Espanya desplegarà 300 militars més al Sahel

Sánchez i Macron porten ajuda sanitària per al covid-19 a la regió

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts que Espanya incrementarà la seva presència militar a la zona del Sahel, on el govern francès lidera una coalició de forces per lluitar contra el terrorisme islamista. Sánchez ho ha dit en el seu discurs d'obertura de la cimera del Sahel, aquesta tarda a Nouakchott, a Mauritània. Després fonts del govern han especificat que es tractaria de sumar 300 militars més al contingent de 178 efectius espanyols que ja hi ha ara, després d'haver-ne retirat un centenar a causa del covid-19.

"No estan sols, farem tot el que estigui en la nostra mà per ajudar-los a vèncer aquest terror fanàtic i criminal que s'emporta víctimes innocents", ha dit Sánchez, i ha promès també augmentar l'ajuda humanitària a la zona, a més de "redoblar" esforços en tots els àmbits en els quals Espanya ja hi és present, segons l'agència Efe.

El covid-19, la gota que fa vessar el got del Sahel

Sánchez ha escollit Mauritània com el primer país a visitar després de l'estat d'alarma, i aquest dimarts hi ha anat per participar en la cimera del Sahel acompanyat del president de França, Emmanuel Macron. El grup de països G5 del Sahel, convocants de la trobada, reben un ingent suport militar de França en la seva lluita contra el terrorisme islamista a la regió, una lluita a la qual Macron vol sumar més països.

"L'objectiu és portar més socis internacionals per generar una capacitat militar en les forces especials cap a finals del 2020 o 2021 i a les forces de la Unió Africana", ha explicat a Reuters un oficial francès just abans de la cimera, que ha arrencat amb els presidents Sánchez i Macron i els països del G5 del Sahel, que són Mauritània, com a amfitriona, el Níger, Burkina Faso, Mali i el Txad. 

"Els últims sis mesos han sigut un èxit en la batalla contra el terrorisme, inclosa la mort d'alguns líders importants", ha destacat Macron a l'arribar al país, i ha afegit que encara cal "fer molt més". Però un grup d'ONGs pintava un retrat molt diferent de la regió, on els atacs s'han incrementat en els últims dos anys, sobretot en la zona fronterera entre el Níger, Burkina Faso i Mali, coneguda com Liptako-Gourma, on les autoritats locals han sigut desplaçades. La coalició de forces militars, liderada per 5.100 soldats francesos, s'ha concentrat en aquesta zona per atacar el grup afiliat a l'Estat Islàmic que hi opera.

En un comunicat conjunt, les organitzacions humanitàries denuncien el "deteriorament de la situació" al Sahel, on els conflictes bèl·lics estan "tenint unes conseqüències humanitàries sense precedents".

El “xantatge” de la UE als països del Sahel per aturar la immigració

El president maurità va convidar a la cimera els líders de França, Espanya, Itàlia i Alemanya, però només els dos primers hi assisteixen finalment. A ells s'hi afegiran de forma virtual el secretari general de l'ONU, António Guterres; el president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

L'objectiu de la cimera és recaptar ajuda internacional per a una de les regions més pobres del món, arrasada a més per la violència terrorista, de la qual fugen milers de persones cada any, la majoria cap a altres estats africans però alguns en direcció a Europa a través de rutes migratòries que posen en perill la seva vida.

El president espanyol, de fet, ha portat a Mauritània un carregament de material sanitari, que inclou deu respiradors i medicaments. També hi ha anat acompanyat de cinc professionals mèdics que han lluitat contra el coronavirus en diversos hospitals espanyols i que formaran facultatius del país en els protocols i tècniques de ventilació mecànica no invasiva.