"L’esclat actual a Nigèria és un acumulat de ràbia per la política deshumanitzadora del govern"

Entrevista amb Damilola Agbalajoni, politòloga nigeriana de la universitat Obafemi Awolowo

Després de més de dues setmanes de protestes contra una violència policial enquistada al país, i especialment després d'un tiroteig dimarts a la nit de l'exèrcit contra pacífics manifestants desarmats als carrers d'un districte de Lagos, la capital econòmica de Nigèria i la ciutat més gran del país i de tot el continent africà, Nigèria viu dies convulsos. 

Dijous al vespre, quaranta-vuit hores després dels greus incidents desfermats pel tiroteig indiscriminat dels militars, el president del país,  Muhammadu Buhari, es va adreçar a la nació en un discurs televisat en què no va mostrar cap mena d'empatia amb les demandes dels manifestants, que havien començat a sortir al carrer el 8 d'octubre exigint la dissolució de la unitat policial SARS, famosa per provocar morts –també extorsions, violacions o robatoris– pràcticament cada dia al país africà. Nominalment, l'11 d'octubre el president va dissoldre el cos. Però la protesta ha continuat posant de manifest un descontentament molt més profund al país.

Dimarts l'assalt dels militars va provocar un nombre indeterminat de víctimes mortals: entre dotze i una vintena, segons les fonts. A més, en els dies previs, l'oficina nigeriana d'Amnistia Internacional  n'havia comptabilitzat 56. En una reunió amb antics líders nigerians que ha tingut lloc aquest mateix divendres, Buhari n'ha confirmat un balanç de 69: 51 civils, 11 policies i set soldats.

Inicialment, però, tant els militars com el govern havien negat qualsevol participació en la matança de dimarts ni en cap acte de repressió previ.

El president ha advertit en el discurs televisat que "no permetria que ningú ni cap grup posés en perill la pau i la seguretat nacional". "Resistiu a la temptació d'utilitzar elements subversius per causar el caos i matar la nostra jove democràcia", va dir. Responent a aquesta crida, un grup clau en l’organització de protestes contra la brutalitat policial de la SARS, l'anomenada Coalició Feminista, també ha aconsellat a la població que respecti els tocs de queda que puguin existir als diferents estats del país.

L'ARA ha parlat amb la politòloga  Damilola Agbalajoni, de 47 anys, de la Universitat  Obafemi Awolowo, de Nigèria, per analitzar la situació del país. Agbalajoni demana prudència perquè els esdeveniments dels últims dies fan que el país llisqui "perillosament cap al pou". 

¿Podríem dir que Nigèria és un estat fallit?

Sí, ho podem dir si tenim en compte els esdeveniments dels últims dies, i sobretot la massacre de dimarts. Som un estat fallit però no ensorrat.

Quina diferència hi ha?

Estem en un pendent descendent molt perillós. I si no anem amb compte, lliscarem cap al pou. Actualment vivim en un estat d’anarquia. Nigèria és un estat fallit perquè ha violat la responsabilitat de protegir els manifestants de Lekki [el districte de Lagos on va tenir lloc el tiroteig dimarts a la nit] i de moltes altres parts del país.

La responsabilitat de protegir les poblacions contra el genocidi, els crims de guerra, els crims contra la humanitat i la neteja ètnica és un principi global important des de l’adopció del Document Final de la Cimera Mundial de les Nacions Unides el 2005. Des de dimarts, Nigèria ho ha violat. 

Pel que s'ha pogut veure en xarxes socials i per les denúncies d'Amnistia Internacional, la implicació de l’exèrcit és clara, tot i que ho han negat. I el govern, inicialment, també ho va negar.

Hi ha proves. Soldats de l’exèrcit han sigut vistos en diverses retransmissions en directe a través de les xarxes socials disparant contra manifestants innocents que estaven desarmats. Només duien les banderes nigerianes a les mans i cantaven l’himne nacional fins al seu últim alè.

Qui són, des del punt de vista de la classe social, els nigerians que van obligar el president a dissoldre el SARS?

La classe mitjana és la que defensa aquest canvi a Nigèria. Hi havia des de consellers delegats d'empreses, executius, empresaris i fins i tot famosos que formaven part de la protesta.

Més del 50% dels 198 milions d'habitants tenen menys de 18 anys en un país on el 63% dels menors de 34 anys no tenen feina. ¿Hi ha futur per als joves a Nigèria?

Per descomptat que n’hi ha. Els joves que veiem avui han agafat el toro per les banyes, han pres el lideratge, s’han negat a deixar les coses a mans de Déu com ho hem fet durant anys, i s’han negat que l’estat de la situació continuï com sempre. És obvi que Nigèria no pot seguir sent la mateixa que fins ara.

Els adults i els líders ja no podem seguir donant les coses per descomptat. Els nostres joves són experts en tecnologia i des de la manera com van organitzar la protesta  #EndSARS (innovadora, excel·lent i amb una excel·lent coordinació) i les demandes que han fet (a tot el país exigint la fi de la disfunció sistèmica), de fet, és quan es pot dir que hi ha futur per als joves a Nigèria.

¿La pandèmia ha tingut algun efecte en el desencadenament de la protesta?

Realment no, tot i que la pandèmia ha posat de manifest les desigualtats que hi ha a Nigèria. El covid-19 ha exposat la realitat del nivell de pobresa al nostre país, tant a les zones urbanes com a les rurals. Donar suport a persones vulnerables i sense recursos ha sigut extremadament difícil a causa de la naturalesa no planificada i de la falta d’estructures fonamentals per atendre-les a les nostres ciutats.

És una gran diferència en relació amb el que ha passat a Europa i Amèrica del Nord, tot i que la pandèmia hi està tenint també un enorme impacte: a Nigèria no hi havia cap possibilitat de confiar en cap sistema de benestar social quan es va decretar el confinament. 

Però la protesta ja ha anat més enllà que només la demanda de sol·licitar la dissolució de la SARS.

Exacte. Per tant, és possible que d'alguna manera la pandèmia hagi contribuït a fer créixer aquesta protesta. Però crec que hi ha molta més correlació entre la vaga de l’ASUU [sindicat de professors d’universitats, que des del març han suspès les classes] i l’esclat actual, que per a mi és un acumulat de ràbia per les polítiques deshumanitzadores del govern, la mala administració, la injustícia i la fam, així com l’elevat augment dels preus de l’energia i dels combustibles.

¿La SARS s’ha dissolt eficaçment?

És el que s’ha dit. Però sembla que, senzillament, el que ha passat ha sigut un simple canvi de nom. Dos dies després de l’ordre presidencial de dissolució de la SARS, en van dir SWAT (equip tàctic d’armes especials de la policia). Però no  s'ha previst cap entrenament formal ni un canvi de tàctiques operacionals.