podrà ser utilitzada per fer front a altres compromisos adquirits pel país, com endarreriments de pagaments al Banc Central de Grècia, però res que des de Brussel·les no sigui considerat un pagament urgent. Durant els últims dies aquestes obligacions que s’acostaven estrenyien encara més la soga al coll del govern de Tsipras, però ahir, per fi, li arribava un descans.

Continuen els 60 euros

A primera hora del matí els bancs grecs reobrien després de més de vint dies amb la persiana abaixada. Ho va permetre la decisió de la setmana passada del BCE d’augmentar els préstecs d’emergència a les entitats hel·lenes, que poden accedir així a la liquiditat.

El control de capitals, en canvi, va per llarg. “Realment els bancs no han obert. Hi pots entrar, sí, però no hi pots fer res”, diu l’Hiraklís, el propietari d’un comerç del centre d’Atenes. La retirada d’efectiu es manté en els 60 euros diaris, tant pel que fa a les operacions en caixers automàtics com pel que fa a les que es fan per finestreta, però el que canvia és que ara pot ser acumulativa: si no s’ha tret diners cap dia de la setmana, diumenge es tindrà dret als 420 euros sumats corresponents.

La Maria, dependenta d’un forn de pa, hi veu un altre problema: “Per a mi no hi ha cap diferència, perquè no hi ha cap operació que vulgui fer, i no tinc diners per treure”. Pagar quotes i crèdits, cobrar xecs encara que hagin vençut aquests dies i accedir a dipòsits i caixes fortes són algunes de les noves accions permeses, mentre que les transferències a l’estranger segueixen limitades. Es permet als pares amb fills que estudien fora enviar-los fins a 5.000 euros al trimestre, i a aquells que hagin d’abonar despeses mèdiques, moure 2.000 euros. L’Stelios, taxista, no ho veu tan negre. “És d’hora per dir-ho però tinc la sensació que, en certa manera, el canvi ha tranquil·litzat la gent i està reactivant l’economia”. Els seus amics botiguers, explica, tornen a fer comandes.

El que li endureix el gest és la reforma de l’IVA, que es va començar a aplicar ahir. L’IVA del taxi ha pujat del 13% al 23%, i, tot i que afirma que entén que el govern apliqui les mesures per evitar un escenari pitjor, l’Stelios no confia en la recuperació: “Honestament, serà molt dur”. Argumenta que ja fa temps que la societat aguanta augments de preus, però que aquest cop serà pitjor. Si últimament tenia uns quinze clients diaris, ahir en dotze hores en portava només cinc. “És normal, ha pujat el preu del menjar, i si un pare ha d’escollir entre alimentar el seu fill o anar en taxi a la feina, escollirà alimentar el seu fill”, conclou.

Més IVA, menys ocupació

També l’Hiraklís és negatiu respecte a l’IVA i creu que influirà directament en l’atur del país. “L’única solució per a moltes empreses per sobreviure serà acomiadar treballadors”, augura. Només el forn de la Maria, que forma part d’una cadena, ha aplicat una solució que la satisfà. Ensenya orgullosa un cartellet que adverteix als consumidors que ells no pagaran cap increment d’impostos. L’empresa es fa càrrec del cost que suposa. “És una molt bona iniciativa, però el problema el tindran les petites empreses que no s’ho puguin permetre”, reflexiona. Per no afectar els turistes, el govern va decidir no aplicar els canvis de l’IVA ni als hotels de tot el país ni a les illes fins al dia 1 d’octubre, però el preu de l’impost en restaurants i viatges, ara un 10% més alt, és un dard enverinat que hauran de suportar.