Publicitat
Publicitat

Cuba i l’esperança d’un canvi

Tot i que Cuba sembli estancada en el temps, l’esperança que ben aviat hi hagi un canvi es veu reflectida en la societat cubana

“Benvinguda 60 anys al futur!”, va ser la frase amb què em va rebre l’agent encarregat del control de seguretat a l’aeroport de Miami tot just després de baixar de l’avió provinent de l’Havana. I no anava del tot equivocat: viatjar a Cuba és viatjar al passat, on els cotxes dels anys 30, la propaganda revolucionària, i les façanes i edificis vintage formen part del paisatge comú de l’illa.

Tot i que Cuba sembli estancada en el temps, l’esperança que ben aviat hi hagi un canvi es veu reflectida en la societat cubana. Des de joves a jubilats, des d’aturats a estudiants, des de ballarins a professors universitaris, o des de periodistes a analistes polítics, la gran majoria de cubans que vaig conèixer durant el meu viatge a l’Havana compartien el mateix desig: sortir d’aquest estancament econòmic en què l’illa està sotmesa.

El passat 17 de desembre va ser rebut amb gran sorpresa per tots els ciutadans de Cuba. Carlos Alzugaray, analista polític, diplomàtic i professor a la Universitat de l’Havana, m’explicava que mai no s’hagués imaginat poder viure el dia en què els Estats Units i Cuba restablirien relacions diplomàtiques. Des d’aleshores, els cubans segueixen amb atenció tot el procés que l’illa està experimentant per tal de posar fi a més de 60 anys de bloqueig econòmic.

Sense la imposició del bloqueig, el govern cubà tindrà menys pressió per comercialitzar a nivell internacional i per dur a terme reformes econòmiques. Tot i així, l’aixecament del bloqueig no suposarà una millora automàtica de l’economia de l’illa, tal com gran part de cubans innocentment esperen. En aquest sentit, Rafael Hernández, politòleg, periodista i director de la revista 'Temas', és crític amb el sistema socialista i creu que el govern ha d’implementar mesures per acabar amb l’elevat percentatge de pobresa i desigualtat social, la hipercentralització del govern, l’excessiu nivell de corrupció i burocràcia, el desequilibri demogràfic i la centralització dels mitjans de comunicació.

Cuba està experimentant l’inici d’un gran canvi, una sensació que es pot percebre passejant pels carrers de l’Havana i conversant amb cubans de diferents perfils socioeconòmics. De moment, els Estats Units estan jugant bé les seves cartes: la voluntat de treure Cuba de la llista de països terroristes n’és un bon exemple. Abans que Barack Obama abandoni la Casa Blanca, la relació entre l’Havana i Washington haurà avançat força.

Tot i així, el govern cubà ha de saber aprofitar aquesta situació i esforçar-se per trobar l’encaix en aquest nou escenari internacional. Aquest passat dilluns Raúl Castro es va reunir amb el Papa, a qui va gosar dir que si seguia així es veuria capaç de tornar a resar i assistir a l’Església, una escena impensable de veure fa cosa d’un any. Vénen temps de canvi, i a partir d’ara Cuba ja no podrà culpar el bloqueig econòmic de totes les fractures que presenta el seu sistema.

PUBLICITAT
PUBLICITAT