Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El seny dels andorrans

Em pregunto què és el que fa que la nostra societat sigui tan civilitzada davant de fets que, en qualsevol altre lloc, haguessin provocat seriosos aldarulls. Les dues manifestacions pacífiques que han organitzat els empleats de BPA han estat d’un civisme encoratjador

Ja fa molt temps que em pregunto què és el que fa que la nostra societat sigui tan civilitzada davant de fets que, en qualsevol altre lloc, haguessin provocat seriosos aldarulls. Les dues manifestacions pacífiques que han organitzat els empleats de BPA han estat d’un civisme encoratjador.

Em vaig fer la mateixa pregunta el dia que vaig veure els titulars dels diaris en què s’anunciava que un mal càlcul del Govern de DA sobre l’IGI bancari faria que es deixessin d’ingressar a les arques de l’Estat al voltant d’uns 40 milions d’euros. També m’ho vaig demanar quan el mateix Govern de DA, contràriament al que ens havia promès, va anunciar la necessitat imminent d’homogeneïtzar-nos amb l’exterior mitjançant l’IRPF, un impost intern i no extern que, segons ens han dit, hem d’acceptar benèvolament perquè, com que existeix arreu, sembla normal que aquí també hi sigui, sense tenir en compte que en un lloc com Andorra és un atemptat directe a la privacitat de les persones, entre altres coses. Ara m’ho torno a demanar davant del dubte de si la situació de BPA es podia haver evitat actuant amb prou temps, sent cert que existien avisos previs sobre la gravetat de la situació a Andorra.

La ciutadania, però, és l’única que veritablement actua amb seny davant de tot això. Els mitjans dinamiten tota frase extrapolable i sovint fora de context, buscant una resposta que el Govern, per més que ho vulgui, no sap donar. Els polítics de l’oposició, en minoria, tenim les mans lligades per molt que vulguem intervenir-hi, pressionar, qüestionar i criticar, i només podem continuar demanant informació i, sens dubte, responsabilitats. Nosaltres, però, no tenim la clau per solucionar més eficientment la situació. Alguns de nosaltres vam votar a favor de l’única opció, o potser l’opció menys dolenta que se’ns presentava, creient, potser ingènuament, que l’AREB donaria una sortida ràpida a la situació de BPA i oferiria alguna oportunitat a les famílies afectades. Tots som conscients, però, que, cada dia que passa, el banc perd valor, si és que encara en té.

Al Consell General li pertoca ara, tal com s’ha acordat, treballar per conèixer totes les raons de l’actual crisi i treballar per tal que Andorra no torni a passar per una situació igual. El Govern, però, té la paella pel mànec. Disposa d’una majoria que l’obliga i el responsabilitza de totes les mesures que es puguin prendre, i té l’obligació de dedicar tots els seus recursos a enllestir aquest dossier amb extrema urgència. En temps del síndic Areny-Plandolit, el sometent hauria tancat aquest Govern a Casa de la Vall fins que hagués trobat una solució. Avui, en canvi, només se li demana que actuï amb el seny que caracteritza la nostra ciutadania i que deixi de banda la incertesa que l’està caracteritzant en aquest afer.