Publicitat
Publicitat

Obama busca el relleu de Hillary, la seva veu al món

John Kerry i Susan Rice podrien liderar la política exterior nord-americana

El president Barack Obama ja torna a ser al Despatx Oval de la Casa Blanca amb molts temes sobre la taula. El més important és aconseguir un consens amb els republicans per evitar l'anomenat precipici fiscal -que suposa un augment dels impostos i retallades massives a partir del gener si no hi ha un pacte per reduir el deute públic-. Però, al mateix temps, haurà de decidir l'agenda del seu segon mandat i la renovació d'algunes carteres del seu govern, entre les quals en destaquen dues: la secretaria d'Estat i la del Tresor.

Tot i que tant Hillary Clinton com Timothy Geithner han reiterat que volen deixar el seu càrrec a principis de l'any que ve, la marxa de la primera fa temps que provoca més expectació. De fet, les especulacions sobre el seu futur i qui la substituirà ja han omplert molts titulars i, fins i tot, han generat reaccions des de Rússia.

Clinton ha assegurat als mitjans més d'un cop que està cansada i que no es presentarà a les eleccions presidencials del 2016. Tot i així, la gran implicació del seu marit, l'expresident Bill Clinton, en la campanya de reelecció de Barack Obama ha renovat els rumors. De moment, Hillary Clinton, que és el polític més ben valorat del govern, ha dit que es retirarà de la vida pública per una temporada llarga.

Amb la sortida de Clinton, Obama ha de prendre una decisió crucial, ja que, el nou secretari d'Estat heretarà reptes espinosos gairebé arreu del món: les transicions democràtiques dels estats àrabs, l'amenaça nuclear de l'Iran, l'encallat procés de pau entre Palestina i Israel, la guerra civil a Síria, els desacords sobre defensa antimíssils amb Rússia, la guerra contra el narcotràfic a l'Amèrica Llatina, les disputes comercials amb la Xina i la crisi del deute a Europa.

De moment, els dos principals candidats a liderar la política exterior dels Estats Units en els pròxims quatre anys són el senador John Kerry i l'ambaixadora nord-americana a l'ONU, Susan Rice. Kerry té experiència i bones credencials en aquest àmbit com a president del comitè de relacions exteriors de la cambra alta. L'excandidat presidencial va tenir un paper destacat en la convenció demòcrata celebrada al setembre i té molt bona relació amb el president Obama.

A més, Kerry tindria el vistiplau de Rússia, un actor internacional amb qui els Estats Units volen enfortir les relacions per trobar sortides als conflictes de l'Iran i Síria. Segons el diari rus Kommersant , que cita una font no identificada del govern de Vladímir Putin, Moscou prefereix "molt més" John Kerry que Susan Rice.

La pèrdua d'un escó

El gran argument contra Kerry és la possible pèrdua d'un escó al Senat, on els demòcrates tenen una estreta majoria. L'entrada del veterà senador de Massachusetts al govern comportaria la celebració d'unes eleccions especials per substituir-lo i suposaria una segona oportunitat d'or per al republicà Scott Brown -que va perdre el seu escó dimarts passat contra la demòcrata Elizabeth Warren.

D'altra banda, alguns experts consideren que el senador Kerry és massa diplomàtic i no seria prou dur amb països com Rússia i Xina. En canvi, l'ambaixadora Susan Rice, també una diplomàtica veterana i erudita de la política exterior, ja ha demostrat que no té pèls a la llengua per defensar els interessos dels Estats Units. Els seus forts atacs a Moscou per donar suport al règim de Síria han estat molt ben rebuts.

Tocada per la polèmica

Tot i així, Rice, que fins fa poc era la gran favorita del president, ha perdut pistonada arran de les declaracions que va fer després de l'atac al consolat nord-americà a Bengasi, en què van morir l'ambaixador i tres funcionaris. Rice va ser el blanc de la campanya del candidat republicà Mitt Romney, perquè va negar que fos un atemptat terrorista premeditat i va explicar l'atac com un episodi més de les protestes espontànies provocades pel vídeo que es burlava de Mahoma.

Romney va assegurar que el govern volia ocultar la veritable raó dels fets, que, segons ell, va ser la falta de seguretat. La mort de l'ambaixador va donar munició als republicans per qüestionar la política d'Obama davant la Primavera Àrab i acusar la seva administració de ser massa tova per defensar els interessos nord-americans al món.