Publicitat
Publicitat

EUROPA

Varufakis, sota sospita

El Parlament grec estudia dues demandes contra l’exministre de Finances per traïció i revelació de secrets

Portar Iannis Varufakis a judici per no haver complert les seves promeses és la primera de dues demandes contra l’exministre que la Fiscalia va remetre ahir al Parlament grec. La segona l’acusa de revelar secrets. Ara la cambra analitza la possibilitat de tirar-les endavant. Si creu que hi ha prou motius per investigar-lo li aixecarà la immunitat parlamentària i iniciarà un procés judicial. Si no, ni tan sols s’obrirà el sumari.

En la primera demanda, interposada per un advocat i un alcalde d’una ciutat costera -antic actor i líder d’un petit partit extraparlamentari-, se li atribueix un delicte d’“alta traïció”, en considerar que durant les negociacions amb els creditors de Grècia va violar el mandat del poble grec, que era negociar un acord per treure el país de la recessió. Aquesta demanda es va presentar abans que es publiqués el pla B de l’exministre, al qual fa referència la segona.

En una conferència amb membres d’un fons d’inversió d’alt risc londinenc, publicada aquest cap de setmana pel diari Kathimerini, Varufakis explica que tenia pensat piratejar la web de la secretaria general d’Ingressos Públics, apropiar-se del número d’identificació fiscal dels contribuents grecs i crear un sistema de pagament paral·lel que possibilitaria les transaccions digitals. L’ocurrència va ser qualificada ahir pel partit socialdemòcrata com un “gran escàndol polític”, i cinc lletrats van introduir una segona demanda per revelació de secrets relacionada directament amb aquestes informacions. La presència de Varufakis sota el focus mediàtic està garantida.

En un article publicat al diari britànic Financial Times, l’exministre es defensava ahir argumentant que el projecte només havia de servir per afrontar els problemes de liquiditat de l’estat grec. Sobretot en el cas que el Banc Central Europeu deixés d’injectar efectiu a la banca hel·lena. Una situació que, de fet, es va acabar donant i va portar el país a aplicar un corralito. Varufakis tenia pensat accedir a les dades fiscals guardades a la secretaria general d’Ingressos Públic, un organisme que en les converses enregistrades afirma que està en mans de la troica. Aquestes al·legacions, des de Brussel·les, es titllaven de “falses i infundades”. La portaveu de la Comunitat Europea, Mina Andreeva, responia en la roda de premsa diària que “suggerir que la troica controla la secretaria general no és veritat”. Andreeva va detallar que la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional donen assistència tècnica a l’administració d’impostos, però va aclarir que “de cap manera controlen” l’organisme.

Un altre que es va desvincular del relat és el secretari general de Sistemes Informàtics del ministeri de Finances, que els mitjans han assenyalat com un dels membres de l’equip que cuinava el pla. Amic de la infància de Varufakis, expert en informàtica i professor de la Universitat de Colúmbia, havia de ser un dels artífexs de l’operació de pirateig. “Ni la secretaria ni el secretari en persona han intentat mai, ni tan sols s’han plantejat, cap intervenció en els serveis informàtics”, va assegurar l’al·ludit ahir en un comunicat. Afegia, a més, que s’han instaurat nous protocols justament per protegir les dades personals i evitar aquest tipus d’accions.

Restricció a la sobirania nacional

Però sembla que hi ha poques coses que aturin Varufakis, que en el text tornava envestir contra la troica. Si es van veure en la tessitura d’idear aquest pla, es justificava, és per “l’espantosa restricció de la sobirania nacional” imposada pels creditors, que segons ell impedeix al govern aplicar polítiques innovadores, ja que li nega l’accés a departaments dels seus propis ministeris clau. “Quan la pèrdua de sobirania, deguda a un deute oficial insostenible, porta a polítiques per sota del que és òptim en nacions que ja estan sota pressió, un sap que hi ha alguna cosa podrida al regne de l’euro”, assegura.

Negociació intensa entre Grècia i els creditors

Les negociacions entre Grècia i els creditors han començat a un ritme intens. Fins a una dotzena d’equips tècnics de la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE), el Mecanisme d’Estabilitat Financera (Mede) i el Fons Monetari Internacional (FMI) van endinsar-se ahir en la documentació de la secretaria general de Comptabilitat i el Banc de Grècia. L’objectiu és recopilar dades i avaluar l’estat actual de la situació. Els càlculs preliminars són com un mal auguri per al govern de Tsipras, que vol tenir signat el tercer programa de rescat en qüestió de dues setmanes. La CE parteix de la base que l’impacte negatiu del control de capitals obligarà a revisar dràsticament les previsions i objectius, i la portaveu comunitària, Mina Andreeva, recordava ahir que per desembutxacar el paquet d’ajuda caldrà que Grècia dugui a terme encara més reformes.