Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

L’Argentina censura el kirchnerisme i l’oposició ja es veu al poder

El futur del país es decidirà en una inèdita segona volta entre l’oficialista Scioli i l’opositor Macri

El kichnerisme va viure la nit de diumenge a dilluns un KO històric i el va patir en carn pròpia justament a l’estadi Luna Parc de Buenos Aires, l’escenari tradicional de mítiques vetllades de boxa. Va ser en aquest marc on el candidat oficialista, Daniel Scioli, l’home cridat a rellevar l’actual cap d’estat argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va patir la desfeta. El Front per la Victòria (FPV), el partit fundat pel matrimoni presidencial dels Kirchner i ara el de Scioli, va triar aquest espai per celebrar una victòria que, al final, va tenir un regust amarg de derrota, de desfeta electoral. L’oposició liderada per l’alcalde conservador de Buenos Aires, Mauricio Macri, va donar la sorpresa aconseguint gairebé un empat tècnic que forçava així una inèdita segona volta electoral el 22 de novembre que ve.

Scioli va comparèixer davant la militància peronista kirchnerista fingint el que després es va saber: que era una falsa eufòria per una victòria finalment ajustadíssima. No se sabien els resultats parcials tot i que l’escrutini havia començat feia hores, però ell va demostrar que ja era conscient que la cosa estava complicada. En el seu discurs davant la militància kirchnerista va demanar el vot als indecisos i als votants independents en la segona volta fent apel·lant a “les conquestes socials i econòmiques assolides en els últims 12 anys de kirchnerisme al poder”.

Bloc opositor anti-K

A l’Argentina, als militants i simpatitzants del Front per la Victòria, el partit de Daniel Scioli i de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, els opositors els anomenen los K. I precisament l’oposició que lidera l’alcalde de Buenos Aires, el conservador Mauricio Macri, és qui ara intenta crear un front comú encara més gran contra los K. I, per aconseguir-ho, ha centrat la mirada en els resultats obtinguts per Sergio Massa, un exkirchnerista que, com a candidat a la presidència de l’Argentina, ha quedat en tercer lloc amb un 20% dels vots.

“El resultat electoral capgira la política de l’Argentina”, cridava eufòric Mauricio Macri mentre celebrava haver passat a la segona ronda electoral presidencial, conscient que havia aconseguit una fita històrica: la de plantar cara amb contundència al kirchnerisme forçant un round final a les urnes d’aquí un mes.

Per entendre la contundència del que l’oposició considera com una victòria -haver quedat segona força a pocs punts del candidat oficialista-és interessant veure el que va passar a la província de Buenos Aires. Aquesta regió argentina és gairebé tan gran com tot l’estat espanyol i aplega el 40% dels vots del conjunt el país. Feu peronista tradicional -i en els últims 8 anys gestionada pel kirchnerisme precisament amb Daniel Scioli com a governador-, ha passat a mans de l’oposició macrista.

La nova governadora electa de la província de Buenos Aires és una dona jove, María Eugenia Vidal, de 42 anys, una nova cara de la política conservadora que ha aconseguit seduir els votants opositors i els peronistes descontents amb la gestió de Scioli i el kirchnerisme en l’àmbit provincial. Que l’oposició hagi guanyat la governació de Buenos Aires és una mostra clara de com d’important ha sigut la patacada del kirchnerisme a escala nacional.

Silenci presidencial

Daniel Scioli havia plantejat la campanya electoral de les presidencials mirant de separar-se del kirchnerisme més radical d’esquerres, que no el representa -deia- i que encarna precisament la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. La cap d’estat argentina no ha tingut un rol actiu en els mítings electorals ni tampoc ha fet costat a Scioli en els actes de campanya. I ha cridat l’atenció el silenci presidencial, acabada ja la jornada electoral, amb l’escenari de la segona volta damunt la taula.

Fernández de Kirchner no va ser al Luna Parc la nit electoral al costat de Scioli. Ningú l’hi esperava, és cert, però sí que és de preveure que en els dies que vénen -i de cara a la ronda final per accedir a la Casa Rosada- articuli un missatge conciliador per mirar de seduir els indecisos. Una conciliació, i un missatge de pau social i política cap als seus contraris, que no ha posat en pràctica al llarg dels seus 8 anys presidint l’Argentina i que l’oposició sí que ha sabut articular captant el vot descontent amb l’oficialisme. El desenllaç, el 22 de novembre.