Publicitat
Publicitat

À PUNT, A PUNT

à ha de ser, juntament amb el sistema educatiu, el motor de la normalització definitiva del valencià al territori valencià

Un fòrum de reunió obert a l’entreteniment. Amb accent en la informació. Amb un univers de colors inspirat en la nostra terra i el nostre mar. Amb tots els continguts que interessen als valencians: notícies, música, esports, sèries, cuina, festes... Més que una marca; un punt d’atenció, un punt de trobada, un punt de connexió. Amb molta, molta vida en antena i fora d’antena. Textualment és així com se’ns presenta “à”, dit oralment “a punt” la nova radiotelevisió valenciana.

 Fa quatre anys que molts desitgem que arribi aquest moment. Un moment que reverteixi l’atemptat contra el dret a la informació, la llibertat d’expressió i el dret d’un poble de tenir els seus propis mitjans de comunicació, previstos en el seu estatut d’autonomia. Al Partit Popular no li va tremolar el pols a l’hora de tancar tot un servei públic que havia sigut un referent dels països catalans fins que van ser ells mateixos que el van rebregar i pervertir de mala manera. Quatre anys ha costat embastar el nyap legal i administratiu que va deixar aquesta decisió i fer que uns nous mitjans de comunicació amb cara i ulls vegin la llum. à s’ha presentat en societat i anuncia l’inici d’emissions radiofòniques i l’obertura del portal pàgina web informatiu per abans que s’acabi l’any. La televisió ja mostra la carta d’ajust i es preveu que comenci a difondre continguts el primer trimestre de l’any vinent.

 Esperem que tant la ràdio com la televisió aprofitin la virtut dels acords de reciprocitat i arribin com a mínim a Catalunya i les Illes Balears per contribuir a ampliar la tímida oferta comunicativa en la nostra llengua..! Però més important que això hi ha uns quants reptes damunt la taula per a un mitjà de la nova era de la comunicació. Primer de tot, ha d’aconseguir que la majoria del seu públic potencial, el poble valencià, se’l faci seu; tingui poder d’atracció i credibilitat entre els espectadors. Només sent un bon referent del territori aconseguirà ser una eina eficaç per assolir una altra fita importantíssima: vertebrar un territori tradicionalment desvertebrat, un territori interessadament dividit en tres províncies sovint molt desconegudes entre elles. Si els il·licitans van descobrir el Sexenni de Morella va ser gràcies a Canal 9, igual que també és mèrit d’aquesta cadena que els del Maestrat descobrissin la Tomatina de Bunyol.

 I intrínsecament a tot això hi ha la llengua. El tancament de radiotelevisió valenciana i, prèviament, el tall de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio van deixar el País Valencià orfe de mitjans de comunicació tradicionals en la llengua pròpia. à ha de ser, juntament amb el sistema educatiu, el motor de la normalització definitiva del valencià al territori valencià. I confio que Empar Marco i la cúpula que lidera el projecte en són conscients i estan a punt.

Etiquetes