Publicitat
Publicitat

Per què Turquia passa ara a l'ofensiva?

L'OTAN s'ha reunit en una sessió extraordinària per analitzar l'augment de la tensió a la seva frontera amb Síria

L'OTAN ha expressat aquest dimarts la seva plena solidaritat amb Turquia en una reunió extraordinària, a petició d'aquest país, per analitzar l'augment de la tensió a la frontera turco-siriana.

Què ha provocat l'escalada de tensió?

La guspira que va acabar d'encendre el foc en una regió calenta va ser un atemptat suïcida la setmana passada a Suruç, una ciutat del Kurdistan turc, a tocar de Síria, prop de l'emblemàtica ciutat de Kobane, a l'altra banda de la frontera.

En l'atemptat, que les autoritats turques de seguida van atribuir a l'Estat Islàmic (EI), hi van morir una trentena de persones, la gran majoria joves activistes que s'estaven organitzant per participar en la reconstrucció de Kobane, ciutat que els kurds van recuperar de l'Estat Islàmic després d'un llarg combat.

Poc després de l'atemptat de Suruc es van multiplicar els incidents a la frontera entre Turquia i Síria que, de fet, és territori kurd. Divendres l'exèrcit turc emprendre una ofensiva que dissabte va portar-lo a bombardejar posicions kurdes i de l'Estat Islàmic (EI). Aquell mateix dia a la nit, dos soldats turcs vam morir en l'explosió d'un cotxe bomba prop de Diyarbakir.

És en aquest marc que  els kurds van donar per trencada, 'de facto', la treva que havien declarat un parell d'anys abans i que volia encarrilar un procés de pau amb el govern turc per acabar amb un conflicte que fa més de 30 anys que dura.

Quin és el paper de l'OTAN?

La trobada que ha fet l' OTAN dimarts, a nivell d'ambaixadors, va ser demanada per Turquia en base a l'article 4 del Tractat de l'Atlàntic Nord que fixa que els aliats es reuniran quan es vegi "amenaçada la integritat territorial, independència política o seguretat" d'un d'ells.

A la reunió s'ha expressat la " solidaritat" dels socis atlàntics amb Turquia però no s'ha pres cap decisió en el sentit d'actuar conjuntament, tots els països de l'OTAN, per fer front a l'augment de la tensió a la frontera turco-siriana. De fet, tampoc el govern d'Ankara havia expressat la necessitat d'un suport militar, més enllà del polític.

Quins aliats té Turquia?

El gran aliat de Turquia ara mateix són els EUA, amb qui han acordat crear una zona de seguretat dins de territori sirià, a tocar de la frontera turca. Aquesta zona coincideix territorialment amb el Kurdistan, el que ha acabat d'atiar el malestar entre les milícies kurdes que combaten contra l'Estat Islàmic.

Però aquesta mateixa aliança entre Washington i Ankara posa en quarantena la relació entre els EUA i les milícies kurdes, les úniques que fins ara s'han enfrontat sobre el terreny a l'EI i l'han fet retrocedir. La incomoditat és fruit, sobretot, del fet que Turquia posa dins del mateix sac i qualifica de "terroristes" tan les milícies kurdes com els jihadistes de l'EI.

Quin context polític es viu a Ankara?

Tot plegat passa mentre a Turquia, el partit que va liderar el president Erdogan, l'AKP, negocia la formació d'un govern després que a les eleccions del juny passat es va quedar sense majoria suficient.

La coalició amb el Partit Republicà del Poble (CHP), l'històric moviment laïcista fundat per Kemal Ataturk, es fa esperar i ja hi ha analistes que consideren que Erdogan està treballant amb la idea de tornar a convocar eleccions.

I és en aquest context que analistes com el periodista David Gardner, en un article al 'Financial Times' insereixen l'obertura d'un front contra el kurds: "Repetir els comicis permetrà a Erdogan mirar de recuperar el vot nacionalista a base de presentar la coalició pro kurda, els guanys de la qual van minar la seva majoria a les urnes, com a terroristes".