Publicitat
Publicitat

Maltractament i emprenedoria

Dos temes que, sorprenentment, poden trobar un nexe en comú en la figura d'Ana Bella

La setmana del 17 de novembre era la setmana dels emprenedors. Un gran emprenedor (i millor persona), el Felip Gallardo, ens va organitzar tot un seguit d'actes per a celebrar-ho, des d'un esmorzar amb xerrada sobre temes d'expansió dels negocis a l'estranger fins a una cloenda amb el mediàtic Risto Mejide, passant per un taller per a joves emprenedors (els de 40 ja no hi entrem), o una xerrada de l'Ana Bella.

Una dona maltractada durant 11 anys pel que era el seu marit en la setmana d'emprenedors? Doncs resulta que l'Ana Bella, com la majoria de SUPERVIVENTS, va saber canalitzar tota la negativitat rebuda durant anys en creativitat i positivitat, creant la Fundación Ana Bella. Amb innombrables premis per tota Europa per les idees i activitats que estan duent a terme, per la innovació que apliquen en els conceptes, pel caire social i educatiu de les accions, una pluja de reconeixements els hi ha estat atorgada.

I aquí és on volia anar a parar: qualsevol tipus de violència, falta de respecte, coacció, vingui de qui vingui, no s'hauria d'ocultar. Però, per arribar al punt que no girem la mirada perquè no ens agrada el que veiem o preferim no escoltar perquè no ens agradi el que sentim, es necessita educació. I l'educació, vull recordar, no és tasca exclusiva de les escoles. L'educació és una feina de 24h/365 dies l'any.

Anar a declarar a la Batllia i que una secretària judicial d'uns 30 anys contesti "ah, però no et pegava", és un símptoma prou clar de què passa en el nostre entorn. Alguna cosa no va bé.

El maltractament psicològic, econòmic i social, no es vol veure ni creure.
Si el teu botxí t'anul·la com a persona fins al punt de fer-te suïcidar, no és maltractament.
Si s'autolesiona per a intentar fer-te xantatge emocional, no és maltractament.
Si el teu "soci" es queda amb la teva part de l'empresa que heu creat junts, et deixa sense feina, sense ingressos i et degrada personalment i professionalment, no és maltractament.
Si la teva parella t'ha aïllat del teu entorn per a tancar-te en un cercle on té el control total d'amb qui parles, amb qui et relaciones, no és maltractament.

Doncs no! Esteu MOLT equivocats.

Aquests 3 tipus de maltractament (psicològic, econòmic i social), són els pitjors, ja que la persona que els exerceix queda, als ulls de la societat, amb una imatge fantàstica i immillorable, mentre que la víctima és la que està malament del cap i no sap el que diu i "la pobra, no ha pogut superar la fi de la relació i s'ha acabat tirant pel pont avall". I què passa, després?

Doncs passa que aquest tipus d'elements, continuen solts pels nostres pobles, per les nostres ciutats, en el nostre cercle d'amistats, en el nostre lloc de treball.
Passa que si no se'ls hi dóna tractament OBLIGATORI, tornarà a haver-hi una altra víctima, i una altra i una altra.
Passa que les víctimes no sols seran les seves parelles, sinó els fills d'aquestes i l'entorn més proper.
Passa que ells tenen aquest tipus de comportament molt interioritzat i la seva teràpia és llarga i, en la majoria de casos, si han arribat a anar-hi voluntàriament a un professional, acaben abandonant el tractament perquè som la resta de la humanitat als qui ens falta un bull.

Així doncs, un altre cop que sentis parlar de maltractament, no giris la mirada, no et tapis les orelles i actua.

Actua ajudant: truca al 181, escolta la persona que s'obre a tu explicant-te un trauma tan gran com són les vexacions a les quals et sotmet un maltractador, no riguis davant frases o comportaments sexistes, ...
Actua sent persona.
Actua com t'agradaria que l'altre actués si estiguessis en el seu lloc.
Actua per fer del món un lloc millor.