Publicitat
Publicitat

LA CONQUESTA DEL POL NORD

Pequín estén els seus tentacles per Groenlàndia amb la vista posada en els recursos naturals

La Xina mou peça en la batalla per l'Àrtic

Amb el gel àrtic fonent-se a una velocitat rècord, les superpotències mundials competeixen cada vegada més per influir tant políticament com econòmicament en ciutats inhòspites com Nuuk (Groenlàndia), que fins fa poc tan sols es consideraven punts habitats enmig de terres estèrils.

Hi ha en joc les grans reserves de cru, gas i minerals de l'Àrtic, que, gràcies al canvi climàtic, són cada vegada més accessibles per als grans vaixells trencaglaç. Aquest any la Xina s'ha convertit en un jugador molt més agressiu en aquesta lluita pel camp polar, segons apunten els experts, un fet que ha posat en alerta les potències occidentals.

La Xina, a diferència dels Estats Units, Rússia i alguns països de la Unió Europea, no té territori a l'Àrtic i, com a conseqüència, ha començat a desplegar els seus tentacles, tant econòmics com diplomàtics, per assegurar-se suport a la regió.

"L'Àrtic ha anat escalant posicions en l'agenda de la política exterior de la Xina en els últims dos anys", explica Linda Jakobson, directora del programa d'Àsia Oriental de l'Institut Lowy de Política Internacional a Sidney (Austràlia). Per tant, segons Jakobson, els xinesos estan explorant "com poden involucrar-se" en el repartiment del pastís energètic del pol Nord.

Un patrimoni de tots?

A l'agost la Xina va enviar el seu primer vaixell a través de l'Àrtic a Europa i està pressionant durament per obtenir l'estatus d'observadora permanent al Consell Àrtic, l'ens internacional -integrat per vuit països- que s'encarrega de desenvolupar polítiques per a la regió, amb l'argument que és "a prop d'un estat Àrtic" i proclamant que la regió és "una riquesa que ha d'heretar tota la humanitat", en paraules de Pequín.

Amb la intenció de promoure les ofertes fetes al consell i millorar les relacions amb les nacions de l'Àrtic, els ministres xinesos han visitat aquest estiu Dinamarca, Suècia i Islàndia, oferint lucratius acords comercials. A banda, diplomàtics d'alt nivell també han visitat Groenlàndia, on les empreses xineses estan invertint en el desenvolupament d'una indústria minera i on Pequín ha proposat importar equips de treball xinesos per a la construcció.

Les potències occidentals estan particularment preocupades per les ingerències xineses en aquesta illa pobra, escassament poblada i fins ara estat autònom del regne de Dinamarca. A mesura que avanci el canvi climàtic i es fongui la densa capa de gel que cobreix la superfície de Groenlàndia, es podran explotar les grans reserves minerals de l'illa, i ningú vol perdre cap tros del pastís. El principal interès de la Xina són les terres rares, crucials per a la fabricació de nous ginys tecnològics com els smartphones i els sistemes militars d'orientació.

Però durant l'últim any també han entrat altres actors en joc. El vicepresident de la Unió Europea, Antonio Tajani, va accelerar el seu viatge a Nuuk al juny per oferir abans que els xinesos centenars de milions d'euros en ajuda al desenvolupament, a canvi que Groenlàndia garantís que no donarà a Pequín exclusivitat en l'accés als metalls de terres rares. I durant l'últim any i mig la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, i el president de Corea del Sud, Lee Myung-bak, han visitat per primera vegada Nuuk. A banda, el primer ministre de Groenlàndia, Kuupik Kleist, s'ha reunit també amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.

"Fa pocs anys ens tractaven de manera molt diferent", explica el vice primer ministre de Groenlàndia, Jens B. Frederiksen, des de la seva oficina. "Som conscients que és perquè ara tenim alguna cosa per oferir, no només perquè de cop hagin descobert que els inuits són bona gent".

Noves rutes comercials

La UE, el Japó i Corea del Sud també han demanat en els últims tres anys tenir l'estatus d'observadors permanents al Consell Àrtic, una posició que els permetria presentar a l'organització el seu punt de vista, però no pas votar-hi. Aquest ens, que fins fa poc només es dedicava a monitoritzar les poblacions animals de l'Àrtic, ara té tasques molt més importants, com definir les futures quotes portuàries i negociar acords en cas de vessaments de cru.

Si entra al Consell Àrtic, la Xina no tindrà veu ni vot, però sí que li interessa pressionar en un altre aspecte: les rutes comercials. En la mesura que cada cop es fon més el gel àrtic, s'obren noves rutes marines. L'economia xinesa depèn enormement de les exportacions i una ruta polar estable significaria estalviar temps, distància i diners per arribar i tornar de qualsevol lloc.