Publicitat
Publicitat

Educació: un llarg camí per recórrer

En aquest nou context en què estem immersos cal redefinir el concepte, les competències i els objectius del Ministeri d’Educació

Seria clarament injust no valorar com es mereix el marc educatiu andorrà i el gran paper que han desenvolupat i segueixen desenvolupant els diferents sistemes educatius francès, espanyol i andorrà, les escoles confessionals, les de formació professional o la nostra Universitat. Durant dècades la particular configuració de la nostra societat, composta per ciutadans d’orígens diversos, ha vist cobertes les necessitats educatives de forma prou satisfactòria, cosa de la qual tots ens en podem felicitar.

Ara bé, el pas del temps i el procés evolutiu del nostre model econòmic i social evidencia noves necessitats que alhora poden esdevenir oportunitats que no podem menystenir.

Havent fet una ferma aposta per la liberalització de les inversions exteriors com a eina fonamental per a la diversificació i la reactivació econòmica, cal fer unes reflexions respecte al que representa el nostre model educatiu i com entenc que ha d’evolucionar des del meu humil punt de vista.

Val a dir que una premissa a considerar és que l’anterior legislatura ja va ubicar el clúster de l’educació en un lloc de privilegi dins del marc de la iniciativa Actua. Altra cosa és el resultat pràctic en què no ens entretindrem perquè no hi ha temps a perdre i cal mirar endavant.

El primer concepte que ha d’evolucionar és el de la demanda interna, el que la ciutadania reclama avui. Però és clar, fins i tot el concepte de ciutadania ha canviat. L’aposta pels nous residents no lucratius però, sobretot, per les noves empreses i els seus socis i treballadors internacionals qualificats, comporta una nova necessitat a la qual hem de donar resposta: educació primària i secundària amb programes internacionals i amb vehiculació en l’idioma internacional per excel·lència, l’anglès. És obvi que cal fer un esforç en aquest sentit, sigui des de la reformulació dels programes del sistema educatiu nacional, o sigui des de l’atracció d’organitzacions educatives internacionals capaces de proveir el servei que la nova ciutadania, present i futura, reclama.

En aquest sentit, tradicionalment, Andorra ha donat resposta a la demanda interna i de ben segur haurà de fer esforços per seguir evolucionant en conseqüència. Però al costat de la demanda interna com a necessitat evolutiva, cal també explorar l’educació, com el clúster de referència pretenia, com una oportunitat de desenvolupament econòmic, cultural i social.

De vegades, els que vivim immersos en el dia a dia no ens adonem del meravellós país en què vivim, tant per la ubicació, com per l’entorn natural o la seguretat ciutadana. Aquests actius posats al servei d’un projecte d’atracció d’iniciatives destinades a la formació i educació, professional, universitària o executiva, i amb l’objectiu d’atreure un 'target' de clientela internacional, pot contribuir evidentment també al desenvolupament econòmic del país, com altres sectors que ja s’estan desenvolupant.

Una autoritat en matèria de recursos humans del país deia recentment que trobava a faltar a Andorra una escola de turisme, comerç i hostaleria. Comparteixo aquesta inquietud perquè una Andorra que camina vers l’excel·lència del servei en aquests àmbits i aspira a captar un nou visitant, turista o resident, ha de formar els seus joves però alhora pot atreure’n d’arreu generant unes enriquidores sinergies entre estudiants locals i internacionals que poden arribar a convertir-nos en una referència a tots els nivells.

Però, i què me’n dieu de les escoles de negocis internacionals i la formació d’executius d’arreu d’Europa i del món? I les universitats privades internacionals i la quantitat d’alumnes vinguts de tot arreu que poden conviure entre nosaltres?

Us imagineu com s’enriquiria socialment i culturalment la nostra ciutadania i com es dispararia alhora el consum a tots els nivells, tant pels estudiants com per les famílies que els visitarien?

No seria fantàstic ser una referència des del punt de vista formatiu i educatiu a nivell internacional? Indubtablement, però cal una reacció decidida per part de tots, societat civil i governants.

Pensem que hi ha encara molts obstacles a salvar, com ara la negociació amb la Unió Europea, el resultat de la qual ha d’esdevenir clau per dibuixar un nou escenari per als nostres estudiants i professionals i per al reconeixement dels títols emesos per les nostres universitats presents i futures. Altrament, cal flexibilitzar la nostra normativa laboral i d’immigració per tal de donar cabuda a noves modalitats d’estudis compatibles amb treball a temps parcial o en formació per a estudiants internacionals, etc....

Una reflexió final s’imposa ara que estem decidint la configuració del nou Govern per a aquesta legislatura que iniciem. En aquest nou context en què estem immersos cal redefinir el concepte, les competències i els objectius del Ministeri d’Educació. Més enllà de la tradicional supervisió del sistema educatiu andorrà i de la Universitat d’Andorra, el nou Ministeri ha d’estar en perfecta comunió amb els Ministeris d’Economia i d’Assumptes Exteriors, sense oblidar els organismes presents i futurs que es destinin a la promoció internacional d’Andorra.

Un cop més, doncs, desitjar al nou cap de Govern molta inspiració a l'hora de configurar el seu nou executiu, i molt particularment en aquesta àrea de l’educació, doncs els nous temps demanen noves polítiques tant en clau interna com en clau internacional, i aquest fet esperem que no passi inadvertit a l'hora d’escollir els responsables i de definir l’estratègia que millor serveixi als interessos presents i de futur de la nostra ciutadania.

PUBLICITAT
PUBLICITAT