Publicitat
Publicitat

"Els grecs creuen que un error de cinc mesos de Syriza no és comparable als cinc anys de retallades"

L'analista Dimitri Sotoripoulos afirma que el partit de Tsipras resistirà les crítiques i divisions internes que han provocat l'acord amb la 'troica'

Alexis Tsipras ha admès que no comparteix la proposta de la 'troica' que el Parlament grec comença a votar avui. Malgrat tot, el primer ministre ha assegurat que a falta d'un pla B, que suposaria la sortida de l'euro i de la Unió Europa, no queda cap altra opció que acatar i obeir les condicions duríssimes que inclouen rebaixar pensions i apujar l'IVA, entre altres mesures. La número dos del ministeri de Finances, Nadia Valavani, acaba de presentar la dimissió per la negativa a acceptar la submissió a més retallades. És la punta de l'iceberg d'una crisi que s'endevina a l'interior de Syriza que no només va fer bandera en contra de l'austeritat, sinó que va convocar un referèndum i va demanar a la ciutadania que li donés suport en la seva batalla contra els creditors.

El professor de ciència política de la Universitat d'Atenes i analista del 'think tank' Eliamep, Dimitri Sotoripoulos, sosté però, que la formació d'esquerres té encara força per aguantar l'envestida.

Estem davant una crisi de Syriza?

No, Syriza és ara un partit amb una base electoral ampliada i amb visions diferenciades, i la seva estructura li permetrà superar els problemes que li vénen a sobre en el grup parlamentari. Fàcilment, dels 149 diputats que té al Parlament, una trentena votaran en contra de la proposta, però el govern de Tsipras l'aconseguirà tirar endavant gràcies al suport de partits de l'oposició.

El 'no' de Varufakis o la dimissió d'alguns càrrecs fa endevinar temps difícils.

Varufakis no és la centralitat de Syriza, i ara ha quedat marginat políticament i no crec que pugui jugar cap paper important. La majoria de diputats donen suport a Tsipras, i només una minoria són rebels.

Si a la tardor hi hagués eleccions anticipades, vostè augura un vot de càstig per a Syriza?

Primer, crec que al setembre o l'octubre Tsipras pot fer un canvi de govern per substituir els ministres que no li són afins. Respecte a si la ciutadania castigarà Syriza a les urnes, la seva hegemonia política no està disputada. La memòria grega dels últims cinc anys pesa molt, i encara que el partit no ho hagi fet gaire bé, la gent està cansada de com es va gestionar en el passat. És cert que Syriza pot tenir problemes interns, però també ho és que la reputació i la imatge del Pasok i Nova Democràcia [el bipartidisme que ha governat fins al gener del 2015] és encara pitjor. Són partits que ni tenen líders joves ni idees noves. Encara tenen l'etiqueta de totes les mesures que van permetre entre el 2010 i el 2014.

Seria un triomf de Syriza pels demèrits dels altres més que no pas pels propis mèrits?

Sí, els grecs tenen clar que un error de cinc mesos al govern [el temps que porta Syriza a la presidència del país] no és comparable als cinc anys de retallades i de rescats. Encara se li pot donar una altra oportunitat, a Syriza.

Si el Parlament dóna llum verda a la proposta europea s'arribarà a una època de pau interna?

Els creditors esperen que les noves reformes entrin en vigor entre el juliol i l'agost, perquè si això no passa així correm el risc de nous impagaments i més problemes de finançament i al sistema bancari. Però temo que el govern haurà de fer front a les reticències i negatives els sindicats del sector públic, que no volen de cap manera sentir parlar de privatitzacions o de nous sistemes d'organització de treball. L'examen crític a Grècia no tindrà lloc aquesta setmana, sinó els mesos següents, quan el govern haurà de convèncer els creditors que vol i accepta el tercer rescat.

Què pensa de la convocatòria del referèndum?

El referèndum va ser un error, un pas en fals i estic segur que Tsipras ara està penedit d'haver-lo convocat.

Tem que amb les noves mesures d'austeritat creixeran els partits antieuropeistes?

No ho crec. Els votants antieuropeistes es van refugiar a Alba Daurada i a altres formacions, com el Partit Comunista.