Publicitat
Publicitat

Tunísia admet errors de seguretat i tem el caos de Líbia

El país commemora la festa nacional amb una barreja de tristesa i determinació

La celebració del 59è aniversari de la independència de Tunísia -de la colonització francesa- es va tenyir ahir de dol. Dos dies després de l’atemptat al Museu del Bardo que va deixar 23 morts, la majoria turistes, i 47 ferits, milers de tunisians van desfilar per l’avinguda de Habib Bourgiba, al centre de la capital, aquest cop més tocats per la por que per l’esperança que omplia els mateixos carrers ara fa quatre anys, quan van protagonitzar la primera revolució del món àrab que derrocava un dictador.

“El terrorisme no és musulmà ni tunisià”, deia una bandera que portaven un grup de guies turístics, que representaven els 400.000 tunisians (12% de la població) que treballen en aquest sector, clau per a la seva economia. Enmig de banderes tunisianes i entre cants de l’himne nacional, la gent cridava “el terrorisme és covard i no humiliarà el poble tunisià”. “La joia ha deixat pas a la consternació. Després de 59 anys d’independència, els tunisians no s’han deslliurat de la pena. La seva lluita contra les forces del mal, ahir els colons, després Ben Ali i la seva banda i avui els terroristes, està lluny d’acabar”, escrivia l’editorial del diari digital Direct Info.

Ahir també van emergir les crítiques per la seguretat per evitar l’atac, reivindicat dijous per l’Estat Islàmic, una acció de baix cost i elevat impacte, com pretén sempre la milícia jihadista. Els tunisians es pregunten com pot ser que dos terroristes armats amb Kalàixnikovs poguessin arribar fins a l’entrada del Parlament i després metrallar un dels principals centres turístics del país. El lloc que cada any acull milers de turistes no tenia ni tan sols un detector de metalls.

El vicepresident del Parlament, Abdelfattah Mourou, va denunciar que dels quatre policies que vigilaven l’accés al complex, dos eren “al bar” quan es va produir l’atemptat de dimecres, un altre dinava i el quart no s’havia presentat a treballar. Tampoc queda clar per què la policia no va aturar un dels autors, que estava sota vigilància, i com és que la parella de turistes valencians es va passar tota la nit amagada en una habitació del museu sense que cap agent els localitzés quan va pentinar l’edifici després d’abatre els atacants. Després del consell de ministres el cap de govern, Habib Essid, va reconèixer “llacunes” i “errors” de seguretat i es va comprometre a obrir una investigació.

Una transició a mitges

L’atemptat al Museu del Bardo ha tornat a posar al descobert que el jihadisme pot capitalitzar els dos problemes principals pels quals passa Tunísia, quatre anys després de l’enderrocament del dictador. D’un costat els dèficits de seguretat, derivats del desmantellament superficial d’un estat policial que s’havia perpetuat durant 40 anys, que van portar a l’escapçament precipitat dels responsables policials més implicats amb la dictadura, però no a una transformació profunda que garantís uns mínims estàndards democràtics. L’exèrcit ha quedat al marge del procés polític. El vell règim el mantenia aïllat per por d’un cop d’estat i es va guanyar la confiança de la gent per no haver reprimit la revolta popular. Un exèrcit dèbil que ha de controlar 800 km d’una porosa frontera amb Líbia, enfonsada en el caos de la guerra de milícies i on segons l’executiu van rebre entrenament els atacants. En la revolució, l’exèrcit va ser la columna de l’estat i ara el govern hi ha tornat a recórrer per assegurar les grans ciutats després de l’atemptat.

L’altra assignatura pendent és l’economia: amb un 21% de la població sota el llindar de pobresa i un atur juvenil del 60%, la gent de les zones rurals que no ha vist que amb la democràcia els canviés la vida i una gran bossa de població jove desarrelada són el caldo de cultiu per al jihadisme, es digui Ansar al-Sharia, Al-Qaida o Estat Islàmic.