Els brasilers giren l'esquena a Bolsonaro a les eleccions municipals

La majoria dels candidats a qui el president havia donat suport queden fora de la segona volta

Dos anys després de guanyar les eleccions i convertir-se en president del Brasil, Jair Bolsonaro ha vist com, indirectament, molts brasilers li han girat l'esquena: als comicis municipals celebrats aquest diumenge arreu del país, la gran majoria dels candidats a qui el dirigent ultradretà havia donat suport explícit han quedat fora de la segona volta, que se celebrarà el dia 29.

Bolsonaro va guanyar la presidència amb el Partit Social Liberal, però fa un any  se'n va donar de baixa i la seva nova formació encara està en procés de creació. Per aquest motiu, en aquestes eleccions no hi havia candidats que fossin oficialment del mateix partit que el president. Ara bé, Bolsonaro sí que s'havia posicionat públicament a favor d'una vintena d'aspirants, entre els quals n'hi havia sis que optaven a l'alcaldia de les principals ciutats del país.

D'aquests, només dos van aconseguir passar a la segona volta. Un d'ells és l'actual alcalde de Rio de Janeiro, el pastor evangèlic Marcelo Crivella, que tot i així només va obtenir un 21,9% dels vots i va quedar clarament per darrere del candidat de la dreta moderada, Eduardo Paes, amb un 37%. Paes ja havia governat la ciutat, la segona més poblada del país, entre el 2009 i el 2017. L'altre candidat de Bolsonaro que ha superat el primer tall és Wagner Sousa Gomes, que es disputarà l'alcaldia de Fortaleza, la cinquena ciutat del país, amb el candidat socialista Sarto Nogueira. En la primera volta, Nogueira es va imposar per poc. 

En canvi a São Paulo, la principal ciutat del Brasil, el candidat bolsonarista, Celso Russomanno, no ha tingut res a fer i s'ha hagut de conformar amb el quart lloc, amb poc més del 10% dels vots. L'alcaldia se la disputaran el candidat de centredreta Bruno Covas (32,9%) i el progressista Guilherme Boulos (20,2%).

També han quedat fora de la cursa electoral els alcaldables que havien obtingut el suport de Bolsonaro en ciutats com Recife i Belo Horizonte. En aquesta última el fins ara alcalde, Alexandre Kalil, del partit de centre PHS, ha obtingut la reelecció sense haver de sotmetre's a la segona volta. Kalil ha aconseguit mantenir-se en el càrrec tot i haver imposat mesures especialment dures per intentar contenir l'expansió del covid-19 a la ciutat, unes decisions que van ser durament criticades per Bolsonaro, que s'ha dedicat a minimitzar els perills de la malaltia malgrat que el seu país és el tercer del món amb més casos diagnosticats, amb gairebé sis milions fins ara.

Bolsonaro qüestiona el recompte

Han sigut les primeres eleccions al Brasil des de l'arribada de Bolsonaro al poder i, encara que ell no hi concorria, els resultats no li han sigut gens favorables. Però la seva anàlisi és ben diferent. A través de Twitter el president brasiler ha considerat que "l'esquerra ha patit una derrota històrica" als comicis, la qual cosa indicaria que "l'onada conservadora va arribar el 2018 per quedar-se". "Per a les presidencials del 2022 tinc la certesa que, a les urnes, consolidarem la nostra democràcia amb un sistema electoral perfeccionat", ha afegit, i ho ha reblat amb el seu lema de "Déu, pàtria i família".

Però, malgrat aquesta valoració positiva dels resultats, Bolsonaro no s'ha estat de sembrar dubtes sobre les eleccions de diumenge. En declaracions recollides per Efe aquest dilluns al matí, el president ha reclamat "un sistema d'escrutini que no deixi dubtes" i ha afegit que "sense una manera fiable de fer eleccions, el dubte sempre hi serà". En aquest sentit, ha insistit en la seva proposta de deixar de banda el sistema d'urnes electròniques que el país utilitza des del 1996 per recuperar les paperetes.

Les eleccions d'aquest diumenge, celebrades en plena pandèmia, han registrat un índex d'abstenció del 23%, el més alt dels últims vint anys. A les eleccions municipals del 2016 l'abstenció s'havia situat en el 17,6% del cens.