Producció autòctona per tornar a les arrels

Andorra la VellaLa producció de productes autòctons a Andorra ha estat molt lligada a la carn, un projecte que va arrencar el 1999 amb un segell de control de la qualitat i que l’any 2011 va obtenir la certificació europea d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per als bovins de menys de 24 mesos. Però des de fa gairebé tres anys, i sota el paraigua de la marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra, gairebé una vintena de productors han començat a oferir una oferta tan diversa que abraça des d’embotits fins a mel, vins, cervesa artesana o llegums. L’experiència aconseguida aquests anys amb la carn, sens dubte, és un bon referent per a aquests productors, que de mica en mica se sumen a aquesta oferta d’una producció nacional.

La plasmació de tota aquesta producció és una feina conjunta, tant dels productors (amb el suport de l’Associació de Pagesos i Ramaders) com del departament d’Agricultura del Govern. A més, l’èxit de la iniciativa, que cada vegada té més bona acollida del consumidor, es reforça en el fet que van prenent força conceptes com el quilòmetre zero i l’slow food.

Pep Escolà, d’El Rebost del Padrí (plats preparats amb productes autòctons), recorda que ells van començar el 2003, quan es van adonar que “no hi havia productes conreats o cultivats a Andorra”. Això els va fer reaccionar i es van posar mans a l’obra fins a aconseguir recuperar velles receptes elaborades amb productes andorrans. “Vam veure que tenia sortida”, afegeix Escolà, posant en relleu que ara estan “orgullosos” de veure que cada vegada són més els que aposten per aquesta producció autòctona, ja que “s’ha demostrat que funciona”.

Davant aquesta demanda creixent, el director del departament d’Agricultura del Govern, Landry Riba, recorda que la carn d’Andorra ara com ara té més demanda de la que pot proporcionar; un aspecte positiu, ja que això vol dir que el producte té sortida. Però constata que cal que el consumidor no perdi de vista que el territori andorrà “és difícil” i està “en situacions de temporalitat molt marcada”, a la qual cosa cal afegir que es tracta de microproductors.

Fer front als condicionants

D’aquesta manera, projectes com el de Can Sona, de producció ecològica d’ous, llegums i horta, han sigut una realitat gràcies a la tenacitat dels impulsors, ja que es fa difícil aguantar un projecte d’aquestes característiques tot i la resposta positiva dels consumidors. S’ha de fer front a un clima i a una orografia complicats, la qual cosa limita la producció. Ells van impulsar la iniciativa per una qüestió “de salut” i de mica en mica van fer “un pas endavant”, oferint el que produïen als consumidors. Ara esperen que la producció ecològica es potenciï, ja que creuen que Andorra pot arribar a ser “un referent” en aquest sector.

Per al president de l’Associació de Pagesos i Ramaders, Xavier Coma, a part que l’acceptació dels consumidors sigui bona, cal anar més enllà i “buscar fets diferencials, perquè de productes artesanals n’hi ha a tot arreu”. Per això s’ha de tenir en compte un “valor afegit d’aquests productes”, ja sigui a través de l’envàs, de l’etiquetatge o el fet d’estar fet amb matèria primera cent per cent andorrana. Coma posa com a exemple de l’èxit d’aquestes produccions la seva pròpia experiència: una mel que va posar a la venda per la Puríssima i per Nadal ja no n’hi quedava. Això li va fer constatar que el consumidor prefereix un producte local.

Així, el punt de referència que es marca per consolidar aquestes noves produccions és la carn de qualitat, a la qual fins i tot s’ha afegit una nova línia, la carn de pollí, que es va començar a comercialitzar l’any passat després de dur a terme una prova pilot.

Impuls de la marca

La marca comercial Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra va néixer, tal com recorda Riba, amb la voluntat d’aprofitar sinergies i “crear un esforç més col·lectiu”. Des que es va posar en marxa ha agrupat 18 productors i ara s’estudia com millorar-ne la comunicació. I així, segons explica la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, es vol actualitzar la imatge i el logotip i alhora potenciar-ne la promoció. Sense anar gaire lluny, del 18 al 20 de març es va celebrar el tercer mercat de productes agrícoles i artesans d’Andorra, al centre Illa Carlemany, per incidir en la difusió. A més, Riba recorda que Andorra és un país en què els productors no només tenen 70.000 habitants com a consumidors, sinó també els 8 milions de visitants, i per aquest motiu creu que és positiu que algunes produccions ofereixin visites, ja que “comuniquen directament el que fan i, alhora, es generen vendes i s’acosten als consumidors”.

Cultius complementaris al tabac

Totes aquestes iniciatives, segons Riba, “lliguen amb el territori i generen empatia emocional”. I més en un país en què fins no fa gaires anys l’agricultura i la ramaderia tenien un pes molt important. I especialment rellevant era la producció de tabac, a la qual s’intenta buscar complements. Precisament s’ha procurat que el sector disposi del suport necessari perquè aquests projectes s’acabin materialitzant. El president dels ramaders explica que des de l’associació “es promouen plans de recerca perquè l’agricultor interessat en qualsevol producte tingui tota la informació necessària per aconseguir així buscar complements al tabac”. Ara mateix estan treballant en un pla de recerca al voltant dels nabius, per veure si aquest producte pot tenir futur al país. Des del departament d’Agricultura també s’impulsa aquesta diversificació. Hi ha la possibilitat d’obtenir diferents segells que certifiquen la qualitat i que porten associada una ajuda, tot i que Riba destaca que el més important és que el projecte sigui viable. La certificació de qualitat controlada, recepta tradicional o producte agrícola és un reconeixement per una feina feta amb “rigor”.

Aquest projecte repercuteix en la imatge d’Andorra i així ho expressa Coma, ja que no tan sols és beneficiós per al país sinó també per “donar una imatge dels ramaders que és la que es mereixen”. S’han tirat endavant projectes com el del vi, recuperant una tradició que data del segle XI. I també es poden trobar opcions com la de la llibreria La Puça, en què producció local i llibres sobre el país i el Pirineu es donen la mà. En definitiva, tot articulat al voltant del territori i buscant les arrels de la tradició.