Societat 25/09/2019

El Constitucional dona la raó als Cierco sobre l'accés a la informació d'una comissió rogatòria

L'alt tribunal rebutja, en canvi, dos recursos presentats en relació a les composicions dels tribunals

Ara Andorra
2 min
Higini Cierco arriba la Seu de la Justícia, durant una citació l'agost passat / B.N.

Andorra la VellaEl Tribunal Constitucional ha decidit estimar el recurs d’empara que van presentar els germans Ramon i Higini Cierco en el marc d’una causa oberta per poder tenir informació sobre una comissió rogatòria internacional (CRI) que es va trametre des d’Espanya i en la qual es demanava un seguit de mesures relatives a les entitats bancàries BPA i Banco Madrid. L’accés a aquesta documentació els va ser denegada tant en primera com en segona instància i en darrer terme els exaccionistes majoritaris de BPA van presentar un recurs d’empara al·legant la vulneració del dret a la jurisdicció.

Des del Tribunal Constitucional es posa en relleu que, tot i que els demandants van poder obtenir una còpia parcial de la comissió rogatòria per haver estat part en un procediment judicial a Espanya, la sala penal del Tribunal Superior havia de motivar de “manera precisa” la seva denegació “de comunicar-los les informacions relatives” a aquesta CRI. Per això, creuen que la decisió impugnada de la sala penal “ha vulnerat el dret a una decisió fonamentada en dret, el principi d’igualtat d’armes i el dret a la defensa dels recurrents”, per la qual cosa s’accepta el recurs d’empara presentat.

El Constitucional decideix anul·lar l’aute dictat pel Superior i retrotraure les actuacions al moment processal anterior a la decisió anul·lada.

D’altra banda, i en el marc de les causes relacionades amb BPA, el Constitucional ha desestimat el recurs d’empara que havia presentat la defensa de Luis Pablo Laplana, Xavier Mayol, i Josep Lluís i Josep Antoni Rivero en el marc de la recusació que havien presentat contra els magistrats Yves Picod, Marie Conte i Bernard Plagnet de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia, al·legant una “enemistat manifesta” i demanant que aquesta recusació fos extensiva a totes aquelles causes en què el lletrat defensor dels tres apel·lants, intervingués. Els arguments que donaven els recurrents per presentar el recurs d’empara desestimat és que els mateixos magistrats van decidir sobre la seva recusació i sobre la procedència de la seva admissió. D’aquesta manera, s’argumentava que aquesta actuació dels magistrats vulnerava el dret dels recurrents a tenir un tribunal imparcial.

El Constitucional considera que la interpretació feta pel Tribunal Superior per no admetre a tràmit la seva recusació és “conforme al cànon constitucional” i fins i tot es posa en relleu que “recusar de manera genèrica” i per causes futures “no és conforme a l’objectiu” d’equitat del procediment i la imparcialitat dels tribunals.

A l’últim, cal destacar que el Constitucional tampoc ha admès a tràmit els dos recursos d’empara que processats en la causa Gao Ping havien presentat en relació a la composició del Tribunal de Corts després que el president, Josep Maria Pijuan, fos apartat. Demanaven que es declarés que la composició del Tribunal de Corts amb membres que havien estat amb el magistrat recusat vulnerava el dret a un tribunal imparcial. El Constitucional al·lega que no s’han vulnerat els drets a obtenir una decisió fonamentada en dret, ni el de la jurisdicció així com tampoc el d’accedir a la justícia constitucional i, per tant, decideix no admetre aquest recurs que havia estat presentat per catorze dels acusats, entre els quals Joan Pau Miquel.

stats