Indis

Moltes vegades la nostra percepció del món està construïda a través d’inputs diversos, de tòpics i prejudicis, i ens acompanyen durant tota la vida, sense que puguem fer-hi gran cosa per posar-hi remei

ALBERT VILLARÓ
ALBERT VILLARÓ

Com a nen nascut als cor dels seixanta tinc una visió de l’Índia formada a partir de l’aventura de Tintin 'Els cigars del faraó', on el nostre intrèpid reporter belga s’estavella a la jungla i és acollit pel maharajà de Gaipajama. Tigres i elefants domesticats i senyores amb sari, i punyals corbats. Després, ja de més grandet, vaig devorar un llibre que tenia el meu pare, 'Esta noche, la libertad', del cèlebre duo Collins-Lapierre, una apassionada crònica del procés de descolonització. El guru Maharishi Manesh Yogui alliçonant els Beatles. Què més. Les truculències d’'Indiana Jones i el temple maleït', també. Una tabla que em vaig comprar a l’enyorat Musical Emporium (i que no vaig aprendre a tocar mai). I, naturalment, la grandiosa pel·lícula 'Gandh'i de Sir Richard Attemborough. Déu n’hi do: moltes vegades la nostra percepció del món està construïda a través d’inputs diversos, de tòpics i prejudicis, i ens acompanyen durant tota la vida, sense que puguem fer-hi gran cosa per posar-hi remei. És tan complex i divers, que faríem bé d’aprofitar les oportunitats que tenim a l’abast per mirar d’omplir aquestes llacunes còsmiques. Això és el que podem fer amb el cicle Geografies, que durant dues setmanes organitza l’IEA a l’Era d’Ordino. Xerrades, cinema, curri, tallers i una magnífica exposició de fotografies. Potser no ens convertirem en 'pandits' de la cosa índia, però ens mirarem els afers del subcontinent amb més simpatia i coneixement de causa.