Publicitat
Publicitat

Michael Henssler: "Podem portar canvi amb infraestructures i feina"

Convençut "Corea del Nord és l'últim punt salvatge del mapa mundial" Negoci "No tenim cap compromís polític [amb el règim]. Nosaltres hi anem a invertir perquè podem, i altres empreses no poden"

El 2009 el grup empresarial egipci Orascom va reprendre la construcció de l'Hotel Ryugyong, un fantasma arquitectònic conegut com l'hotel de la malastrugança , un projecte concebut a finals dels 80 però aturat el 1993 per les penúries econòmiques. Fa poc Corea del Nord va demanar a la cadena alemanya d'hotels de luxe Kempinski que en portés la gestió. Michael Henssler, president de la divisió xinesa d'aquest grup, ens rep al primer Kempinski que va obrir a Pequín.

Què van pensar quan els va caure aquest projecte a les mans?

La nostra reacció va ser: "Quina idea més bona! Vinga, fem-ho". Totes les reaccions van ser positives, perquè és pioner. És una plataforma que potser algun dia farà que alguna cosa canviï en el sistema. Però no per la via política, sinó amb infraestructura i feina. És un repte emocionant.

Corea del Nord té encara pocs vols i no pot absorbir gaire turisme. Hi ha negoci?

Berlín també tenia un sol vol! [Riu.] Hi ha una intenció real d'incrementar el trànsit amb noves línies i es relaxarà la política de visats a la Xina. Com a destinació, no pateixo pel volum: és un país que desperta interès, és l'últim punt salvatge del mapa mundial, té paisatges bonics.

Els nord-coreans són especials. Les negociacions han de ser difícils...

No especialment, però has de ser extremadament creatiu. Si calen proveïdors, no es pot simplement trucar a algú i que et porti cinc caixes del que sigui. Has de trobar maneres de fer-ho entrar. Passa el mateix amb els empleats. Diguem que els negocis no són els estudis prioritaris a les universitats nord-coreanes.

Pyongyang no té gaire oferta durant l'any. Com la pensen omplir?

És el mateix que quan vam arribar a Rússia o a la Xina. Si mires Pyongyang amb els ulls del present, és cert que és un mercat difícil. Però no estem mirant el present, sinó el futur. Hi haurà canvis, i el primer que entri en el mercat se n'endurà la millor part i es posicionarà millor.

El Ryugyong té més de vint anys, és immens i té una estructura molt estranya. Com faran que funcioni?

Aquest és un dels principals reptes. És un hotel concebut de manera romàntica fa 25 anys. És una bogeria d'estructura, i hem hagut de replantejar tota la funcionalitat: electricitat, il·luminació, els pisos d'enllaç per als 70 ascensors... En un edifici piramidal com aquest realment necessites un enginyer egipci! [Riu.]

L'hotel de la malastrugança . Un gran repte psicològic.

Haurem d'afrontar aquesta percepció, i el temps ho dirà. Si hi penses, la Xina té ara mateix 25 o 30 projectes semblants, però ningú s'hi fixa. L'interès és ara en aquest país misteriós, la qual cosa confirma que devem estar fent alguna cosa bé.

¿No els preocupa que se'ls associï amb un país acusat de vulnerar els drets humans?

No tenim cap compromís polític. Si hi anem és perquè podem, i altres empreses més compromeses amb determinats països no ho poden fer.

Sí, però, insisteixo: ¿no els preocupa l'opinió pública?

És controvertit. Els que vulguin convertir-ho en un problema ho faran. Però, amb el temps, es farà més petit, perquè el país canviarà. Hem rebut comentaris de gent que ens deia que potser es replantejaria fer negocis amb nosaltres. Però algú ha d'entrar-hi, i preferim ser nosaltres.

I les sancions? Ja estan preparats?

Ja ens passa al Pròxim Orient i l'Àfrica. El que fem és adaptar el nostre model i els càlculs de negoci, incloent aquest risc en el contracte.