COMMOCIÓ A GÈNOVA

Itàlia vol retirar la concessió a Autostrade

La filial d’Atlantia, propietària d’Abertis, s’enfronta a una multa milionària

Ni un llamp ni la pluja van causar l’ensorrament del pont Morandi a Gènova. Ahir tothom ja ho descartava. Així que tots els dits van assenyalar aleshores la concessionària de l’autovia A-10, Autostrade per l’Italia. El primer ministre italià, Giuseppe Conte, va anunciar que el govern retirarà la concessió a l’empresa i que, a partir d’ara, serà “molt més rigorós en l’avaluació de les clàusules” a l’hora d’atorgar la gestió i el manteniment de les carreteres. Ahir el balanç de víctimes de la tragèdia va augmentar a 39 morts i 16 ferits, dels quals 12 estan greus. Autostrade per l’Italia és filial d’Atlantia, la companyia que fa poc va comprar l’empresa concessionària catalana d’autopistes Abertis, conjuntament amb ACS, i que, per tant, també es farà càrrec del manteniment de les autopistes a Espanya.

“Nosaltres no podem esperar el temps de la justícia”, va justificar Conte per prendre aquesta decisió tan dràstica i immediata, malgrat que la fiscalia de Gènova va obrir ahir una investigació sobre els fets i, evidentment, encara no existeix cap mena de conclusió sobre les causes de l’esfondrament. Malgrat això, el ministre de Transports, Danilo Toninelli, encara va anar més enllà ahir al matí: va escriure a Facebook que el que hauria de fer la cúpula directiva d’Autostrade per l’Italia és dimitir, i que el govern imposaria multes de fins a 150 milions d’euros a l’empresa. En canvi, el primer ministre no va fer referència ni a dimissions ni a sancions concretes a la roda de premsa que va oferir a la tarda, després d’un consell de ministres extraordinari que es va celebrar ahir sobre la tragèdia.

Resposta d’Autostrade

Autostrade per l’Italia va respondre ahir a les acusacions a través d’un comunicat, de la mateixa manera que ja ho havia fet el dia anterior: “Les tasques al viaducte estaven supervisades pels serveis tècnics de l’autopista de Gènova de manera trimestral, de conformitat amb els requisits legals i a través d’auditories addicionals realitzades amb equips altament especialitzats”, deia l’escrit. “En aquests moments encara no és possible establir una hipòtesi fiable sobre la causa del col·lapse”, afegia. Malgrat això, ahir mateix la companyia es va oferir a reconstruir el fatal viaducte, i a fer-ho fins i tot en un termini de només cinc mesos un cop l’àrea sigui accessible. De moment no ho és.

Ahir el nombre de persones evacuades de la zona va augmentar a 634. Fins a 311 habitatges es van desallotjar perquè ara es tem que part del pont que queda dempeus pugui caure a sobre les cases que té a sota. Precisament per això, les feines de rescat es van haver de suspendre ahir durant unes quantes hores temporalment. El pont Morandi és un viaducte de més d’un quilòmetre de longitud que travessa el riu Polcevera, però que també passa per sobre d’una via ferroviària i d’una zona residencial i una altra d’industrial de Gènova. L’obra és mastodòntica.

Ahir continuaven les tasques de rescat. Durant la jornada el nombre de víctimes mortals va augmentar a 39, entre elles tres menors de 8, 12 i 13 anys, tres turistes francesos que es dirigien al port per embarcar en direcció a Sardenya, una família sencera que anava a la platja i dos treballadors albanesos que anaven cap a la feina i que mai no hi van arribar. També hi ha 16 ferits, dels quals 12 estan greus. La commoció és immensa.

El primer ministre italià va decretar ahir una jornada de dol nacional, tot i que no va concretar quin dia se celebrarà. En canvi, sí que va precisar que l’executiu ha decretat l’estat d’emergència a Gènova i destinarà “cinc milions d’euros per cobrir les primeres intervencions urgents” a la zona sinistrada. El que encara no s’ha plantejat és què es farà un cop les feines de rescat finalitzin. ¿Quin futur espera al pont Morandi?

De moment el seu ensorrament està generant un caos viari monumental que, a més, es preveu que vagi per llarg. El viaducte unia dues parts de la ciutat de Gènova i constituïa el tram urbà de l’autopista que connecta França amb el sud d’Itàlia. Ara els vehicles han de buscar rutes alternatives.

Viabilitat del pont

A més, la viabilitat del pont Morandi s’havia qüestionat repetidament. El 3 de maig la mateixa empresa concessionària de l’autovia va obrir un concurs públic per licitar obres en el viaducte de fins a 20 milions d’euros per intervenir en l’estructura del pont. L’any 2009 ja es va plantejar també la seva demolició perquè el seu manteniment resultava més costós que construir-ne un de nou. De fet, des de fa vint anys està projectada l’edificació d’un altre viaducte a Gènova -conegut com la Gronda de Gènova- que havia de servir per reduir el gran nombre de vehicles que circulaven cada dia pel pont Morandi, i que poden arribar als 25 milions al llarg de l’any. Aquell projecte continua paralitzat, en part per oposició dels veïns i d’alguns partits, com el Moviment 5 Estrelles -ara, al govern italià-, que denunciava que aquesta nova obra faraònica només serviria perquè determinades persones s’omplissin les butxaques amb la corrupció.

“Quan el pont Mornadi s’ensorri d’aquí deu anys i tots haguem de fer llargues cues de trànsit, aleshores ens recordarem dels que es van oposar [al projecte] de la Gronda”, va declarar Giovanni Calvini, aleshores president de Cofindustria, en una entrevista publicada per Secolo XIX l’any 2012. Ara tothom el considera un visionari. El pont s’ha ensorrat molt abans.

Altres col·lapses de l’enginyeria civil

1907. El pont del Quebec

El 29 d’agost del 1907 es va ensorrar un tram d’un pont que tot just s’havia acabat de construir al Quebec i almenys 80 persones van morir. Un informe va responsabilitzar de l’accident els enginyers que l’havien edificat. El pont es va reconstruir el 1916, però quan les obres no s’havien acabat va col·lapsar un altre cop.

1928. Una presa a Califòrnia

La presa St. Francis, construïda en una zona muntanyosa al costat de Los Angeles, es va trencar a primera hora del matí del 13 de març del 1928. El col·lapse va fer que alliberés 44.000 milions de litres d’aigua. Centenars de cases van quedar inundades, i almenys 274 persones van morir. Al principi es va dir que algú havia dinamitat la presa, però la investigació va posar en evidència que els fonaments de l’obra eren defectuosos. L’enginyer responsable del projecte va admetre que la presa tenia fissures poc abans de trencar-se.

1981. Passarel·la a Kansas

Una passarel·la a l’hotel Hyatt Regency, a Kansas, es va enfonsar i va causar la mort de més de cent persones al vestíbul de l’establiment. La passarel·la estava suspesa del sostre amb barres d’acer. La investigació va concloure que l’obra presentava “problemes de disseny” i que només aguantava un quart del pes requerit per al seu ús.

1987. Un pont a Nova York

La part central d’un pont que passava per sobre del riu Schoharie Creek, a l’estat de Nova York, es va enfonsar l’abril del 1987. Dos cotxes i un camió van caure a l’aigua, i deu persones van morir. Es va concloure que l’enfonsament es podria haver evitat amb un manteniment apropiat del pont i inspeccions per comprovar-ne l’erosió.

1995. Un edifici a Seül

Un centre comercial de cinc plantes es va ensorrar a Seül una nit de juny del 1995. Més de 500 persones van perdre la vida. Abans del col·lapse s’havien detectat esquerdes a l’estructura de l’edifici, però el propietari del centre comercial va decidir no evacuar l’establiment. Va ser condemnat a presó per negligència criminal.

2007. Pont a Minnesota

El pont per on transcorria una autopista que creuava el riu Mississipí, a l’estat de Minnesota, es va enfonsar l’agost del 2007. Almenys 50 vehicles van caure a l’aigua i tretze persones van morir. Els investigadors van arribar a la conclusió que l’estructura presentava un problema de disseny per un excés de formigó.

2013. Fàbrica a Bangladesh

Més d’un miler de persones van morir a Dacca, a Bangladesh, l’abril del 2013, quan un complex que reunia diverses fàbriques de confecció va col·lapsar. Les bigues i els pilars van fallar perquè estaven construïts amb material de baixa qualitat. El propietari de la construcció va ser condemnat a 3 anys de presó per corrupció.