Publicitat
Publicitat

França reconeix la trajectòria de Josep Dallerès amb la distinció de 'commandeur' de la Legió d'Honor

L'ambaixadora francesa, Ginette de Matha, ha destacat la tasca que ha realitzat en l'àmbit polític, literari i pedagògic

Josep Dallerès ha rebut aquest dimarts a la tarda la insígnia de 'commandeur' de la Legió d'Honor, una de les màximes distincions honorífiques de la República Francesa. L'acte s'ha celebrat a l'ambaixada francesa, on l'ambaixadora, Ginette de Matha, ha imposat la distinció a Dallerès.

Les distincions de la Legió d'Honor reconeixen la "trajectòria irreprotxable" -civil o militar- de les persones que la reben. En el cas de Dallerès, l'ambaixadora ha volgut destacar la intensa trajectòria política, literària i, sobretot, pedagògica, molt lligada en aquest darrer cas a França, ja que Dallerès ha estat durant més de 37 anys professor al Lycée Comte de Foix.

En aquest sentit, De Matha ha volgut reconèixer la important tasca realitzada en aquest àmbit per Dallerès i s'ha mostrat convençuda de la seva vàlua com a mestre, assegurant que "bona mostra d'això és el nombre d'antics alumnes que han vingut a la recepció".

Abans d'imposar-li la distinció, De Matha també ha fet un repàs de la seva trajectòria política –de 32 anys ininterromputs- destacant entre d'altres el fet que Dallerès ha estat síndic en dues ocasions, ministre de Cultura i ambaixador d'Andorra al Consell d'Europa.

De l'àmbit literari també ha remarcat especialment la contribució feta amb la novel·la 'Frontera endins', on a través de la Manela, la protagonista de l'obra, Dallerès explica l'evolució d'Andorra durant el segle XX. Un llibre, ha admès De Matha, "que em va fer plorar".

L'ambaixadora també ha volgut posar de manifest els orígens de Dallerès, i el fet que els seus avantpassats fossin expulsats d'Andorra per motius polítics. De Matha ha destacat els esforços fets per la seva família per tornar i no perdre la nacionalitat "d'un país que ell estima tant".

Josep Dallerès, "afalagat" pel reconeixement

Dallerès, per la seva banda, s'ha mostrat "afalagat" amb aquest reconeixement i fent referència a la menció de De Matha a la història familiar, ha destacat la dura situació que va viure "quan amb 18 anys em vaig trobar apàtrida". Un fet que ha assegurat que el va empènyer a la política, "sense rancúnia, però per intentar que no pugui tornar a passar a ningú més".

Durant el seu discurs, Dallerès també ha volgut agrair la confiança que li ha fet la parròquia d'Encamp, elegint-lo representant polític de forma ininterrompuda durant nou eleccions. En relació amb el seu lligam amb la llengua i la cultura franceses, Dallerès ha posat de manifest que el seu primer poema es va publicar precisament en francès en una revista universitària de Perpinyà.

Dallerès, que ha fet tot el discurs d'agraïment en francès, només ha utilitzat el català per recordar la importància que han tingut els seus pares en tota aquesta trajectòria i per afegir que, sense ells, "tot això no hauria estat possible".

A l'acte hi han assistit una cinquantena de persones, entre familiars, amics, antics companys i alumnes del Lycée i representants polítics –entre ells l'excap de Govern, Òscar Ribas, Esteve López, que el va acompanyar com a subsíndic entre el 2009 i el 2011, l'exministra d'Educació, Roser Suñé, els actuals ministres Jordi Torres i Gilbert Saboya, l'excònsol major d'Encamp, Miquel Alís o el representant del copríncep francès, Pascal Escande.