Publicitat
Publicitat

La nota

El pitjor és la baixíssima qualitat de la clau emprada en les seves comunicacions bancàries

Hi ha tants ítems avorribles en la configuració de la dita fotocomposició 'ferrusolesca', més enllà del fet en sí, que és difícil escollir-ne un de sol. Començant per l’ortografia impossible, que evidencia un menysteniment tan gran a la llengua i a l’oficialitat andorrana que hom té ganes d’arrencar-se els ulls i llençar-los ben lluny en llegir-la. El pitjor és, però, la baixíssima qualitat de la clau emprada per la 'primera dama' en les seves comunicacions bancàries, que equivaldria a una contrasenya amb la data de naixement. Les notes xifrades han de ser, per natura, indesxifrables, perquè si mai cauen en mans enemigues no sigui intel·ligible el seu contingut. És per això que els entrenadors de futbol es tapen la boca quan reparteixen consignes d’estratègia als seus jugadors, perquè són, generalment, incapaços d’elaborar un sistema simbòlic que desconcerti l’adversari o, encara millor, el confongui. Si els missatges secrets són interpretables per una criatura de sis anys, com una equació de primer grau, perden tot el seu objectiu i tota la seva gràcia. Potser no es tracta de fer servir una màquina Enigma dels alemanys, però sí que s’agrairia una mica de subtilesa i no haver de recórrer a recursos tan suats com l’imaginari monacal. Si és una falsificació (que de més verdes n’han madurat), s’han ben lluït i els responsables del despropòsit haurien d’assistir a un curset de reciclatge a les tardes, després de plegar de la feina. Però si és autèntica, ai, encara pitjor.