Xile enterra la Constitució de Pinochet en un referèndum que va sortir del carrer

El 78% dels electors avalen el canvi constitucional en un resultat històric

La mobilització popular que va fer tremolar Xile l'any passat ha aconseguit un canvi històric: el referèndum celebrat aquest diumenge enterra la Constitució heretada de la dictadura de Pinochet (1973-1990). Més del 78% dels electors han apostat per obrir un procés constituent (contra el 22% favorable a mantenir la carta magna). La participació ha superat el 50% malgrat les restriccions forçades per la pandèmia.

“Aquesta és la primera vegada que es pren la decisió de canviar la Constitució del nostre país i vull que les coses millorin. Tinc un fill de 26 anys i vull el millor per al seu futur”, deia la Paula, una dona de 50 anys que feia cua a la porta del Col·legi República Uruguai de Santiago per votar en el plebiscit constitucional que es va celebrar ahir diumenge a Xile. Durant 12 hores –des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre– els col·legis es van omplir d'electors que havien de decidir si volien o no una nova Constitució que deixi enrere l’actual, instaurada sota la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990). A les taules hi havia dues urnes, perquè els electors també triaven l’òrgan encarregat de redactar el nou text: la majoria (79%) s'han posicionat perquè fos una comissió formada íntegrament per 155 ciutadans electes qui redacti el nou text, i no una comissió mixta entre ciutadans i diputats.

Les llargues cues i la gran afluència de votants als centres electorals durant la jornada ja van anticipar la participació històrica. Hi va haver recintes de votació on les cues travessaven fins a cinc o sis carrers, una imatge inèdita en les cites electorals xilenes. Fa vuit anys que el país va instaurar el vot voluntari, i des d’aleshores ha registrat una de les taxes d’abstenció més altes de l'Amèrica Llatina. En les últimes presidencials, el 2017, la participació no va superar el 50%.

Xile vota si canvia la Constitució de Pinochet

“Mai havíem vist un procés de participació com el que estem vivint avui. Evidentment, serà la participació més alta des de l’any 2012”, apuntava el president del Servei Electoral (Servel), Patricio Santamaría. “He vist molta gent jove, com en cap altra elecció. La gent s’ha bolcat en aquest plebiscit perquè vol canviar el país”, opina Sara Hormazábal, de 66 anys. “Estic emocionada, és com un somni pensar que el poble xilè pot acabar amb la Constitució de la dictadura”, afegia la dona, a qui la dictadura va obligar a un exili de 17 anys a Suïssa.

Votació en pandèmia

El president xilè, Sebastián Piñera, va votar a primera hora, i va fer una crida a participar “de manera pacífica, cuidant la salut i respectant el resultat aquesta nit i els pròxims dies”. Tot i que la majoria de membres del govern s'havien mostrat partidaris públicament de rebutjar una nova carta magna, Piñera –que no ha revelat la seva posició– ha insistit que un triomf de l'"Aprovo” no s’ha de llegir com una derrota de la seva administració.

La jornada es va desenvolupar de manera tranquil·la i amb estrictes mesures de seguretat imposades per la pandèmia, que el país encara no té controlada. El ministeri de Salut ha informat de 1.540 nous casos i 52 persones mortes durant les últimes 24 hores. El 51% de la població va viure la jornada en quarantena, amb limitacions a la mobilitat, excepte per acudir als centres electorals. El Servel va obligar a fer ús de la mascareta en tot moment, a utilitzar gel hidroalcohòlic abans i després de la votació i a respectar les fileres i la distància física d’almenys un metre entre votants.

La jornada s’ha comparat amb el plebiscit de l’octubre del 1988, que va plantejar la continuïtat de la dictadura de Pinochet. En aquella ocasió la participació es va enfilar fins al 94% del padró.