Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

Els veneçolans es resignen

Les grans manifestacions desapareixen tot i la crisi econòmica i l’ofensiva contra l’oposició

Si fa un any les barricades i les riuades de manifestants mostraven al món el contundent rebuig de milers de veneçolans al govern de Nicolás Maduro, el silenci que es viu avui als carrers d’un país econòmicament enfonsat sorprèn però, sobretot, sembla que amaga raons més profundes. Les proves són recents. A la regió de Táchira (oest), bressol de les protestes de fa un any, l’esperada gran marxa de dissabte per protestar per la mort d’un adolescent a mans de la policia va aconseguir aplegar un màxim de 3.000 persones. L’escassa congregació va deslluir, el 18 de febrer, l’aniversari de la detenció de l’opositor Leopoldo López. L’endemà l’alcalde de Caracas, Antonio Ledezma, no va aconseguir fer sortir de casa seva més d’un centenar de persones tot i la seva sonada detenció per suposat colpisme.

Si als supermercats no hi ha aliments bàsics ni a les farmàcies medicaments, si la inflació s’acosta al 70%, si el govern assetja cada vegada amb més arbitrarietat la cúpula opositora, si la inseguretat acaba cada setmana amb desenes de vides, ¿per què els veneçolans no tornen a manifestar-se de forma massiva als carrers?

Jose Gregorio Betancurt, un estudiant de 24 anys que l’any passat no es perdia ni una marxa amb els seus amics, explica per què ha deixat de fer-ho. Desencantat cada vegada més amb l’oposició, creu que “el perill que es corre en una manifestació és molt més alt que abans”. “Les repressions són més fortes i agressives i si volen senzillament et poden matar”, argumenta. L’any passat van morir 43 persones en les prolongades protestes, que solien acabar amb xocs entre joves encaputxats que llançaven artefactes casolans i les forces de l’ordre, que responien amb gasos lacrimògens, canons d’aigua i, a vegades, també bales de goma.

Però amb la resolució que el govern de Maduro va aprovar a finals de gener, que avala l’ús de d’armes de foc a les manifestacions en cas de “risc mortal”, casos com el de Kluiverth Roa es poden repetir. Aquest estudiant de 14 anys va morir dimarts passat d’un tret al cap disparat per un agent de la Policia Nacional Bolivariana (PNB) quan es manifestava a San Cristóbal, a l’estat de Táchira. L’assassinat va commocionar el país i, de seguida, va posar Maduro al centre de les crítiques. “Els policies passaven per la protesta i diuen que han sigut atacats i que han disparat. Condemno aquest fet contra aquest noi, que ha sigut assassinat!”, es va afanyar a dir el president, que va anunciar la detenció del policia.

De la resignació a la via electoral

“S’ha deteriorat la percepció que les protestes eren positives o que funcionaven”, diu Luis Vicente León, president de l’enquestadora Datanálisis. A més, les fractures de l’oposició entre els sectors radicals encapçalats per López, Ledezma i la destituïda diputada María Corina Machado, i el corrent més moderat de l’excandidat presidencial Henrique Capriles han fet que “es canalitzin les energies cap al procés electoral” més que cap a les protestes, considera León.

Atemorit per les eleccions parlamentàries d’aquest any, en les quals el chavisme podria perdre la majoria i deixar de controlar el nomenament de càrrecs públics clau, Maduro està fomentant “la polarització i enfortint el costat més fosc i radical de l’oposició” perquè es generi violència als carrers, creu Margarita López Maya, historiadora i dissident chavista. “Els sectors pacífics no surten al carrer en unes condicions tan adverses perquè ¿qui creu a hores d’ara que Maduro renunciarà? Maduro no renunciarà ni s’obrirà mai al diàleg. Hem de fer-lo fora amb el vot, perquè és la manera més contundent, democràtica i pacífica si volem evitar un bany de sang”, afirma la historiadora.

Noves mesures contra “l’Imperi”

Alimentant la seva teoria conspirativa sobre el cop d’estat que els Estats Units estarien preparant per derrocar-lo, Nicolás Maduro ha anunciat aquest cap de setmana noves mesures en contra de “l’Imperi”. A partir d’ara, els nord-americans que vulguin viatjar a Veneçuela -no van arribar a 71.000 el 2013- hauran de demanar visat. I l’expresident George Bush i altres polítics de la dreta no hi serien benvinguts per “terroristes”.

La idea és controlar els nord-americans que entren al país per prevenir suposats plans colpistes. El president també va demanar que es redueixi el nombre de funcionaris a l’ambaixada dels Estats Units a Caracas i va advertir que el govern haurà d’autoritzar totes les seves trobades. “S’han acabat les reunions conspiratives!”, va exclamar.