Demanen cadena perpètua per haver participat a les protestes del Parc Gezi contra Erdogan

La fiscalia sol·licita aquesta pena per a Yigit Aksakoglu en el macrojudici per les protestes del 2013

Yigit Aksakoglu, acadèmic i membre d'una ONG que treballa en la defensa dels drets dels infants, passa les últimes hores al costat de les seves filles, de 7 i 3 anys. No es fa il·lusions sobre el desenllaç, demà, del judici a què s'enfronta: la fiscalia li demana cadena perpètua no revisable, pel delicte "d'intent de derrocar el govern". El seu crim: haver participat a les mobilitzacions massives del 2013 a Turquia.

El que havia començat com una acampada d'un grup d'ecologistes contra la tala d'uns arbres al Parc Gezi del centre d'Istanbul es va convertir en un dels principals desafiaments al govern de Recep Tayyip Erdogan. Milers de persones van ocupar la plaça Taksim, centre neuràlgic d'Istanbul, en un moviment que denunciava el creixent autoritarisme de l'aleshores primer ministre i avui president de Turquia. El govern turc va prometre caçar els responsables d'un alçament que no tenia direcció ni líders i fer pagar a algú els plats trencats. La policia turca va sufocar el moviment, que va acabar amb vuit morts i 8.000 ferits.

"És una persona molt bromista, però dissabte al matí, quan vaig parlar amb ell, el vaig veure molt deprimit, no l'havia sentit mai així: no confia que la sentència es pugui aturar, ni jo tampoc", explica Umut Özkirimli, professor de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals i investigador associat del Cidob. Aksakoglu també havia col·laborat amb aquest centre d'investigació de Barcelona el 2005, després d'haver-se establert a la capital catalana per fer un màster a la Universitat de Barcelona. També és exalumne de la London School of Economics i actualment treballa per a la fundació holandesa Bernard van Leer, dedicada als drets de la primera infància.

Aksakoglu és un dels 13 activistes i defensors dels drets humans que van ser detinguts a casa seva en una operació policial el 2018. Aleshores es va passar 221 dies en règim d'aïllament, abans de ser posat en llibertat, però les autoritats li van retenir el passaport. Hi ha setze imputats en el macrojudici, però ell i els activistes Mucella Yapici i Osman Kavala són els únics que s'enfronten a cadena perpètua. "Ell només va participar a les protestes, com tots nosaltres: anàvem a la plaça, fèiem classes, estàvem amb la gent", explica Özkirimli. "Turquia és un règim autoritari amb eleccions", sentencia l'investigador de Barcelona.

L'objectiu principal de les autoritats turques és Kavala, l'únic processat que és a la presó des de fa gairebé tres anys, acusat de "finançador de terroristes" i a qui les autoritats relacionen amb el mutimilionari hongarès Georges Soros. El 10 de desembre passat el Tribunal Europeu dels Drets Humans va exigir  la immediata posada en llibertat de Kavala, però el tribunal s'ha negat a aplicar la sentència d'Estrasburg. Per Amnistia Internacional, "aquestes presses per condemnar-lo a ell i els altres acusats confirmen que es tracta d'un procés per motius polítics amb l'objectiu de silenciar Kavala i tota la societat civil".