L'oposició al Regne Unit es desmarca de la decisió de Theresa May d'unir-se a l'atac de Trump a Síria

La primera ministra britànica explicarà la seva decisió dilluns al Parlament

La decisió de la primera ministra britànica Theresa May d'unir-se a l'atac dels Estats Units i França sobre objectius militars de Síria que ha tingut lloc a les primeres hores d'aquest dissabte a la matinada ha provocat una reacció immediata dels partits de l'oposició, indignats davant la marginació del Parlament a l'hora de donar llum verda a l'acció militar. 

El cap laborista, Jeremy Corbyn, ha sigut molt dur i, a través d'un missatge a Facebook, ha assegurat que l'acció és "legalment qüestionable". Tanmateix, Corbyn ha advertit que "es corre el risc d'augmentar encara més [l'escalada de l'enfrontament], com també ha admès el secretari de Defensa nord-americà, James Mattis". "Un conflicte devastador i que, per tant, fa menys i no més probable que es pugui retre comptes pels crims de guerra comesos per l'ús d'armes químiques". 

Fidel als seus principis pacifistes, Corbyn sosté que "la Gran Bretanya hauria d'estar jugant un paper de lideratge per provocar un alto el foc en el conflicte, sense rebre instruccions de Washington i posar en risc el personal militar britànic". "Theresa May hauria d'haver demanat l'aprovació parlamentària, i no deixar-se arrossegar per Donald Trump. El govern hauria de fer tot el possible per empènyer Rússia i els Estats Units a acceptar una investigació independent dirigida per l'ONU sobre l'horrorós atac d'armes químiques del cap de setmana passat per tal que els responsables puguin retre-hi comptes".

Referència a l'atac de Salisbury

May esmenta els Skrypal per associar els riscos de l'exterior i l'interior

Theresa May ha anunciat durant les primeres hores d'aquest dissabte al matí que dilluns s'adreçarà al Parlament per explicar les raons de la seva decisió, després que la cambra reprengui el període de sessions un cop acabades les vacances de Pasqua. Encara que no estava legalment obligada a demanar-ne l'aprovació, una consulta als Comuns per autoritzar l'atac hauria sigut políticament convenient per als seus interessos. 

Per protegir-se davant l'opinió pública, però, en el missatge que May ha penjat a les seves xarxes socials poc després de les 03.00 h per informar que quatre avions Tornado s'havien unit a l'acció contra el règim de Baixar al-Assad, la 'premier' s'ha referit a l'atac amb un agent nerviós que el 4 de març van patir a la ciutat anglesa de Salisbury  l'exespia rus Serguei Skrypal i la seva filla Iúlia: "No podem permetre que l'ús d'armes químiques es normalitzi: a Síria, als carrers del Regne Unit o en qualsevol altre lloc del nostre món. Hauríem preferit un camí alternatiu. Però en aquesta ocasió no n'hi ha hagut cap. La història ens ensenya que la comunitat internacional ha de defensar les normes globals que ens mantenen fora de perill. Això és el que sempre ha fet el nostre país. I el que continuarem fent".

Qui també ha aixecat la veu contra la conveniència de l'acció militar d'aquesta matinada ha sigut la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. En dues piulades ha destacat la falta d'estratègia de les potències occidentals per posar fi al conflicte. "Els meus primers pensaments aquest matí estan amb personal de servei cridat a l'acció. L'ús de les armes químiques per part de Síria és malaltís, però la pregunta que la primera ministra no ha contestat és com aquesta acció, feta sense aprovació parlamentària, en frenarà l'ús o portarà pau a llarg termini. Els atacs aeris no han resolt la situació a Síria fins ara: res del que hem sentit em persuadeix que ho faran ara. Cal perseguir una estratègia internacional per la pau, no un curs que afavoreix una escalada [militar] perillosa. La política exterior del Regne Unit l'ha de fixar el Parlament, no el president dels Estats Units".

 

El 2013, l'aleshores primer ministre, David Cameron, va perdre una votació per participar en accions militars aèries contra el règim de Síria. Dos anys després, però, sí que va veure com els Comuns aprovaven una intervenció limitada, però contra objectius de l'Estat Islàmic. Des que el juliol del 2016 Theresa May va arribar a Downing Street, aquesta és la primera vegada que ordena una acció militar exterior. "És la primera vegada que com a primer ministre he hagut de prendre la decisió de comprometre les nostres forces armades en combat, i no és una decisió que hagi pres a la lleugera. Ho he fet perquè considero que aquesta acció és en interès nacional de la Gran Bretanya", ha afirmat.

Etiquetes