Publicitat
Publicitat

Eve Ariza: «‘Murmuri’ és un projecte pensat per a l’escolta»

artista

Eve Ariza ha sigut l’artista escollida per representar Andorra a la 57a Biennal d’Art de Venècia, el 2017, i ho farà amb Murmuri, una instal·lació de 9.000 peces de ceràmica que ompliran l’espai expositiu.

Què va sentir quan li van dir que havia sigut l’escollida?

M’ho creuré quan l’obra sigui allà, veig més el procés que la cirereta final. Per a mi és més important el procés, anar per passos. Viure aquest projecte cada dia a ritme de fang és un luxe!

Què vol que la gent senti en veure Murmuri ?

No vull fer que sentin una cosa concreta, perquè hi ha una part de llibertat, d’escolta i percepció de l’obra. L’art es pot interpretar de manera molt diferent i això és el que fa rica una obra, que pugui tocar diferents col·lectius.

Què significa ser a Venècia per a vostè com a artista?

El que hi veig, el que més m’aporta, com en cada projecte, és conèixer persones noves a través de l’obra... Aquest intercanvi per créixer... S’ha de veure com un trampolí, és l’oportunitat de fer alguna cosa gran, perquè tinc idees i he de trobar contextos per plasmar-les, i potser Venècia em donarà l’oportunitat de fer projectes en formats més grans.

La feina per fer els milers de murmuris ja ha començat.

Espero tornejar-ne cent cada dia però després hi ha altra feina. No només cal tornejar murmuris un a un, també cal un temps de seguiment d’assecat, després cal repolir-los, coure’ls, classificar-los per colors... Perquè treballaré amb diferents fangs que couré a diverses temperatures per tenir matisos diferents, triats en funció dels colors de les pells dels humans i de les terres del món, cosa que reprèn el treball que vaig fer fa 20 anys sobre els colors de la terra i de les pells. És un murmuri que fa la volta al pavelló i que està fet de murmuris, de tribus que es barregen, com els moviments humans.

I per què aquest Murmuri per a la Biennal?

Venècia és un lloc de consum d’art, viu d’això, i hi pots veure coses molt especials, però no sé si n’acabes de gaudir, per excés, i aquest projecte és el que és per Venècia, pel que explica; és silenciós i alhora d’escolta, de contemplació.

I com es convida a l’escolta?

La idea és transformar la contaminació acústica, el bla-bla-bla, en poesia. Les obres fan parlar, tothom té opinió... i la meva arma és la lluita contra el bla-bla-bla. És un treball sobre comunicació i incomunicació. Tothom podrà escoltar el que vulgui perquè és un projecte pensat per unir, no per enfrontar.