Troballa

En el Centre Històric d’Andorra la Vella s’amaga un local encantador amb productes del país i una mestressa molt simpàtica

Enmig de l’allau de gastrobars, cafeteries 'hipsters' i cocteleries de disseny, encara sobreviuen els bars on la baieta és un ésser mitològic i d’on surts amb un tractament capil·lar a l’oli de fregir seitons i desodorant ‘Huile de calamar’. També pots trobar una joia com la que hi ha al barri antic d’Andorra la Vella, a tocar del Servei de Política Lingüística. 

Hi havia passat centenars de vegades sense entrar-hi creient que era una botiga de records per a turistes fins que vaig veure que, a la dreta, hi havia una petita barra. Dia festiu i hora de l’aperitiu, arguments prou convincents per anar a descobrir-la. Tenen el vermut, els licors i els embotits del país (donja, bringuera i el de porc fer), els preus són econòmics i la mestressa és encantadora. No entenc com no hi he anat abans.

Aquí no hi ha perill de trobar-se dones amb la bossa de Vuitton en una mà i el suc verd Detox a l’altra i el jugador de màquina escurabutxaques que s’hi està tota la tarda fins que plega i arriba algú que s’emporta el premi. La seva excusa davant l’infortuni és sempre: “Ara que la tenia calenteta...”.

Tampoc hi ha practicants de dominó en què la norma més important del joc és posar les fitxes sobre la taula fent el màxim soroll possible. Aquest local és petit i net, cosa que impedeix coincidir amb un habitual dels bars de tota la vida: el que està sempre a la barra parlant amb el cambrer i bevent a poc a poc.

Diversos estudis científics promoguts per una colla de prestigioses universitats han arribat a la conclusió que l’home es va recolzar un dia per demanar una cervesa i es va quedar enganxat a la barra que estava sense netejar des de l’any 1979. Personatge tímid i amb molta vergonya va romandre allà, donant conversa al cambrer. Des d’aleshores ja n’ha vist passar trenta-sis. El d’ara és d’origen asiàtic. No l’entén però diu que sí a tot amb el cap. Res d’això passa aquí. L’únic perill és que aquesta troballa s’estengui tan ràpid com una piulada de Donald Trump.