Publicitat
Publicitat

PLEBISCIT AL POPULISME

Hugo Chávez es juga el futur del projecte bolivarià en les presidencials veneçolanes més disputades des del 1999

El chavisme, a les urnes

Emoció, nervis i incertesa. Després de tres mesos d'intensa campanya electoral ha arribat el gran dia a Veneçuela. Hugo Chávez s'enfronta avui a la que és possiblement l'elecció més crucial d'ençà que va assumir el poder, el 1999. Els veneçolans poden revalidar sis anys més la seva "revolució socialista" i deixar-lo dues dècades al poder, o girar full i fer que el primer candidat d'una oposició unida, Henrique Capriles, faci història derrotant-lo.

Tothom és conscient que hi ha molt en joc en aquestes eleccions. Els uns perquè creuen que és pràcticament l'última oportunitat per fer fora del poder el controvertit líder bolivarià, i els altres perquè consideren que Chávez necessita més temps per aprofundir i fer irreversible el seu procés. A les urnes, s'examina el particular model polític del país amb les reserves mundials més grans de petroli, que, sovint, és estereotipat fora de les seves fronteres. I divideix aigües al món.

"A Llatinoamèrica hi ha un abans i un després de Chávez, per bé o per mal. Alguns perquè volen emular-lo, d'altres per rebutjar-lo i d'altres, fins i tot, per atacar-lo, però no deixa de ser una referència arreu", subratlla Nicmer Evans, politòleg de la Universitat Central de Veneçuela (UCV).

Molts potser es pregunten: "Per què Chávez opta a la tercera reelecció després de 14 anys? Amb una acceptació de més del 50%, no és només per populisme que el militar retirat i fill de dos mestres camperols és idolatrat per un gran sector dels veneçolans.

Per molts és el primer president de l'era democràtica que ha fet visibles els que eren invisibles, que ha tractat amb respecte i dignitat els més pobres. "Chávez és el president dels que no tenen res, dels que vam ser exclosos. No teníem res per menjar, només es recordaven de nosaltres quan havíem de votar, ara se'ns té en compte en tots els aspectes", explicava emocionada Yajaira García, una chavista de 54 anys que dimecres va esperar més de vuit hores per veure de prop Chávez a la ciutat de Maracay, al centre del país.

Aquesta connexió amb el poble, sumada a una reducció de la pobresa des d'un 47% fins a un 27% (segons dades de la CEPAL), ha fet que molts mantinguin viva l'esperança, una paraula que encara mou vots a Veneçuela. Alimentats pels ingressos de la nacionalitzada Petróleos de Venezuela (PDVSA), Chávez va engegar el 2003 uns exitosos programes socials: les misiones , creades després que el líder bolivarià superés un breu cop d'estat. Les misiones han donat, per exemple, assistència primària a les faveles a través de metges cubans (Misión Barrio Adentro), ensenyen a escriure als analfabets (Misión Robinson) i ofereixen menjar subsidiat als més pobres (Misión Mercal). Molts veneçolans també admiren Chávez per haver fet respectar el país, desprenent-se del paternalisme dels Estats Units. "Els que vulguin pàtria, que vinguin amb mi", no s'ha cansat de repetir el líder bolivarià durant la campanya.

Inseguretat i inflació

Però de la mateixa manera que encara hi ha molta gent que creu a cegues en aquest carismàtic cadbill de verb encès, són molts els decebuts i els detractors del seu procés. L'idealisme i les bones intencions del president contrasten amb la ineficiència governamental, una producció nacional destruïda per les expropiacions, una inflació de prop del 30% i una inseguretat que es cobra cada cap de setmana més de cinquanta vides només a Caracas.

María Elena Delgado, habitant del populós barri de Petare, recorda amb tristesa com la violència s'ha emportat tres dels seus quinze fills, un nét i un nebot. "Hauria volgut cremar tot el barri", comenta en rememorar l'assassinat del seu fill de 15 anys per una bala perduda. El seu cas és el de tantes i tantes famílies veneçolanes, la majoria amb pocs recursos, que posen rostre als més de 19.000 homicidis que es produeixen cada any al país, un dels més perillosos de la regió.

"Jo us asseguro que d'aquí un any començarem a sentir la seguretat a Caracas", ha promès Capriles, que ha fet de la lluita contra el greu problema de la violència una de les seves banderes de campanya. Exgovernador del segon estat més gran i amb un to moderat i conciliador, Capriles busca destronar Chávez i portar el país a un model de progrés econòmic amb accent social.

El líder opositor, de 40 anys, s'ha deixat la pell recorrent quasi 300 pobles, mentre que Chávez ha vist limitades les seves activitats i discursos arran del càncer que li va ser detectat el juny de l'any passat, tot i haver-se'n declarat "lliure". Per primera vegada les enquestes no donen un guanyador clar. Segons un sondeig filtrat divendres per Barclays, Capriles estaria al capdavant, amb un 51,8% dels vots, per un 47,2% per a Chávez. Datanálisis donava fa deu dies a Chávez el 47,3% i un 37,2% al conservador, amb un 15% d'indecisos, que seran decisius.