Publicitat
Publicitat

El vot de l'estrany

No és nova en la història de la humanitat la por a l'estrany, el temor que el que ve de fora, per molt integrat que estigui, pugui incidir en els afers polítics del país. A Luxemburg el 46% (35.000 persones) que representen els ciutadans amb aquestes característiques s'han quedat fora de joc

De la mateixa manera que veig difícil que els qui ostenten el poder canviïn les regles gràcies a les quals s'han vist afavorits en el moment d'assolir-lo, igualment veig molt llunyà que aquells que gaudeixen del dret a decidir els afers polítics d'un país per raó de nacionalitat, afavoreixin que els que no són nacionals puguin accedir a la seva predilecta categoria.

Aquesta seria segurament una de les explicacions que podríem donar al fet que aquest cap de setmana els luxemburguesos s'hagin pronunciat en contra de concedir el dret de vot a les eleccions generals als estrangers que hagin viscut al país durant un període d'almenys deu anys. També molt probablement algú podria buscar justificacions relacionades amb les dimensions del país, la demografia, l'alta immigració, les especificitats, etc... però el fet real és que, a Luxemburg, el 46% (35.000 persones) que representen els ciutadans amb aquestes característiques s'han quedat fora de joc.

No és nova en la història de la humanitat la por a l'estrany, el temor a que el que ve de fora pugui decidir en els afers polítics del país, malgrat estigui plenament integrat al país, pagui els seus impostos i hagi complert un mínim de 10 anys de residència. No deixa de ser això: algú de fora. Diu molt (o molt poc) de la salut democràtica d'un país.