Política amb passió

La política ha de ser el reflex positiu de la societat i un catalitzador de canvis en beneficis de tots

"La política hauria de ser la professió a temps parcial de tot ciutadà": Dwight D. Eisenhower. No comparteixo part de les polítiques de Dwight D. Eisenhower, però aquesta frase és un referent que m'ha acompanyat d'ençà que vaig prendre la decisió d'implicar-me en política.

Sovint critiquem aquells que durant anys es dediquen a la cosa pública, però oblidem la importància d'aportar el nostre granet de sorra en tot moment.

La política no es lliga només a les institucions. La participació social, l'activisme o el simple treball pel bé d'un col·lectiu ja són fonaments d'una participació activa a la societat.

Tot pot començar a la terrassa d'una cafeteria, entre amics o coneguts, fins i tot amb gent de fora del nostre cercle. D'un tema saltem a l'altre i de sobte parlem de política, parlem d'allò que ens envolta. Per uns instants, ens convertim en petits polítics, que debatem i defensem posicions, compartim punts de vista i fem aportacions. Un reflex del què hauria de ser la política al Consell General.

Si portem aquest exemple una mica més enllà, es creen associacions, que defensen posicions i treballen per objectius deixant enrere les divagacions al voltant d'un cafè per convertir-les en beneficis d'un col·lectiu. I l'activisme social ha demostrat ser molt poderós en diverses ocasions: ha arribat a convertir-se en un ‘lobby’ temut a la vegada que agraït pels líders polítics.

Noms com Gretta Thunberg, Emmeline Pankhurst o Martin Luther King Jr. demostren que la política es mou més enllà de les institucions i que la passió pot moure fronteres invisibles però existents.

Sovint em reuneixo amb joves d'àmbits diferents, polítics i apolítics, amb ambicions o sense, i la conclusió sempre acaba sent la mateixa. Cada persona té un potencial increïble per participar en política, ja que només estirant una mica tots ells comencen a generar debats sobre temàtiques que són implícites en la gestió d'un país. També és veritat que normalment ja m'agrada induir aquests debats, i justament podria dir que si els estímuls del nostre dia a dia ens portessin a debatre i argumentar més sovint, segurament tots veuríem la política amb uns altres ulls.

Ara que ha començat un nou curs polític als comuns, veurem representants que treballen amb passió. Alguns de forma mediàtica, d'altres de forma més discreta, també n'hi haurà que potser no s'esforçaran tant, no ho negaré, però la política és el que és, una barreja de passió, interessos, coneixements, implicació i conveniències.

Trenco una llança per tots aquells que fan un pas endavant per representar a la societat, però també elogio a la gent que durant anys treballa per un partit sense ostentar cap càrrec.

La política, igual que l'activisme, s'ha de fer amb passió. S'ha de ser ètic i moral, treballador i dialogant. La política ha de ser el reflex positiu de la societat i, a la vegada, un catalitzador de canvis en beneficis de tots.