La cultura cerdana post Covid-19

El sector cultural cerdà és un model cultural enfocat als esdeveniments de masses, essencialment musicals, de temporada i dirigits a un públic turístic. Encara hem de veure com queda el panorama definitiu de festivals d’estiu, però ja han caigut diversos pesos pesants com el FEMAP o Txarango, les festes majors i de l’estany i el festival de música de Cerdanya ha quedat notablement laminat. Així doncs, aquest any, bona part de la programació s’esfuma. L’única reacció que hem vist a davant d’aquesta crisi ha estat la cancel·lació i la posposició d’actes, tot esperant temps millors.

És cert que després dels embats del virus, res serà el mateix. Encara hem de veure la pregonesa de les conseqüències però ja podem advertir que el sector no sembla haver-se preparat amb concreció per una prolongació, més que probable, de la crisi. El model cerdà es veu directament colpit per aquesta situació i l’any vinent podem tornar a trobar-nos una imatge similar.

No sembla que el sector cultural cerdà s’hagi plantejat què fer si hi ha un rebrot. Això ens pot deixar sense la programació cultural de dos anys, almenys, i l’anticipació, en aquest cas, podria ser un do. La Covid-19 posa de manifest que el marge de maniobra del sector cultural és massa estret i que, quan es mou, grinyola. Cal, doncs, un pla de cultura de proximitat, a nivell comarcal, un nou model de gestió més professional, àgil i cooperatiu. També per afrontar la crisi amb més èxit, i que permeti que la població tingui un accés a la cultura més directe, més transversal, més enllà de les fronteres de temporada.