Publicitat
Publicitat

Incertesa sobre qui reté el poder a Turquia després d'un cop d'estat militar

El president Erdogan el dóna per fracassat i aterra a Istanbul. Hi ha diverses manifestacions de suport al govern legítim arreu del país. S'han sentit explosions a Ankara i trets a l'aeroport d'Istanbul

Turquia era una olla de pressió i ahir va explotar. La inestabilitat i la confrontació que s'ha viscut al país en els últims mesos al voltant de la deriva autoritària del president, Recep Tayyip Erdogan, amb el flagell terrorista i la guerra de Síria de rerefons, va fer desencadenar un cop d'estat de l'exèrcit que el mateix Erdogan va donar per fracassat.

Les alarmes es van disparar al vespre quan avions militars van començar a sobrevolar Ankara, la capital del país, a baixa altura, en una inèdita demostració de força de l'exèrcit turc, tradicionalment poderós. A Istanbul, el moviment de tropes va forçar el tancament del pont del Bòsfor. I arreu del país se succeïen les imatges de vehicles militars que prenien posicions en indrets estratègics. El que va impressionar més va ser la presència de tancs a l'aeroport d'Istanbul, un dels grans ' hubs' aeris d'Europa, on tots els vols van quedar cancel·lats i es van sentir trets.

Els militars turcs creen un "consell de pau"

L'exèrcit turc, molt actiu en la vida política i que havia protagonitzat episodis similars, va assegurar en un correu electrònic enviat a les televisions del país que havien pres el poder i havien constituït un "consell de pau" per "protegir l'ordre democràtic i assegurar els drets humans". En aquesta mateixa comunicació, l'exèrcit va afirmar que tots els acords i relacions exteriors serien mantinguts i que l'estat de dret seria una prioritat.

Però el president Erdogan –que compta malgrat tot amb un ampli suport popular i va aterrar a Istanbul ben entrada la matinada– es resistia a cedir el poder i, a més a més de donar el cop per fracassat i prometre un càstig als que l'havien promogut, va cridar la població a sortir al carrer a mostrar el suport al govern legítim. També va enviar missatges a la resta de governs del món per evitar que reconeguessin la nova autoritat del país. Els dos missatges van ser escoltats: en molts indrets es van veure manifestacions de suport al president i les capitals del planeta van començar a demanar "respecte" per l'autoritat legítima de Turquia.

Entre aquests pronunciaments, el que van fer els EUA, que van manifestar suport pel "govern legítim" i el "poder civil". També els líders de la UE s'han expressat en aquest sentit.

Tensió en indrets clau

En un país altament polaritzat on regna sovint la desinformació, la confusió era total i els episodis de tensió es repetien, de manera preocupant, en diferents fronts. Especialment, sorprenia que soldats de l'exèrcit turc havien envoltat el Parlament d'Ankara, on es van registrar diferents explosions. I també un grup de militar es va desplegar a la seu de la televisió pública turca, que va deixar d'emetre tot i que va reprendre les emissions ja ben entrada la matinada. També van aparèixer imatges de policies amb soldats de l'exèrcit detinguts.

L'exèrcit és una institució molt poderosa i respectada a Turquia, ferm defensor de les arrels laïcistes que va infondre al país el fundador de l'estat turc, Kemal Atatürk, als anys 20, i ha protagonitzat cops d'estat en anteriors ocasions: el 1960, el 1971, el 1980 i –encara que sense fer sortir els tancs al carrer– el 1997, sempre amb l'argument de defensar l'esperit kemalista.

L'autoritat militar va imposar ahir la llei marcial i va decretar el toc de queda. De seguida els governs mundials van demanar als seus nacionals presents a Turquia que no sortissin de casa o dels hotels, tenint en compte que Turquia és un destí turístics de primer ordre.

Les xarxes socials van quedar desactivades, cosa que no és inhabitual a Turquia després d'alguns dels grans atemptats que ha patit últimament. L'últim va ser el 29 de juny, en què van morir una quarantena de persones en un atemptat a l'aeroport d'Istanbul.